«No m'imagino l'Alta Garrotxa del futur com un parc temàtic»

–«El fet que hi hagi tan­tes parts repre­sen­ta­des ho fa una mica com­plex, però si resulta com­pli­cat és sobre­tot perquè veus totes les man­can­ces que té aquest ter­ri­tori, tens ganes d'avançar i els recur­sos són limi­tats. La com­ple­xi­tat és en aquest aspecte.»

–«Sí, en el sen­tit que ara el depar­ta­ment és més pro­per. Com que ara par­ti­cipa en els òrgans de govern, té un conei­xe­ment més directe de les coses i és més fàcil com­par­tir pro­blemàtiques i tro­bar solu­ci­ons entre tots. Sens dubte, ha estat un pas enda­vant molt impor­tant d'impli­cació directa del depar­ta­ment.»

–«Sí, és cert. Els tallers els orga­nitza l'empresa a qui el depar­ta­ment ha adju­di­cat la redacció del pla i el con­sorci el que ha fet és aju­dar a donar a conèixer aques­tes jor­na­des. De fet, és com­pren­si­ble que la par­ti­ci­pació hagi estat limi­tada perquè des del con­sorci ja fa anys que anem fent feina amb la par­ti­ci­pació de la gent del ter­ri­tori i, per tant, ja han pogut dir el que pen­sen. Hem de tenir en compte també que el pla espe­cial no es basarà només en aques­tes jor­na­des par­ti­ci­pa­ti­ves sinó que tindrà en compte també tots els tre­balls pre­vis que ha impul­sat el con­sorci –i que són molts–, com ara estu­dis sobre els valors natu­rals o les jor­na­des sobre diver­ses temàtiques, les quals han permès arri­bar a deter­mi­na­des con­clu­si­ons. Això es tindrà molt en compte.»

–«La diagnosi ha estat rela­ti­va­ment ràpida de fer perquè –com deia– amb ante­ri­o­ri­tat ja s'havia tre­ba­llat molt. En els tallers ha sor­tit la temàtica de sem­pre: cal valo­rar molt el patri­moni natu­ral i pai­satgístic, cal evi­tar acti­vi­tats que mas­si­fi­quin aquest espai, hem de mirar de pro­mo­ci­o­nar les acti­vi­tats agrícoles i rama­de­res (ha sor­tit amb molta força el tema de la rama­de­ria exten­siva, una acti­vi­tat que el con­sorci i els ajun­ta­ments també con­si­de­rem molt impor­tant), recu­pe­rar anti­gues pas­tu­res envaïdes pel bosc, el man­te­ni­ment del ric patri­moni arqui­tectònic (s'ha fet molta feina però en queda força de pen­dent), s'han de regu­lar els acces­sos i la cir­cu­lació moto­rit­zada... Jo diria que tots són temes cone­guts. Un cop escol­tat el ter­ri­tori, ara cal posar-nos a tre­ba­llar per fer un bon docu­ment i mirar que, abans de por­tar-lo a apro­vació, s'hagi con­sen­suat al màxim pos­si­ble.»

–«No, perquè les sub­ven­ci­ons que hem anat a bus­car han ser­vit per resol­dre man­can­ces històriques con­cre­tes i no pas per sub­ven­ci­o­nar el pagès que hi viu. Hem tin­gut aju­des exter­nes per arre­glar pro­ble­mes d'aigua o per a man­te­ni­ment de camins, per exem­ple. És a dir, aju­des perquè la gent tin­gui l'opor­tu­ni­tat de desen­vo­lu­par la seva pròpia acti­vi­tat. En el tema de les pas­tu­res, per exem­ple, hem pro­mo­gut con­ve­nis de custòdia, que con­sis­tei­xen a aju­dar en la pri­mera feina de recu­pe­rar unes quan­tes hectàrees, amb la con­dició que segui­da­ment el pro­pi­e­tari con­ti­nuarà la feina. En abso­lut hem anat a sub­ven­ci­o­nar el pagès o el rama­der.»

–«No és que el con­sorci digui si ‘ha de ser' o ‘no ha de ser' parc natu­ral. El que diem és que ara podríem pas­sar anys dis­cu­tint quina ha de ser la figura de pla­ne­ja­ment, però seria una manera d'enca­llar les coses. Ja som EIN i, per tant, tenim un grau de pro­tecció que ente­nem que pot ser sufi­ci­ent, sem­pre que dis­po­sem de l'eina per desen­vo­lu­par la nor­ma­tiva. Aquesta eina és el pla espe­cial. És una qüestió pràctica: tin­drem un pla que orde­narà el ter­ri­tori, que ens per­metrà exe­cu­tar el pla d'actu­a­ci­ons adi­ent, a par­tir d'un nivell de pro­tecció que ens sem­bla cor­recte. A més, al Depar­ta­ment de Medi Ambi­ent ens han dit clara­ment que la figura del parc natu­ral no era pre­vista pel govern. Per tant, ens sem­blava que dema­nar un parc natu­ral era com un foc d'ence­nalls, quan el que ens convé és ser molt pràctics.»

–«M'agra­da­ria que tingués un equi­li­bri entre els valors natu­rals i la presència de gent. No m'ho ima­gino com un parc temàtic, sinó com una Alta Gar­rotxa huma­nit­zada, en què hi hagi rama­de­ria i acti­vi­tats econòmiques rela­ci­o­na­des amb el tele­tre­ball –per exem­ple–, amb un turisme no mas­si­fi­cat i res­pectuós, amb una xarxa de camins ben con­ser­vada, amb uns mínims ser­veis que per­me­tin una vida no pas del segle XIX sinó del segle XXI... La gent haurà d'enten­dre –i ja ho ente­nen– que mai no tin­dran tots els ser­veis com si fos­sin al pas­seig de Gràcia. Però entre no tenir res i tenir els ser­veis del pas­seig de Gràcia hi ha un terme mitjà. És en aquest punt on ens hauríem de situar, en l'equi­li­bri entre la con­ser­vació dels valors natu­rals i la pos­si­bi­li­tat de poder-hi fer una vida nor­mal.»