Societat

opinió

Tots els desitjos de Najat

Costa d’enten­dre que un espe­rit lliure i pre­go­ner de la lli­ber­tat com és Najat El Hachmi, una dona que s’ha hagut de gua­nyar la lli­ber­tat a pols, i a risc de caure, hagi estat objecte de crítica ferotge per part d’un col·lec­tiu, l’LGT­BIQ+, que la va rebut­jar com a veu esco­llida per obrir, ahir al ves­pre, les fes­tes de la Mercè. Però així ha estat, encara que sem­bli impos­si­ble, perquè no hi pot haver pregó de festa major a Bar­ce­lona sense crítica con­tes­tatària, ni pre­go­ner o pre­go­nera que en el seu dis­curs no deixi en evidència aquells que li nega­ven el dret a la paraula.

Des del faris­tol del Saló de Cent, l’escrip­tora que va viure la infan­tesa al Mar­roc i la joven­tut a Vic, de fa ja molts anys bar­ce­lo­nina, des de sem­pre i per sem­pre dona, i sim­ple­ment dona, va obrir ahir el sarau de qua­tre dies de festa a la capi­tal del país recor­dant que, per desgràcia, i per ver­go­nya, i mal­grat la inco­mo­di­tat de molts, aquesta ciu­tat no res­pon encara als desit­jos de lli­ber­tat plena que un dia la van por­tar a ins­tal·lar-s’hi.

El Hachmi va rela­tar la “tria dolo­rosa” que va haver de fer al seu moment entre “lli­ber­tat i per­ti­nença”, és a dir, entre el desig de fer la seva vida com una dona lliure o la vida que li volien fer viure a casa seva, i va adver­tir que avui hi ha mol­tes nenes a la ciu­tat que viuen el dolorós tràngol de veure coar­tada la seva lli­ber­tat. Tota la inter­venció, car­re­gada d’huma­nisme, femi­nisme i ciu­ta­da­nia, va ser un clam perquè el seu desig íntim de lli­ber­tat que va acon­se­guir fer rea­li­tat ales­ho­res s’esten­gui a tots els racons de la ciu­tat i a totes les dones. “Perquè cap de nosal­tres ha nas­cut per sot­me­tre’s”, va pro­cla­mar.

El Hachmi va par­lar també de la lli­ber­tat que suposa el fet d’obte­nir la ciu­ta­da­nia i no haver de dema­nar permís de manera periòdica i humi­li­ant a cap admi­nis­tració per poder viure al país i a la ciu­tat on has esco­llit fer-ho.

Alli­be­rada en la paraula, i alli­be­rada de fa anys del vel musulmà –“no és un sim­ple tros de roba, és un símbol de sot­me­ti­ment”–, la pre­go­nera va par­lar de Bar­ce­lona com el seu ideal de lli­ber­tat, i de bra­cet amb escrip­tors i escrip­to­res que l’han pre­ce­dit va fer una pas­se­jada per la ciu­tat, com les que va expli­car que feia quan era una jove estu­di­ant amb ànim de per­dre’s pels car­rers. Va renyar Josep Pla quan en el Qua­dern gris es queixa que la mes­tressa de la pensió on s’hos­tat­java encara no li havia fet el llit, va con­vi­dar l’estàtua del per­so­natge de la Colo­meta de la plaça del Dia­mant a posar-se a ballar, i va cami­nar una estona amb Mont­ser­rat Roig i Maruja Tor­res sos­te­nint amb elles el cèlebre car­tell de “Jo també soc adúltera”.

Va pre­ce­dir la pre­go­nera en l’ús de la paraula l’alcalde Jaume Coll­boni, que va fer una defensa de la lli­ber­tat d’expressió. Abans que inter­vingués l’escrip­tora, també va ser el torn de l’alcalde de Kíiv, ciu­tat con­vi­dada de la festa, Vitali Klitxkó, que repre­senta com ningú l’anhel de lli­ber­tat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia