Posem nom a les realitats socials

Par­tim de la importància del nos­tre paper en la comu­ni­tat cris­ti­ana com a per­so­nes defen­so­res dels drets humans.

El nos­tre model d’inter­venció pro­mou l’apo­de­ra­ment de les per­so­nes, perquè les matei­xes per­so­nes en situ­ació o risc d’exclusió arri­bin a estar capa­ci­ta­des per poder expres­sar-se en lli­ber­tat i l’exer­cei­xin, perquè elles matei­xes puguin defen­sar els seus drets, com a expressió del seu propi procés de pro­moció per­so­nal i social en els tres àmbits de desen­vo­lu­pa­ment humà inte­gral: res­posta a les seves neces­si­tats, al sen­tit de la seva vida i a la par­ti­ci­pació activa i res­pon­sa­ble.

Per altra banda, par­tim d’un acom­pa­nya­ment des de dife­rents models nar­ra­tius que ens diuen que les per­so­nes estan immer­ses en tres històries de vida: la vis­cuda, la cons­truïda i la nar­rada. Aquesta hipòtesi ens per­met supo­sar que hi ha alguns ele­ments de la història cons­truïda, i més encara de la vis­cuda, que la per­sona no ha nar­rat, sim­ple­ment perquè per a ella són tan obvis que ni de bon tros els con­si­dera neces­sa­ris.

Tan­ma­teix, aques­tes omis­si­ons són pre­ci­sa­ment les que donen sig­ni­fi­cat als fets des del punt de vista d’aque­lla per­sona. Quan ens expli­quen el que sen­ten o el que els passa, la dis­cussió del pro­blema està defi­nida en bona part per una estruc­tura nar­ra­tiva, per un relat dels fet que fun­ci­ona com una trama domi­nant, però sem­pre hi ha refor­mu­lació d’una trama alter­na­tiva. Això sig­ni­fica que, en el nos­tre acom­pa­nya­ment, el llen­guatge és fona­men­tal.

La filòsofa valen­ci­ana, catedràtica d’ètica de la Uni­ver­si­tat de València, Adela Cor­tina, en el seu lli­bre Apo­rofòbia: el rebuig al pobre, asse­gura que les coses que no tenen nom no s’incor­po­ren al debat, al diàleg ni a la reflexió. Podem asse­nya­lar amb el dit coses mate­ri­als que no tenen nom, com una deter­mi­nada pedra o un rajolí d’aigua, però no podem asse­nya­lar amb el dit la xenofòbia, el racisme o la misogínia. Per això és tan neces­sari posar nom a les rea­li­tats soci­als.