opinió
Les infermeres, motor de canvi en un sistema en crisi
Incertesa, compromís i resiliència. Jornades esgotadores, condicions professionals adverses i càrrega física i emocional extraordinària. Les infermeres i llevadores vam viure la pandèmia amb una intensitat i una pressió sense precedents, producte de la nostra ubicació en l’epicentre de la resposta sanitària. La nostra proximitat a les persones ateses, especialment a aquelles aïllades de les seves famílies, ens va situar com a molt més que cuidadores; vam esdevenir el principal suport emocional i humà en un moment en què l’aïllament es va convertir en la primera i principal resposta.
Com en molts altres moments destacats de la història, les infermeres i llevadores vam ocupar el lloc que ens correspon sense flaquejar: al costat de qui més ens necessita, sense deixar ningú enrere. La Florence Nightingale, a la guerra de Crimea; l’Elisabeth Eidenbenz, fundadora de la Maternitat d’Elna, i la Flors Sirera, a Ruanda, en són exemples. La seva entrega va demostrar el valor insubstituïble de les infermeres, no només com a competència assistencial, sinó com a professió amb capacitat per liderar i innovar en temps de crisi. Ara bé, abans que infermeres, som persones. Moltes professionals vam posar la nostra vida i la dels nostres éssers estimats en risc per tal de poder protegir els altres, sovint sense els recursos necessaris. Tant és així que, a causa de la intensitat dels casos i les pèrdues humanes, moltes de nosaltres vam experimentar un impacte emocional profund que encara perdura.
Cinc anys després, fem balanç d’aquella experiència amb la mirada posada en el futur de la professió i les lliçons apreses com a guia. En conjunt, hem experimentat una evolució accelerada en aquest lustre: necessitats i anhels, eficiència i eficàcia del sistema, canvis demogràfics, irrupció tecnològica... Les infermeres i llevadores ens hem vist abocades a innovar dins de les nostres competències, adoptant noves metodologies i tecnologies, millorant els protocols i redissenyant els procediments. Aquest canvi ha transformat la professió, i avui, moltes de les millores introduïdes durant la pandèmia s’han consolidat en la pràctica diària. Celebrem que la pandèmia ens hagi multiplicat el nostre potencial, però seguim en un sistema en fallida.
Tampoc es pot parlar de sostenibilitat del sistema sense considerar el rol de les infermeres. I és que sempre hem estat peces clau en aquest tema. Liderem programes de prevenció de la malaltia i promoció de la salut, oferim una atenció integral i propera que evita la sobrecàrrega dels centres de salut i optimitzem l’ús de recursos sanitaris amb una gestió eficient, d’acord amb el nostre criteri professional. De la mateixa manera, també promovem models d’atenció basats en evidència i adoptem pràctiques ecològiques que minimitzen la petjada ecològica del sistema.
Malauradament, des de fa anys, les infermeres i llevadores denunciem la mancança de recursos, la precarietat laboral i la falta de reconeixement institucional. Malgrat el paper fonamental que les infermeres vam tenir durant la covid-19, i l’extraordinari valor que donem al sistema de salut i les persones, el reconeixement no ha arribat amb les millores que esperàvem. Moltes professionals continuem treballant en condicions que no reflecteixen ni la nostra formació ni la nostra dedicació. Les promeses de reformes estructurals es fan esperar i, si el sistema no reacciona, perdrem talent i compromís en una professió que és la palanca de canvi que el nostre sistema de salut necessita.
Al greuge institucional i laboral al qual estem sotmeses les infermeres i llevadores, s’hi afegeix l’estat de salut de les professionals. Arran de l’esclat de la pandèmia, el Consejo General de Enfermería (CGE) va impulsar un estudi sobre l’impacte de la pressió assistencial en la professió infermera. Els resultats són descoratjadors. L’estrès, l’angoixa i el dol acumulat han generat conseqüències emocionals que encara formen part del dia a dia de les professionals, algunes de les quals han esdevingut, a més a més, malaltes cròniques de covid. Tanmateix, cal subratllar que, d’acord amb el darrer monogràfic, el volum de treball mitjà al qual ens sotmetem les infermeres catalanes és de 8,72 sobre 10, un dels més alts de l’Estat.
Aquest aniversari de la covid-19 és un recordatori de la nostra força i resiliència, però també de les necessitats no ateses i les promeses pendents. Des del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona, fem una crida a les institucions perquè facin un pas endavant. En primer lloc, necessitem mesures per ordenar la professió, que ens reconeguin laboralment i econòmicament. Aquesta ordenació ens ajudarà a potenciar les competències infermeres; ampliarà així la nostra autonomia i eliminarà barreres burocràtiques que tant dificulten el ple desenvolupament de les professionals i perjudiquen la percepció de la ciutadania sobre el sistema.
En segon lloc, és urgent dotar de recursos la professió, assegurant una ràtio adequada d’infermeres i llevadores per persona, d’acord amb les recomanacions internacionals i les necessitats reals de la població. Aquest fet reduirà la pressió assistencial i, consegüentment, el desgast professional de les infermeres, i ens permetrà mantenir els estàndards de qualitat que desitgem. Mentrestant, necessitem programes de suport emocional i de benestar. En tercer lloc, tampoc podem deixar de banda que cal impulsar una formació contínua universal, adaptada als avenços tecnològics i científics, per ajudar-nos a seguir oferint el millor de nosaltres.
En conjunt, és imprescindible abordar les reformes estructurals amb urgència. La pandèmia va posar en evidència no només les mancances, sinó també les oportunitats de canvi. Ara és el moment de transformar aquestes lliçons en accions concretes i compromeses que assegurin un sistema sanitari més fort, sostenible i equitatiu.
Perquè si alguna cosa ens ha ensenyat la crisi de la covid-19 és que la salut de la ciutadania depèn directament de la salut del sistema i, sobretot, de les persones que el sostenen cada dia. El nostre sistema de salut té un camí ple de reptes i desafiaments, i les infermeres i llevadores estem preparades, formades i amb energia per assumir el rol que ens correspon. Podem i hem de transitar cap a un sistema més humà, holístic i sostenible.