Societat

Xevi Masachs

Director de l’Esportiu de Catalunya i autor de “Endavant, Girona! Les claus de l’èxit”

“L’estabilitat i un projecte sòlid ajuden el Girona a tenir èxit”

“A partir de parlar amb una llista diversa de protagonistes, hem intentat extreure les claus d’aquesta temporada històrica”

“Si el que ha fet el Girona no és puntual, l’aficionat que també és del Barça i té el cor dividit ho posarà tot més en dubte”

Xevi Masachs i Pera­caula (Amer, 1979), redac­tor de la secció d’esports d’El Punt Avui des del 2001, és des del març del 2022 el direc­tor de L’Espor­tiu de Cata­lu­nya. Enmig de l’efer­vescència gene­rada per una tem­po­rada ini­ma­gi­na­ble del Girona, el peri­o­dista pre­senta el lli­bre Enda­vant, Girona! Les claus de l’èxit, una obra plena de pro­ta­go­nis­tes que aju­den a expli­car els esde­ve­ni­ments i punts clau de l’última dècada de la història del club, un tram en el qual se sosté l’actual curs històric dels de Míchel.

Què hi tro­ba­rem, en el lli­bre?
Hem par­lat amb els pro­ta­go­nis­tes prin­ci­pals de la història recent del Girona. És un club amb molta història, això no ho podem obli­dar, perquè el 2030 farà cent anys. Però en aquest cas, a diferència d’un lli­bre ante­rior, hem vol­gut cen­trar-nos en la dar­rera dècada, en la qual és cert que hi ha hagut mol­tes gar­ro­ta­des però com a línia argu­men­tal el club ha anat crei­xent. A par­tir de par­lar amb Stu­ani, Mic­hel, Delfí Geli, Pere Guar­di­ola, Cárcel i uns quants més, hem inten­tat extreure les claus d’aquesta tem­po­rada històrica, una con­tinuïtat d’aquest pro­jecte que ha superat moments durs.
No havia de ser una obra de xifres o dades, sinó que els pro­ta­go­nis­tes havien d’aju­dar a expli­car el lli­bre?
És veri­tat que són pro­ta­go­nis­tes que han par­lat molt i que nosal­tres matei­xos n’hem par­lat molt, però fer-ho repo­sa­da­ment i ana­lit­zant el que han vis­cut cada un d’ells, com Stu­ani va patir les gar­ro­ta­des, o Qui­que Cárcel, que ha tin­gut tem­po­ra­des molt difícils, crec que merei­xien una mica de con­versa. Gràcies a les faci­li­tats del club per poder acce­dir a par­lar amb ells, era el que tocava en aquest moment històric.
Va tenir molt clara l’estruc­tura del lli­bre doncs?
Agra­eixo molt a l’edi­to­rial que em fes con­fiança. Tenia poc marge de temps, amb la intenció de tenir-lo a punt per Sant Jordi. El Girona com a objecte, i amb tot el que ha fet, mereix també tenir pro­ta­go­nisme per Sant Jordi, sigui qui sigui l’autor. És bo i ens hi hem d’acos­tu­mar. Del Barça cada any n’hi ha. Per llançar-m’hi, però, tenia clar que havia de par­lar amb els pro­ta­go­nis­tes. Vaig estruc­tu­rar el lli­bre en 10 capítols, amb la famosa tro­bada dels fran­ce­sos Jean-Louis Duta­ret i Samir Boud­je­maa al res­tau­rant Drapps, l’únic dia que els vam veure, com a punt de par­tida. A par­tir d’aquest fil, Pere Guar­di­ola recorda qui el va convèncer i li va fer donar el pas, i inten­tem que cada pro­ta­go­nista segueixi un fil i expli­qui des de les gar­ro­ta­des, la repre­sen­ta­ti­vi­tat del club o com ha cres­cut la massa social. I no podien fal­tar capítols específics per a Míchel i Crist­hian Stu­ani. Aca­bem amb una mena de joc, pre­gun­tant als pro­ta­go­nis­tes on s’ima­gi­nen el Girona pel cen­te­nari, el 2030.
Gar­ro­ta­des, ascen­sos, des­cens, i ara llui­tant per un accés a Cham­pi­ons Lea­gue. Qui­nes són les claus de l’èxit?
Són dife­rents fac­tors. Encara Raül Agné ens ho comen­tava en una entre­vista, que s’ha donat una mica tot i és cert. Com a resum em que­da­ria amb l’esta­bi­li­tat del club i amb el fet que hi ha un pro­jecte, que hi aju­den molt. Recordo el 2018 quan es va pujar a pri­mera que vaig fer un pri­mer lli­bre [El Girona Fut­bol Club, de la col·lecció Qua­derns de la Revista de Girona] que no tenia res a veure amb aquest, era un repàs històric. A tall d’anècdota dèiem a la pre­sen­tació que sem­pre s’ha par­lat molt que és un pro­jecte sòlid i això es demos­tra­ria si l’equip per desgràcia, des­cen­dia. I va pas­sar, i a segona se la va fotre, en un moment com­pli­cat per a un club que no puja la tem­po­rada següent de bai­xar. I per par­tida doble. Lla­vors es va demos­trar que hi havia pro­jecte amb molts dels actors que ja hi havia com Qui­que Cárcel capi­ta­ne­jant-ho, els pro­pi­e­ta­ris… Aquesta tos­su­de­ria i el pro­jecte a llarg ter­mini és una de les claus de l’èxit ja que porta a mol­tes altres coses com donar con­fiança a la direcció espor­tiva, a una línia i idea espor­tiva com amb Míchel estant en zona de des­cens a pri­mera FEF, etc.
Ha par­lat de les claus, de tenir un pro­jecte. Sense el City hau­ria estat pos­si­ble?
Hau­ria estat més com­pli­cat segur, pel múscul econòmic que et podia donar el City i el suport, això és inne­ga­ble. D’aquí a dir que el Girona és el City, o que aquest és un èxit del City hi estic abso­lu­ta­ment en con­tra. Ja s’ha vist qui hi ha hagut sem­pre aquí, qui pren les deci­si­ons, bàsica­ment Qui­que Cárcel. I ho vius en detalls com a l’hora de pre­pa­rar el lli­bre, anant a La Vinya o a les ofi­ci­nes del club, ara que se’ns ha allu­nyat dels entre­na­ments i el dia a dia, a més que jo no segueixo el dia a dia per altres cir­cumstàncies, no dei­xa­ves de veure les matei­xes cares de tota la vida com Qui­que Cárcel, en Jota, en Gali­ano, gent d’ofi­ci­nes… La mateixa gent de fa cinc anys i alguns, deu. No ha can­viat tant la cosa, evi­dent­ment ha anat crei­xent, però el Girona no és un club fan­tasma perquè tot es faci des de Manc­hes­ter.
Havia anat molt per Vila­te­nim amb el Figue­res a segona B, o a Mon­ti­livi Girona. Nota ara un aug­ment de la massa social del club? Fins i tot una altra relació entre ciu­tat i club?
Ciu­tat i comar­ques giro­ni­nes i tot ple­gat. Un dels tes­ti­mo­nis és en Pere Gra­tacòs, que no des­co­bri­rem qui és i què ha fet. Ell ha estat entre­na­dor del Figue­res i del Girona i ha vis­cut moments de glòria al con­junt figue­renc, per exem­ple. Els detalls d’entrar al camp i veure exdi­rec­tius del Figue­res, quan era un club refe­rent i el Girona cos­tava de tro­bar-lo. Com­pro­ves ara com ha cres­cut tot, la ciu­tat s’hi ha bol­cat però em fa gràcia, pot­ser perquè soc de comar­ques, gent del Maresme, Osona, etc. que són del Girona.
Molta gent diu que l’afició fut­bo­lera del Girona estava com ador­mida i els dar­rers èxits l’han des­per­tat. Men­tre el club no crei­xia pot­ser era més culer que res, no?
Segur, i fent un rànquing el segon i el ter­cer equip pot­ser no eren ni el Girona. Ara hi ha més cor divi­dit. No crec que els culers ho dei­xin de ser, però sí que s’està fent un canvi gros. Aquesta tem­po­rada s’ha accen­tuat, hi ha hagut la riva­li­tat pun­tual amb el cas Oriol Romeu, o perquè s’han tro­bat en la clas­si­fi­cació llui­tant cos a cos, el 2-4 a Montjuïc i com ho va ento­mar Xavi Hernández, que al cap de quinze dies man­te­nia que no havien meres­cut per­dre con­tra el Girona, cosa que crec que encara feia més mal al Barça. Tot ple­gat ho ha trans­for­mat tot una mica, tot i que no vol dir que ara no hi hagi giro­nins culers, però sí que alguns tenen més dub­tes i que cada cop hi ha més gent que diu només el Girona o pri­mer el Girona.
Entén que hi hagi cors divi­dits?
El Barça ve d’una tra­dició amb una història de lli­gams fami­li­ars pel que repre­senta per a Cata­lu­nya el club blau­grana. Dubto que es perdi o que es perdi a curt ter­mini però si el que ha fet el Girona no és pun­tual i té con­tinuïtat cada vegada es posarà més en dubte tot.
Massa social en aug­ment, un pro­jecte al dar­rere… Mon­ti­livi queda petit?
Sí, i ara van tard. Dubto que hi hagi gai­res solu­ci­ons ràpides i màgiques. És un dels deu­res que ha tin­gut el club. Cert que hi va haver la pandèmia i que les gar­ro­ta­des del des­cens i de no pujar el van collar moltíssim, però una de les man­can­ces del pro­jecte, que ja hem dit que era esta­ble, és el tema de les inver­si­ons estruc­tu­rals, entre poques i nul·les. Ara s’està començant a fer la ciu­tat espor­tiva i amb Mon­ti­livi es va tard. L’èxit de l’equip ha estat tan acce­le­rat que anirà molt per davant del que és el club i del que neces­si­ta­ria l’equip.
Hi ha molts rep­tes com jugar a Europa, ja es veurà en quina com­pe­tició, però el gran repte és la gestió del postèxit. Totes les com­pa­ra­ci­ons seran odi­o­ses?
Totes. I no cal que siguin com­pa­ra­ci­ons de mala fe; ens hi tro­bem en el dia a dia com­pa­rant diver­ses tem­po­ra­des entre si. Aga­fant aquest curs serà tot con­tra­pro­du­ent segur, pels mit­jans, el club, la direcció espor­tiva i el mateix entre­na­dor. Míchel anava posant sem­pre rep­tes i objec­tius a la plan­ti­lla com sumar els famo­sos 53 punts, però, ara? Quin posarà per a l’equip? Tinc clar, i el club entenc que també, que el pri­mer que s’ha de fer és garan­tir la con­tinuïtat a pri­mera, que ara sem­bla un objec­tiu petit per a un equip que segu­ra­ment jugarà la Cham­pi­ons, però no hi ha més. És més impor­tant estar i enca­de­nar uns quants anys a pri­mera que no pas anar un any a Europa i prou. Hi ha casos d’equips que han jugat a Europa i han bai­xat després. Enca­de­nant anys a pri­mera lla­vors no tens excu­ses per fer les inver­si­ons que toquen.
El veiem per Fon­ta­jau amb el Bàsquet Girona i l’Uni Girona, també per Mon­ti­livi. Molts equips a l’elit per a una ciu­tat com Girona?
Són pro­jec­tes molt dife­rents. Sabem el que hi ha al Girona i qui hi ha al dar­rere, amb acci­o­nis­tes forts; sabem qui hi ha al Bàsquet Girona, qui mana i té el 100% de les acci­ons, i per ganes no que­darà. Lla­vors hi ha el pro­jecte de l’Uni, que són els qui han de pen­car més, amb el tre­ball de for­mi­gueta i el que té més mèrit. És el que fa més anys que ho fa i amb els recur­sos més limi­tats, espa­vi­lant-se més. Després hi ha altres esports com l’hoquei o explo­si­ons que van més enllà de l’esport com el ciclisme. M’encanta que sigui una ciu­tat espor­tiva. El que era lamen­ta­ble és que haguéssim estat cent anys, com qui diu, sense un equip a la màxima cate­go­ria en fut­bol mas­culí, a Girona i en tota la demar­cació.
Li falta iden­ti­tat o ha per­dut iden­ti­tat giro­nina aquest Girona. O hi ha altre mane­res de mos­trar-lo al món?
Hi va haver un moment encara més deli­cat que ara. Quan bai­xes, no hi ha públic per la pandèmia, la gent de Girona pot­ser dub­tant una mica del pro­jecte. Pot­ser per la dis­cussió que hi ha que es donen molts mèrits o gai­rebé tots al City, l’afi­ci­o­nat ha fet un pas enda­vant per fer el pro­jecte i l’èxit del Girona. La gent de Girona va començar a dub­tar del pro­jecte i ara el rei­vin­dica dient que això és ben nos­tre.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia