Societat

Itàlia

La presència de senglars a Roma, un problema que ningú aconsegueix solucionar

Els veïns d’un barri del nord de la capital italiana han arribat a declarar un “toc de queda nocturn”

La presència de ramats sen­cers de sen­glars als car­rers de Roma s’ha con­ver­tit en una emergència que cap alcalde acon­se­gueix solu­ci­o­nar i que pre­o­cupa cada vegada més als ciu­ta­dans de la capi­tal ita­li­ana, que han arri­bat a plan­te­jar-se “un toc de queda noc­turn” per a evi­tar als ani­mals, davant la ine­ficàcia demos­trada per les auto­ri­tats.

Aquest greu pro­blema, els ini­cis del qual es remun­ten a fa menys d’una dècada, va cobrar pro­ta­go­nisme durant la pandèmia, quan amb l’absència de gent als car­rers de la capi­tal va aug­men­tar la presència de sen­glars fins a arri­bar als diver­sos cen­te­nars –ofi­ci­al­ment no hi ha una xifra exacta– que es poden veure actu­al­ment en diver­ses zones de la ciu­tat.

“Roma és un dels cen­tres urbans que en els últims set o vuit anys ha regis­trat l’aug­ment més impor­tant fins a con­ver­tir-se en la ciu­tat més crítica a escola naci­o­nal, al cos­tat de Gènova i Tri­este (nord)”, va expli­car a l’agència Efe Andrea Monaco, de l’esta­tal Ins­ti­tut Supe­rior per a la Pro­tecció i la Recerca del Medi ambi­ent (Ispra).

Veure una pare­lla de sen­glars s’ha tor­nat una rutina diària per als ciu­ta­dans de Roma, com demos­tren la mul­ti­tud de vídeos que cir­cu­len per xar­xes soci­als d’aquests ani­mals sal­vat­ges pas­se­jant entre cot­xes i via­nants.

Segons el doc­tor Monaco, encara que aquests ani­mals puguin sem­blar tran­quils, la seva presència a la ciu­tat suposa un greu perill perquè poden pro­vo­car acci­dents de trànsit i ata­car a per­so­nes i mas­co­tes. De fet, diver­sos resi­dents del barri d’Aure­lio, en el nord de Roma i limítrof amb el Vaticà, han arri­bat a decla­rar un “toc de queda noc­turn” després de l’atac patit per una veïna per una feme­lla que es tro­bava amb les seves cries i que, mal­grat no tenir con­seqüències greus, ha cau­sat alarma, infor­men mit­jans locals.

Un dels prin­ci­pals motius de l’entrada mas­siva de sen­glars a Roma és la pecu­li­a­ri­tat de la ciu­tat, que els seus 1.285 quilòmetres qua­drats estan com­ple­ta­ment envol­tats per grans àrees agrícoles i espais verds, en molts casos sense tot just man­te­ni­ment.

Aquests espais pro­pi­cien l’arri­bada dels ani­mals, atrets prin­ci­pal­ment pel men­jar que tro­ben en els con­te­ni­dors, replets d’escom­bra­ries a causa de la mala gestió crònica dels resi­dus.

“Els con­te­ni­dors han d’estar nets i no ha d’haver-hi resi­dus fora”, va expli­car Monaco, que va cri­ti­car dura­ment als qui donen men­jar als sen­glars perquè empit­jo­ren la situ­ació i estan incom­plint la llei muni­ci­pal.

En els pri­mers sis mesos de gestió del nou alcalde romà, Roberto Gual­ti­eri, no s’ha acon­se­guit millo­rar la situ­ació que va dei­xar la seva ante­ces­sora, Vir­gina Raggi, molt cri­ti­cada per la seva mala gestió de les escom­bra­ries.

Fa uns dies, el govern muni­ci­pal va apro­var el pri­mer pro­jecte per a iden­ti­fi­car els punts d’entrada dels sen­glars, com el parc d’Insug­herta o el d’Apia Antica, amb l’objec­tiu de bar­rar-los i cen­trar allí els esforços de la reco­llida d’escom­bra­ries.

Però les asso­ci­a­ci­ons pro­tec­to­res d’ani­mals són molt escèpti­ques amb la falta de mesu­res pre­ven­ti­ves i cri­ti­quen que les for­ces de segu­re­tat matin als sen­glars –com va suc­ceir el pas­sat 22 d’abril amb un exem­plar que es tro­bava en el barri on viu l’alcalde– perquè “no són agres­sius”, sinó que es defen­sen en sen­tir-se amenaçats.

“La pre­sent admi­nis­tració no ha pro­gra­mat cap mena d’estratègia diversa a l’ante­rior govern”, van dir a Efe fonts de l’asso­ci­ació Ani­ma­lis­tes Ita­li­ans, orga­nit­za­dors de les majors mobi­lit­za­ci­ons en aquest assumpte.

Per a pro­te­gir els sen­glars pro­po­sen solu­ci­ons “no vio­len­tes”, com este­ri­lit­zar-los per a evi­tar que la població creixi o bé cap­tu­rar-los i retor­nar-los al camp.

No obs­tant això, l’Ispra es qüesti­ona aques­tes solu­ci­ons perquè “són imprac­ti­ca­bles des d’un punt de vista tècnic i gai­rebé sem­pre insos­te­ni­bles des d’un punt de vista pràctic i econòmic”, segons Monaco. Mal­grat les seves diferències, totes dues parts coin­ci­dei­xen que les auto­ri­tats han d’actuar de manera urgent i immi­nent per a solu­ci­o­nar una emergència que passa per solu­ci­o­nar el pro­blema crònic dels resi­dus de la ciu­tat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia