L’Ajuntament de Sort demanarà llambordes Stolpersteine en record a quatre deportats

L’Ajun­ta­ment de Sort ha deci­dit ini­ciar el procés per dema­nar llam­bor­des Stol­pers­teine en record del veïns del muni­cipi que van ser depor­tats a camps d’exter­mini nazi.

Segons el tre­ball de recerca fet per Josep Cal­vet i publi­cat al seu dar­rer lli­bre: Sort-Tel-Aviv. Dues bes­so­nes sepa­ra­des pel nazisme es tenen docu­men­ta­des un mínim de qua­tre per­so­nes.

Con­cre­ta­ment són Josep Rey Pau de Cas­tell­viny, Josep Llo de Lles­sui, Josep Rabasa Saba­rich de Sort i Manuel Baqueró Font d’Altron.

La ini­ci­a­tiva Stol­pers­teine, que té com a sig­ni­fi­cat “pedres amb què pots enso­pe­gar”, va néixer a Ale­ma­nya de la mà de l’artista Gun­ter Dem­nig.

Les pri­me­res llam­bor­des es van col·locar a Berlín al 1996, dedi­ca­des a per­so­nes jue­ves resi­dents al barri de Kreuz­berg.

A Cata­lu­nya, el Memo­rial Democràtic impulsa les llam­bor­des dels morts als camps de con­cen­tració i ja hi ha algu­nes Stol­pers­teine a pobla­ci­ons cata­la­nes.

El pri­mer pas per acon­se­guir-les és l’apro­vació de la pro­posta per ple i ela­bo­rar una docu­men­tació sobre les per­so­nes a qui ani­ran diri­gi­des.

Així, està pre­vist pre­sen­tar la moció en la sessió del 13 de juliol per part de l’equip de govern de Som Poble i Junts per Sort. Com que les peces són cre­a­des de manera arte­sa­nal per l’artista, aques­tes poden tri­gar un dos anys o més en arri­bar.

Les peces tenen una superfície d’uns 10×10 centímetres de llautó i en elles s’ins­criu el nom, l’any de nai­xe­ment i les cir­cumstàncies de la mort de la per­sona a les que recor­den (la majo­ria assas­si­na­des en camps de con­cen­tració).

Aques­tes llam­bor­des nor­mal­ment es col·loquen al lloc de residència d’aques­tes per­so­nes o al lloc on tre­ba­lla­ven.

L’objec­tiu del pro­jecte és recor­dar a les per­so­nes que una vegada van viure en aque­lles cases, pisos o espais on ara es col·loquen.