‘Bullying’, l’assignatura pendent

Espe­ci­a­lis­tes al cen­tre

Fa dues set­ma­nes, repre­sen­tants de la Junta Cen­tral de Direc­tors de Cen­tres Públics de Cata­lu­nya van cri­ti­car al Par­la­ment l’exces­siva burocràcia en la lluita con­tra el bullying i la falta d’un acom­pa­nya­ment clar per part del Depar­ta­ment d’Edu­cació. Un dels por­ta­veus, Robert Velàsquez, va reconèixer que cada cop hi ha més consciència social sobre el pro­blema però va denun­ciar, en nom de la junta, que la Uni­tat de Suport a l’Alum­nat en situ­ació de Violència (USAV) ser­veix només per “pren­dre nota” d’una sos­pita i que el pro­to­col no deixa clar què fer després de detec­tar un cas. Els direc­tors d’escola van posar sobre la taula que els nous coor­di­na­dors de con­vivència, els cocobe, no tenen una for­mació específica i que els docents ja van prou satu­rats, així que recla­men que hi hagi un psicòleg a cada cen­tre esco­lar, pro­posta que la con­se­llera d’Edu­cació, Anna Simó, havia des­car­tat el dia abans en com­pa­rei­xença par­la­mentària. En la seva inter­venció, María Car­men Moreno, una altra de les por­ta­veus de la junta de direc­tors, va recor­dar que ni tan sols els cen­tres d’alta com­ple­xi­tat tenen un tècnic d’inte­gració social, figura que con­si­de­ren “impres­cin­di­ble”. Per aca­bar, els por­ta­veus van expli­car que un dels grans esculls en la lluita con­tra el bullying és, massa vega­des, l’escassa o nul·la col·labo­ració de les famílies dels asset­ja­dors. El docent Fran­cisco Sal­merón va posar com a exem­ple diver­sos casos en els quals pares i mares han qüesti­o­nat la paraula del mes­tre quan aquest els ha comu­ni­cat que el seu fill està asset­jant com­panys de classe i va dei­xar clar que “l’edu­cació de base ha de venir de casa”. Diver­sos pro­fes­sors i experts con­sul­tats per aquest diari expo­sen el mateix pro­blema.

El Depar­ta­ment d’Edu­cació no vol donar dades con­cre­tes sobre el cas de Sallent ni fer comen­ta­ris sobre els infor­mes, el procés judi­cial o expli­car quina és la situ­ació un any després, sobre­tot per pre­ser­var la inti­mi­tat de la família. En tot cas i encara que les cau­ses d’un suïcidi sem­pre són mul­ti­fac­to­ri­als, per les pri­me­res inves­ti­ga­ci­ons i per les decla­ra­ci­ons de fami­li­ars, amics i com­panys va que­dar demos­trat que les dues menors patien bullying. A banda de la via judi­cial i la inves­ti­gació interna del Depar­ta­ment, la Sin­di­ca­tura de Greu­ges de Cata­lu­nya va deci­dir actuar d’ofici per deter­mi­nar què va pas­sar a Sallent, però un any després el seu informe tam­poc està enlles­tit. Els experts en asset­ja­ment esco­lar adme­ten que són temes molt deli­cats i s’han de trac­tar amb cura, però dei­xen clar que és impor­tant que se sàpiga què ha fallat en casos con­crets perquè s’hi pugui posar remei i no se’n pro­du­ei­xin de nous.

Durant aquest any, segons el Depar­ta­ment d’Edu­cació, tant Ins­pecció Edu­ca­tiva com la USAV, un equip mul­ti­dis­ci­pli­nari en què hi ha pro­fes­si­o­nals de la psi­co­lo­gia, la peda­go­gia, l’edu­cació social, l’àmbit jurídic, de gestió i d’igual­tat que asses­so­ren els cen­tres quan hi ha sos­pi­tes de casos de violència, han fet segui­ment a l’ins­ti­tut de Sallent. Jun­ta­ment amb una enti­tat iti­ne­rant de con­tenció i assistència (EICA), s’ha asses­so­rat l’equip direc­tiu, s’han fet ses­si­ons for­ma­ti­ves al claus­tre de docents, tallers amb l’alum­nat de 1r i 2n d’ESO i tallers oberts amb les famílies.

El pro­to­col i el ‘cocobe’

I és que un dels aspec­tes més con­tro­ver­tits i que va gene­rar més dub­tes va ser saber si l’ins­ti­tut de Sallent havia acti­vat o no el pro­to­col per un pos­si­ble cas de bullying, ja que la con­se­lle­ria no en tenia constància. Pre­ci­sa­ment la imme­di­a­tesa i la rapi­desa d’inter­venció és un dels punts als quals més importància es dona en el nou pro­to­col que s’ha començat a acti­var aquest curs, que uni­fica en un de sol les qua­tre actu­a­ci­ons que hi havia segons els diver­sos tipus de violència detec­tada als cen­tres (física, sexual, LGTBI, entre iguals) i que ha fet sor­gir la figura del cocobe. Aquest nou càrrec, que recau en un docent desig­nat des de l’equip direc­tiu de cada cen­tre, s’ha de con­ver­tir en el refe­rent de pre­venció, iden­ti­fi­cació i reso­lució en casos de tot tipus de violència a més de pro­moure la coe­du­cació, la con­vivència, el benes­tar emo­ci­o­nal i la for­mació de tots els inte­grants de la comu­ni­tat edu­ca­tiva.

L’anunci sobre el cocobe el va donar al maig l’excon­se­ller Josep Gonzàlez-Cam­bray uns mesos després del suïcidi de Sallent, i va ser comu­ni­cat als cen­tres tot just a final de curs per començar a ser una rea­li­tat al setem­bre. Les pres­ses a posar en marxa aquesta nova figura, que la con­se­llera Simó va recor­dar en una entre­vista a aquest diari que neix d’una llei esta­tal, han fet sor­gir mol­tes crítiques sobre­tot entre els equips direc­tius con­sul­tats, que con­si­de­ren que aquesta per­sona hau­ria de ser un espe­ci­a­lista en psi­co­lo­gia i no un docent lli­cen­ciat en bio­lo­gia o filo­lo­gia hispànica. Con­si­de­ren que la for­mació específica que els cocobe han rebut per part del Depar­ta­ment no és sufi­ci­ent per poder abor­dar ade­qua­da­ment els casos d’alum­nes en segons qui­nes situ­a­ci­ons de violència. Aquesta, per exem­ple, és l’opinió de Blanca Gómez, cap d’estu­dis de l’ins­ti­tut Europa, que aposta per un per­fil més espe­ci­a­lit­zat i con­si­dera que una for­mació de 30 hores no t’habi­lita “per encar­re­gar-te del benes­tar emo­ci­o­nal de 300 per­so­nes”. De fet, la Llei orgànica 8/2021, de 4 de juny, d’on neix aquesta figura, deixa en mans de cada admi­nis­tració edu­ca­tiva com­pe­tent quin per­so­nal exis­tent o no als cen­tres esco­lars desen­vo­lu­parà aquesta funció. El Depar­ta­ment d’Edu­cació ha deci­dit, almenys de moment, que se n’encar­re­gui un docent del mateix cen­tre. Són, però, mol­tes les veus que insis­tei­xen en la neces­si­tat de tenir psicòlegs als cen­tres per poder aten­dre aques­tes qüesti­ons que no dei­xen d’estar rela­ci­o­na­des amb el benes­tar emo­ci­o­nal i, per tant, la salut men­tal de l’alum­nat.

A més de la falta d’espe­ci­a­lit­zació, Gómez també cri­tica que la figura del cocobe no tin­gui hores alli­be­ra­des per dedi­car-se a fer aquesta tasca i que ho hagi de com­pa­gi­nar amb les 18 hores de classe i les guàrdies assig­na­des. Més enllà de les crítiques, també hi ha veus que aplau­dei­xen la figura, la uni­fi­cació dels pro­to­cols (“ens faci­lita la feina i la burocràcia baixa”) i la for­mació rebuda. “Al nos­tre ins­ti­tut està fun­ci­o­nant molt bé”, asse­gura una direc­tora d’un cen­tre, que con­si­dera essen­cial actuar con­tra el bullying i les altres violències des del minut zero: “El que no podem fer és callar i dei­xar pas­sar aques­tes situ­a­ci­ons.” En el seu cas, la per­sona que ha triat com a cocobe és un ori­en­ta­dor del cen­tre que “té for­mació en medi­ació i crear equip” i, per tant, està més pre­pa­rada que qual­se­vol docent per fer aquesta nova tasca.

De casos d’asset­ja­ment esco­lar n’hi ha hagut sem­pre, però es cons­tata un aug­ment en els últims anys. De fet, dos mesos després de Sallent, la Uni­tat de Suport a l’Alum­nat en Situ­ació de Violència, que tot just es va crear el curs 2020/21, va rebre el tri­ple de comu­ni­ca­ci­ons per pos­si­bles situ­a­ci­ons de bullying. Des de la seva cre­ació, segons dades faci­li­ta­des per Edu­cació, la USAV ha atès 1.605 pos­si­bles casos d’asset­ja­ment esco­lar: 84 el pri­mer curs, 347 durant el curs 2021/22, 684 el curs 2022/23 i 490 aquest curs 2023/24. La direc­tora gene­ral de l’Alum­nat, Anna Chi­llida, de la qual depèn la USAV, con­si­dera que aquest incre­ment de pos­si­bles casos es deu a “la cons­ci­en­ci­ació social i de tota la comu­ni­tat edu­ca­tiva” i alerta que el prin­ci­pal mis­satge que s’ha transmès als cen­tres és que cal actuar amb la màxima diligència “davant qual­se­vol sos­pita”. “La prin­ci­pal eina de pre­venció és obrir el pro­to­col”, comu­ni­car-ho a ins­pecció, tru­car a la USAV i “inda­gar i reco­llir tota la infor­mació pos­si­ble per aca­bar actu­ant”. També con­si­dera que la difusió que s’ha fet des del Depar­ta­ment ha pro­pi­ciat que els ins­ti­tuts, les vícti­mes, els fami­li­ars o els com­panys acu­dei­xin a la USAV, que és qui, sobre­tot als cen­tres, “els pot acom­pa­nyar en tots els pas­sos que s’hagin de fer”.

Una app per denun­ciar

El Depar­ta­ment ha desen­vo­lu­pat una apli­cació web, la UsApps , en dife­rents idi­o­mes perquè qual­se­vol per­sona (alum­nat, famílies, docents, pro­fes­si­o­nals dels cen­tres i per­so­nes exter­nes) pugui denun­ciar de forma fàcil i ràpida pos­si­bles casos de tot tipus de violència, també l’asset­ja­ment esco­lar, i fer-ho a través del mòbil, l’ordi­na­dor o qual­se­vol dis­po­si­tiu amb inter­net. Pre­ci­sa­ment, un ele­ment que ha fet incre­men­tar en els últims anys l’asset­ja­ment és l’ús de mòbils i de pan­ta­lles, dins i fora de l’escola, que “poden afe­gir més com­ple­xi­tat” a l’hora d’inter­ve­nir. Per això, Chi­llida insis­teix en l’impor­tant asses­so­ra­ment de la USAV. “Es pot pas­sar d’un asset­ja­ment a un cibe­ras­set­ja­ment, fent que la situ­ació sigui encara més com­plexa, amb indi­ca­dors que sur­ten fora de l’àmbit edu­ca­tiu o que esti­guin més invi­si­bi­lit­zats”, remarca Chi­llida.

Alguns cen­tres con­sul­tats opten per solu­ci­o­nar els con­flic­tes sense obrir pro­to­cols per evi­tar la pape­rassa o per tapar la pos­si­ble mala fama que pugui fer dava­llar en un futur les ins­crip­ci­ons al cen­tre. Sobre el fet que hi hagi cen­tres que s’han sen­tit pres­si­o­nats per Ins­pecció per no noti­fi­car els casos, Chi­llida es mos­tra ferma asse­gu­rant que ara el mis­satge és clar i s’ha ins­tat totes les direc­ci­ons a obrir sem­pre el pro­to­col per inten­tar fre­nar d’arrel qual­se­vol cas. “Un cen­tre que obri més pro­to­cols no vol dir que sigui més inse­gur, sinó que pre­ci­sa­ment actua amb aquesta diligència, sen­si­bi­li­tat i con­tundència davant pos­si­bles situ­a­ci­ons de violència”, des­taca la direc­tora gene­ral.

De fet, fonts d’Edu­cació també des­ta­quen l’interès crei­xent dels cen­tres per par­ti­ci­par en els pro­gra­mes de for­mació Aquí prou bullying (d’11 el curs pas­sat a 51 l’actual) i Enfo­ca­ment res­tau­ra­tiu glo­bal (de 69 a 90), aquest últim dedi­cat a donar meto­do­lo­gies i eines per a la gestió de rela­ci­ons i con­flic­tes a través de pràcti­ques res­tau­ra­ti­ves, comu­ni­cació no vio­lenta i medi­ació. “S’ha fet un esforç perquè tots els cen­tres que ho vul­guin fer tin­guin recur­sos i hi puguin par­ti­ci­par amb l’objec­tiu d’uni­ver­sa­lit­zar-ho més”, relata Chi­llida. Aquesta aposta per la medi­ació en casos de bullying no és exempta de polèmica, ja que grups de docents com ara Pro­fes­sors de Secundària con­si­de­ren que “es posa al mateix nivell víctima i agres­sor”.

Dos de cada deu, asset­jats

Anem tard, però comença a haver-hi estu­dis que quan­ti­fi­quen el pro­blema del bullying. Dos de cada deu alum­nes de primària de tot l’Estat afir­men haver patit asset­ja­ment segons el pri­mer Estudi esta­tal de la con­vivència esco­lar, encar­re­gat pel Minis­teri d’Edu­cació i fet públic al mes de maig. Alhora, un 4,6% de l’alum­nat admet haver asset­jat algun cop un com­pany. Més dades que demos­tren la mag­ni­tud de la tragèdia: l’estudi con­tra l’asset­ja­ment esco­lar a la infància i l’ado­lescència de la Fun­dació Cola­Cao, de l’any pas­sat i d’àmbit esta­tal, indica que gai­rebé dos alum­nes de cada classe patei­xen bullying i hi ha un nen o jove asset­ja­dor cada dues clas­ses. Des de quart de primària fins a quart de secundària, hi ha un 6,2% d’alum­nes que se sen­ten vícti­mes d’asset­ja­ment esco­lar. Una de cada tres admet no haver expli­cat a ningú què li passa per por i també per no pre­o­cu­par la seva família.

L’informe alerta que “la relació entre el bullying i el suïcidi és molt alar­mant”: més del 20% de les vícti­mes declara que ha inten­tat lle­var-se la vida alguna vegada. També ho asse­gu­ren gai­rebé el 17% dels asset­ja­dors. No només aques­tes dades cer­ti­fi­quen la mala salut men­tal dels nos­tres infants i joves: segons un estudi publi­cat recent­ment, un de cada set ado­les­cents pateix un pro­blema de salut men­tal a Cata­lu­nya i el suïcidi s’ha con­ver­tit en la pri­mera causa de mort no natu­ral entre aquest col·lec­tiu.

El fill de la Merit­xell Plana va patir asset­ja­ment esco­lar quan anava a 1r de primària. Ho van detec­tar els pares després d’anar de metge en metge inten­tant esbri­nar què li pas­sava i, tot i que avui, 11 anys després, encara pateix recai­gu­des mal­grat les hores i els recur­sos inver­tits en teràpies, Plana deixa clar que la seva família ha tin­gut sort: “No com en el cas de Sallent o molta gent que em truca des­es­pe­rada de pobles petits, on tots els nens van a la mateixa escola i juguen a la mateixa plaça i la víctima no es pot treure mai l’estigma de sobre.” Lli­cen­ci­ada en peri­o­disme i publi­ci­tat, fa una dècada va patir molt la falta d’infor­mació i d’acom­pa­nya­ment i per evi­tar que altres famílies pas­sin pel mateix és avui la res­pon­sa­ble de l’àrea de rela­ci­ons ins­ti­tu­ci­o­nals de la fun­dació que la va aju­dar, l’Asso­ci­ació Cata­lana per a la Pre­venció de l’Asset­ja­ment Esco­lar. Són un equip de volun­ta­ris experts en aquest àmbit que entre d’altres acti­vi­tats fan cur­sos de pre­venció però també tallers per empo­de­rar les vícti­mes i fins i tot per fer reca­pa­ci­tar els agres­sors. “El bullying és un pro­blema mul­ti­fac­to­rial, avui en dia se sim­pli­fi­quen tots els con­flic­tes i s’intenta fer creure que tots som bons o dolents, ja sigui en una pel·lícula o en política, tot el sis­tema és res­pon­sa­ble del que està pas­sant, també les esco­les, que han de ser més valen­tes, i les famílies, que han d’edu­car.”

Evi­dent­ment, el paper de l’admi­nis­tració és fona­men­tal. “Pot­ser s’hau­ria de començar a pen­sar a obli­gar els agres­sors a fer tas­ques comu­nitàries com ara repar­tir dinars en un men­ja­dor social per repa­rar el dany que han fet, calen solu­ci­ons ima­gi­na­ti­ves i efi­ca­ces, no acci­ons ide­a­des sim­ple­ment per fer veure que s’està actu­ant”, apunta Plana. Des­taca l’experta que s’ha d’inci­dir molt en la pre­venció perquè “quan el foc ha esca­lat és molt difícil extin­gir-lo”, i des d’infan­til, en què ja es detec­ten casos d’asset­ja­ment. “De fet, n’hi ha més a primària, tot i que a l’ESO les agres­si­ons són més dures i hi ha més consciència”, matisa. La intro­ducció a l’aula de nens i joves amb pro­ble­mes con­duc­tu­als greus que abans esta­ven en esco­les espe­ci­als sense haver dotat el sis­tema ordi­nari de prou recur­sos i l’ús de mòbils i xar­xes soci­als sense con­trol ni eines són també cau­sants de l’aug­ment del bullying, hi afe­geix.

Quan es pro­du­eix qual­se­vol cas d’asset­ja­ment, sigui on sigui i del nivell que sigui, el sis­tema ja ha fallat, però mal­grat tot a l’asso­ci­ació no només fan cur­sos de pre­venció, sinó que tre­ba­llen per repa­rar el mal. En els tallers que fan amb vícti­mes, en grup perquè els agre­dits enten­guin que no només els passa a ells ni en tenen cap culpa, els aju­den a aug­men­tar la seva auto­es­tima i capa­ci­tat de resiliència i els pro­por­ci­o­nen eines de defensa com ara apren­dre a mar­car límits. Els tallers d’agres­sors són més difícils de mun­tar perquè cal la com­pli­ci­tat de les famílies i molts cops són les pri­me­res que neguen el pro­blema o nor­ma­lit­zen agres­si­ons, però quan es poden tirar enda­vant inten­ten que els nens i joves siguin cons­ci­ents del que hi ha dar­rere les seves acci­ons i del seu impacte en els altres. Plana està en espera de veure com es con­creta l’anunci per part del Depar­ta­ment d’Edu­cació de crear un obser­va­tori sobre l’asset­ja­ment esco­lar però deixa clar que el sis­tema està fallant a molts infants i joves i posa un exem­ple demo­li­dor: “Dos mesos després del dramàtic cas de Sallent, ens van tru­car famílies d’aque­lla escola des­es­pe­ra­des perquè els asset­ja­dors con­ti­nu­a­ven en aquell cen­tre i seguien fent bullying.”