“L’estabilitat i un projecte sòlid ajuden el Girona a tenir èxit”

Hem par­lat amb els pro­ta­go­nis­tes prin­ci­pals de la història recent del Girona. És un club amb molta història, això no ho podem obli­dar, perquè el 2030 farà cent anys. Però en aquest cas, a diferència d’un lli­bre ante­rior, hem vol­gut cen­trar-nos en la dar­rera dècada, en la qual és cert que hi ha hagut mol­tes gar­ro­ta­des però com a línia argu­men­tal el club ha anat crei­xent. A par­tir de par­lar amb Stu­ani, Mic­hel, Delfí Geli, Pere Guar­di­ola, Cárcel i uns quants més, hem inten­tat extreure les claus d’aquesta tem­po­rada històrica, una con­tinuïtat d’aquest pro­jecte que ha superat moments durs.

És veri­tat que són pro­ta­go­nis­tes que han par­lat molt i que nosal­tres matei­xos n’hem par­lat molt, però fer-ho repo­sa­da­ment i ana­lit­zant el que han vis­cut cada un d’ells, com Stu­ani va patir les gar­ro­ta­des, o Qui­que Cárcel, que ha tin­gut tem­po­ra­des molt difícils, crec que merei­xien una mica de con­versa. Gràcies a les faci­li­tats del club per poder acce­dir a par­lar amb ells, era el que tocava en aquest moment històric.

Agra­eixo molt a l’edi­to­rial que em fes con­fiança. Tenia poc marge de temps, amb la intenció de tenir-lo a punt per Sant Jordi. El Girona com a objecte, i amb tot el que ha fet, mereix també tenir pro­ta­go­nisme per Sant Jordi, sigui qui sigui l’autor. És bo i ens hi hem d’acos­tu­mar. Del Barça cada any n’hi ha. Per llançar-m’hi, però, tenia clar que havia de par­lar amb els pro­ta­go­nis­tes. Vaig estruc­tu­rar el lli­bre en 10 capítols, amb la famosa tro­bada dels fran­ce­sos Jean-Louis Duta­ret i Samir Boud­je­maa al res­tau­rant Drapps, l’únic dia que els vam veure, com a punt de par­tida. A par­tir d’aquest fil, Pere Guar­di­ola recorda qui el va convèncer i li va fer donar el pas, i inten­tem que cada pro­ta­go­nista segueixi un fil i expli­qui des de les gar­ro­ta­des, la repre­sen­ta­ti­vi­tat del club o com ha cres­cut la massa social. I no podien fal­tar capítols específics per a Míchel i Crist­hian Stu­ani. Aca­bem amb una mena de joc, pre­gun­tant als pro­ta­go­nis­tes on s’ima­gi­nen el Girona pel cen­te­nari, el 2030.

Són dife­rents fac­tors. Encara Raül Agné ens ho comen­tava en una entre­vista, que s’ha donat una mica tot i és cert. Com a resum em que­da­ria amb l’esta­bi­li­tat del club i amb el fet que hi ha un pro­jecte, que hi aju­den molt. Recordo el 2018 quan es va pujar a pri­mera que vaig fer un pri­mer lli­bre [El Girona Fut­bol Club, de la col·lecció Qua­derns de la Revista de Girona] que no tenia res a veure amb aquest, era un repàs històric. A tall d’anècdota dèiem a la pre­sen­tació que sem­pre s’ha par­lat molt que és un pro­jecte sòlid i això es demos­tra­ria si l’equip per desgràcia, des­cen­dia. I va pas­sar, i a segona se la va fotre, en un moment com­pli­cat per a un club que no puja la tem­po­rada següent de bai­xar. I per par­tida doble. Lla­vors es va demos­trar que hi havia pro­jecte amb molts dels actors que ja hi havia com Qui­que Cárcel capi­ta­ne­jant-ho, els pro­pi­e­ta­ris… Aquesta tos­su­de­ria i el pro­jecte a llarg ter­mini és una de les claus de l’èxit ja que porta a mol­tes altres coses com donar con­fiança a la direcció espor­tiva, a una línia i idea espor­tiva com amb Míchel estant en zona de des­cens a pri­mera FEF, etc.

Hau­ria estat més com­pli­cat segur, pel múscul econòmic que et podia donar el City i el suport, això és inne­ga­ble. D’aquí a dir que el Girona és el City, o que aquest és un èxit del City hi estic abso­lu­ta­ment en con­tra. Ja s’ha vist qui hi ha hagut sem­pre aquí, qui pren les deci­si­ons, bàsica­ment Qui­que Cárcel. I ho vius en detalls com a l’hora de pre­pa­rar el lli­bre, anant a La Vinya o a les ofi­ci­nes del club, ara que se’ns ha allu­nyat dels entre­na­ments i el dia a dia, a més que jo no segueixo el dia a dia per altres cir­cumstàncies, no dei­xa­ves de veure les matei­xes cares de tota la vida com Qui­que Cárcel, en Jota, en Gali­ano, gent d’ofi­ci­nes… La mateixa gent de fa cinc anys i alguns, deu. No ha can­viat tant la cosa, evi­dent­ment ha anat crei­xent, però el Girona no és un club fan­tasma perquè tot es faci des de Manc­hes­ter.

Ciu­tat i comar­ques giro­ni­nes i tot ple­gat. Un dels tes­ti­mo­nis és en Pere Gra­tacòs, que no des­co­bri­rem qui és i què ha fet. Ell ha estat entre­na­dor del Figue­res i del Girona i ha vis­cut moments de glòria al con­junt figue­renc, per exem­ple. Els detalls d’entrar al camp i veure exdi­rec­tius del Figue­res, quan era un club refe­rent i el Girona cos­tava de tro­bar-lo. Com­pro­ves ara com ha cres­cut tot, la ciu­tat s’hi ha bol­cat però em fa gràcia, pot­ser perquè soc de comar­ques, gent del Maresme, Osona, etc. que són del Girona.

Segur, i fent un rànquing el segon i el ter­cer equip pot­ser no eren ni el Girona. Ara hi ha més cor divi­dit. No crec que els culers ho dei­xin de ser, però sí que s’està fent un canvi gros. Aquesta tem­po­rada s’ha accen­tuat, hi ha hagut la riva­li­tat pun­tual amb el cas Oriol Romeu, o perquè s’han tro­bat en la clas­si­fi­cació llui­tant cos a cos, el 2-4 a Montjuïc i com ho va ento­mar Xavi Hernández, que al cap de quinze dies man­te­nia que no havien meres­cut per­dre con­tra el Girona, cosa que crec que encara feia més mal al Barça. Tot ple­gat ho ha trans­for­mat tot una mica, tot i que no vol dir que ara no hi hagi giro­nins culers, però sí que alguns tenen més dub­tes i que cada cop hi ha més gent que diu només el Girona o pri­mer el Girona.

El Barça ve d’una tra­dició amb una història de lli­gams fami­li­ars pel que repre­senta per a Cata­lu­nya el club blau­grana. Dubto que es perdi o que es perdi a curt ter­mini però si el que ha fet el Girona no és pun­tual i té con­tinuïtat cada vegada es posarà més en dubte tot.

Sí, i ara van tard. Dubto que hi hagi gai­res solu­ci­ons ràpides i màgiques. És un dels deu­res que ha tin­gut el club. Cert que hi va haver la pandèmia i que les gar­ro­ta­des del des­cens i de no pujar el van collar moltíssim, però una de les man­can­ces del pro­jecte, que ja hem dit que era esta­ble, és el tema de les inver­si­ons estruc­tu­rals, entre poques i nul·les. Ara s’està començant a fer la ciu­tat espor­tiva i amb Mon­ti­livi es va tard. L’èxit de l’equip ha estat tan acce­le­rat que anirà molt per davant del que és el club i del que neces­si­ta­ria l’equip.

Totes. I no cal que siguin com­pa­ra­ci­ons de mala fe; ens hi tro­bem en el dia a dia com­pa­rant diver­ses tem­po­ra­des entre si. Aga­fant aquest curs serà tot con­tra­pro­du­ent segur, pels mit­jans, el club, la direcció espor­tiva i el mateix entre­na­dor. Míchel anava posant sem­pre rep­tes i objec­tius a la plan­ti­lla com sumar els famo­sos 53 punts, però, ara? Quin posarà per a l’equip? Tinc clar, i el club entenc que també, que el pri­mer que s’ha de fer és garan­tir la con­tinuïtat a pri­mera, que ara sem­bla un objec­tiu petit per a un equip que segu­ra­ment jugarà la Cham­pi­ons, però no hi ha més. És més impor­tant estar i enca­de­nar uns quants anys a pri­mera que no pas anar un any a Europa i prou. Hi ha casos d’equips que han jugat a Europa i han bai­xat després. Enca­de­nant anys a pri­mera lla­vors no tens excu­ses per fer les inver­si­ons que toquen.

Són pro­jec­tes molt dife­rents. Sabem el que hi ha al Girona i qui hi ha al dar­rere, amb acci­o­nis­tes forts; sabem qui hi ha al Bàsquet Girona, qui mana i té el 100% de les acci­ons, i per ganes no que­darà. Lla­vors hi ha el pro­jecte de l’Uni, que són els qui han de pen­car més, amb el tre­ball de for­mi­gueta i el que té més mèrit. És el que fa més anys que ho fa i amb els recur­sos més limi­tats, espa­vi­lant-se més. Després hi ha altres esports com l’hoquei o explo­si­ons que van més enllà de l’esport com el ciclisme. M’encanta que sigui una ciu­tat espor­tiva. El que era lamen­ta­ble és que haguéssim estat cent anys, com qui diu, sense un equip a la màxima cate­go­ria en fut­bol mas­culí, a Girona i en tota la demar­cació.

Hi va haver un moment encara més deli­cat que ara. Quan bai­xes, no hi ha públic per la pandèmia, la gent de Girona pot­ser dub­tant una mica del pro­jecte. Pot­ser per la dis­cussió que hi ha que es donen molts mèrits o gai­rebé tots al City, l’afi­ci­o­nat ha fet un pas enda­vant per fer el pro­jecte i l’èxit del Girona. La gent de Girona va començar a dub­tar del pro­jecte i ara el rei­vin­dica dient que això és ben nos­tre.