“Ens mengem l’equivalent a una targeta de crèdit a la setmana”

Amb en Jordi som amics des de la infan­tesa i hi ha mol­tes coses que ens unei­xen. Hem cres­cut fent surf a Salou i a Tar­ra­gona, tots dos som engi­nyers i ens dedi­quem al que ens agrada. En Jordi ha estat més cen­trat en el desen­vo­lu­pa­ment de tau­les de surf que con­ta­mi­nin el menys pos­si­ble i jo he tre­ba­llat com a con­sul­tor de sos­te­ni­bi­li­tat en una gran empresa de surf de vela i surf de rem. El 2017 vam crear Good Karma Pro­jects amb la intenció d’impul­sar un canvi dins de la indústria del surf. Al prin­cipi ens enfocàvem més en aspec­tes tècnics, les tau­les i els mate­ri­als, però hem aca­bat dedi­cant més esforços a la cons­ci­en­ci­ació i la divul­gació dels pro­ble­mes que afec­ten el mar.

Sem­pre hem vist el surf com un mitjà de trans­port del mis­satge que volem trans­me­tre. Al final, però, han aga­fat més força les acci­ons de divul­gació del propi mis­satge i els tallers de cons­ci­en­ci­ació en les esco­les que no pas la volun­tat de can­viar coses en la indústria del surf.

En diem pèl·lets, i quan vam començar a ser cons­ci­ents de la gran quan­ti­tat que n’hi ha, vam sen­tir una gran impotència, perquè no hi ha res­pos­tes que aju­din a expli­car-ne les cau­ses. Vam deci­dir posar-nos-hi de ple per acla­rir què són aques­tes boles i d’on sur­ten.

Fa qua­ranta anys ja n’hi havia; segu­ra­ment molta gent n’ha vist alguna vegada però no hi ha donat importància. Fa apro­xi­ma­da­ment un any i mig la platja de la Pineda va aparèixer nevada de bole­tes, i allò va ser molt escan­dalós. Sabem que venen de les indústries químiques, no és un plàstic que arribi degra­dat per efecte del mar. És matèria pri­mera produïda expres­sa­ment per fabri­car ampo­lles, enva­sos o bos­ses.

Això és el que estem inten­tant esbri­nar. Sabem que és un mate­rial barat, que pesa molt poc, i que es perd durant el trans­port en vai­xells o en les ope­ra­ci­ons de tras­llat als cami­ons.

No és fàcil rebre res­pos­tes, però dar­re­ra­ment sem­bla que anem per més bon camí. Estem en con­tacte amb l’Asso­ci­ació Empre­sa­rial Química de Tar­ra­gona (Aeqt), però de moment no tenim res­pos­tes con­clo­ents. No volem que aquesta situ­ació es nor­ma­litzi i que les bole­tes pas­sin a for­mar part del nos­tre pai­satge.

Podem afir­mar que els pèl·lets arri­ben a totes les plat­ges de la costa cata­lana. Només depèn de cap on bufi el vent. I el mar també en va ple. Dis­po­sem d’una manta xarxa que l’aco­blem a una embar­cació per aga­far mos­tres d’aigua i ana­lit­zar la presència de microplàstics. Sem­pre que fem un mos­treig, hi tro­bem bole­tes.

No soc biòleg, però és fàcil pen­sar que pot pas­sar com amb els microplàstics, que entren en la cadena tròfica perquè els pei­xos i els ocells se’ls men­gen. Tam­poc no sabem l’impacte dels microplàstics en l’ésser humà, però hi ha estu­dis que diuen que ens men­gem l’equi­va­lent a una tar­geta de crèdit a la set­mana. Científica­ment no sé qui­nes afir­ma­ci­ons es poden fer, però tots veiem que molt bo no ho deu ser.

Volem que es cone­gui el pro­blema i posar pressió perquè les empre­ses aga­fin res­pon­sa­bi­li­tat. Es tracta d’impul­sar i fer visi­ble un movi­ment social que vol can­viar les coses. Sem­pre hem cre­gut en la neces­si­tat de fer un canvi cul­tu­ral i veiem que hi ha cada vegada més cons­ci­en­ci­ació. La nos­tra feina és con­ver­tir aquesta consciència en acció. Quan vam començar a orga­nit­zar nete­ges de plat­ges ens centràvem en els plàstics gros­sos. Els microplàstics no es veuen tan fàcil­ment però hi són, i quan pre­nem mos­tres i ense­nyem el que aga­fem, la gent al·lucina.