Un espai fràgil i amenaçat d’un “valor incalculable”

L’Ajun­ta­ment de Cassà de la Selva reflec­teix en el seu pla d’orde­nació urbanística muni­ci­pal (POUM) diver­ses mesu­res de pro­tecció per al prat de dall d’Esclet. “En un apar­tat es parla de l’interès que té i se’n limi­ten els usos. Per exem­ple, no s’hi pot entrar amb vehi­cles, lle­vat que sigui per fer la gestió del prat, que s’ha de man­te­nir amb la gestió tra­di­ci­o­nal. Tam­poc s’hi pot cons­truir res”, explica Maite Gar­rigós, tècnica de Medi Ambi­ent del con­sis­tori i també una de les per­so­nes del grup que tre­ba­llen per pre­ser­var aquest indret alta­ment fràgil i amenaçat.

Amb tot, Gar­rigós avisa que l’Ajun­ta­ment no té “gaire marge” d’actu­ació i pro­posa figu­res de pro­tecció supra­mu­ni­ci­pals per a la con­ser­vació del prat de dall: “Això mos­tra­ria que aquest espai té interès i hi hau­ria més garan­ties de con­tinuïtat. A més, els finançaments venen con­di­ci­o­nats a l’aco­lli­ment d’una d’aques­tes figu­res.”

Entre les mesu­res que s’han dut a terme al prat de dall, hi ha diver­sos acords de custòdia de cinc hectàrees de prats adja­cents. El pri­mer, el 2011, con­sis­tia en una zona de dues hectàrees on es va repro­duir la zona de prat: “Vam dei­xar-hi de con­rear, llau­rar i abo­nar. I es va ges­ti­o­nar amb una o dues dalles a l’any.” L’any pas­sat es va reno­var aquest con­veni i es va ampliar amb més ter­res, fins a arri­bar a poc més de cinc hectàrees. “Les des­ti­na­rem a prat. Cre­iem que són més adi­ents i pot­ser se’ns inun­den i tenim més èxit. Tot i que això triga temps a acon­se­guir-se, crec que algun dia veu­rem resul­tats fantàstics”, explica Gar­rigós. La recon­versió de més ter­res a prat afa­vo­reix la “cadena ecològica”, que es comença a repro­duir quan dei­xen de llançar-s’hi pes­ti­ci­des i adobs. Això és molt avan­tatjós per als amfi­bis i els rèptils, que hi comen­cen a criar i es con­ver­tei­xen en font d’ali­ment per a les aus: “Quan hi ha més men­jar, hi ha més fauna.”

Gar­rigós explica quina és la importància d’un espai com aquest: “Té un valor incal­cu­la­ble, perquè, en un lloc on tot són explo­ta­ci­ons agrícoles, tenir un espai sense pro­ducció aug­menta la bio­di­ver­si­tat expo­nen­ci­al­ment.” També asse­nyala que l’extracció d’aigua dels sub­sols i la crisi climàtica són les ame­na­ces prin­ci­pals del prat de dall d’Esclet, a més de les molèsties que puguin tenir els ocells.

En aquest sen­tit, es mos­tra satis­feta que les con­ver­ses amb els caçadors hagin fruc­ti­fi­cat. “Feia molt que parlàvem amb la Soci­e­tat de Caçadors de Cassà de la Selva per dema­nar que no es cacés a la zona de prat, i fa uns mesos es va senya­lit­zar com a zona de reserva on no es pot caçar. Par­lem d’unes 26 hectàrees entre el prat de dall i les zones adja­cents.” Final­ment, Gar­rigós explica que els biòlegs del Con­sorci del Ter fan un segui­ment del prat per veure si evo­lu­ci­ona cor­rec­ta­ment. “Tot aquest espai és impor­tant. El veïnat té baixa den­si­tat, és tran­quil, obert i divers. Per això aquest indret és tan interes­sant”, asse­gura.