Vacunes: la llum al final del túnel
L’arribada de les vacunes va suposar el control de la covid i la davallada dels casos mortals
Amb aquest reportatge s’acaba la sèrie elaborada amb motiu dels cinc anys de la covid
Dia 27 de desembre de l’any 2020. Festes nadalenques a la residència Feixa Llarga de l’Hospitalet, que llueix un arbre de Nadal i un gran pessebre. Hi ha tot ple de càmeres gravant a l’exterior. A dins, nervis, molts nervis. Els avis i àvies s’ho miren tot amb curiositat. Però en una sala l’activitat és màxima. Un equip d’infermeria està preparat per a un dia històric. Tot ha d’estar a punt perquè surti perfecte. La llum ja es veu al final del túnel després de mesos i mesos de foscor. Avui se subministrarà la primera vacuna anticovid a Catalunya. S’han rebut les primeres 1.595 dosis de la vacuna de Pfizer com si fossin un tresor, i unes quantes desenes han estat traslladades a aquesta residència.
Les càmeres de televisió i ràdio ara sí que s’ordenen i es posen en rotllana en una de les sales del centre. De sobte, apareix la protagonista. La primera dona que serà vacunada contra la covid a Catalunya. És la Josefa Pérez, de 89 anys. Tot va molt ràpid, com si es tractés d’una vacuna més. La infermera que l’ha vacunat ha estat la Idoia Crespo, que a continuació també ha subministrat una dosi a la directora del centre, Conxita Barbeta, de 52 anys. La Josefa, tot i el temor d’una part de la ciutadania de rebre les vacunes pels efectes que puguin tenir, està tranquil·la i explica irònicament: “No ens hem de preocupar tant. Només et mors una vegada.”
En aquest acte històric també hi ha el vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, i la consellera de Salut, Alba Vergés. “Comencem a veure la llum, però encara queda molt de túnel”, recorda Aragonès, mentre que Vergés destaca que, tot i el subministrament de les primeres vacunes, “no podem abaixar la guàrdia i hem de continuar prenent mesures”. Perquè la covid encara no ha marxat i encara està fent estralls, però per fi hi ha una bona notícia per explicar.
Abans d’arribar a aquesta bona notícia, però, hi havia hagut un llarg recorregut. Des de l’inici de la pandèmia es va comprovar que no hi havia una vacuna o un medicament existent que fos eficaç contra el virus. S’havia de crear partint de zero i amb la màxima celeritat, perquè l’epidèmia s’estenia arreu del món i a una velocitat endimoniada. Els grans laboratoris de les indústries farmacèutiques es van posar a treballar en un dels majors reptes de l’últim segle, i en un temps rècord es va aconseguir.
L’abril del 2020 hi havia uns 115 projectes en dansa, molts dels quals es van quedar pel camí. La primera d’arribar al final d’aquesta cursa va ser Pfizer-BioNTech, que sis mesos més tard va publicar l’anàlisi provisional d’un assaig de 43.538 participants en la investigació, dels quals 94 havien estat diagnosticats amb la covid-19, i va mostrar que la vacuna posseïa una eficàcia superior al 91,3% set dies després de l’administració de la segona dosi. A finals del 2020, el Regne Unit, els Estats Units i Europa van autoritzar-ne la distribució. La vacuna s’aplicava en dues dosis i s’emmagatzemava a molt baixa temperatura, fet que dificultava la seva distribució. Després van arribar altres vacunes, com Moderna i AstraZeneca.
El gran repte de la vacunació
El descobriment d’una vacuna que es mostrava eficaç per aturar l’epidèmia va ser una fita històrica. Per exemple, l’agost del 2024 un nou estudi de l’OMS/Europa, publicat a The Lancet Respiratory Medicine, afirmava que, sense les vacunes, haurien mort 4 milions de persones durant la pandèmia en comptes de les 2,2 víctimes mortals que hi va haver (eren dades d’entre el desembre del 2020 i el març del 2023).
Però un cop aconseguides les vacunes venia un altre gran repte: com fer-les arribar a tota la població. Aquí, un cop més, les desigualtats socials i econòmiques van aflorar.
Segons les darreres dades disponibles, més de 40 milions de persones compten amb la pauta completa de vacunació a l’Estat espanyol, és a dir, el 86% de la població total. La mitjana mundial se situa al voltant del 65% i la de la Unió Europea, cap al 73,5%. Però fixem-nos en dos països amb una renda per càpita ben diferent: al Canadà l’índex arriba al 81,5%, mentre que a la República Democràtica del Congo la xifra és del 15%. A l’Àfrica és on més es nota aquest problema: Madagascar (9%), Algèria (14,6%) o Líbia (18,35%).
Els deures per a Catalunya
Però centrem-nos en Catalunya i en tota la logística que es va haver de muntar per poder fer la vacunació i arribar a totes les capes de la societat. Les autoritats sanitàries recomanaven la vacunació, ja que al nostre país no és obligatòria. En aquest sentit, recordaven que la vacunació és doblement important, ja que protegeix de manera directa cada persona vacunada i també de manera indirecta la resta de la població: com més persones s’immunitzen, hi ha menys probabilitats que la resta (en particular els més propensos a malalties greus) s’exposin al virus o, almenys, a altes càrregues víriques. Era el que es coneixia com a immunitat de ramat.
També recordaven que les vacunes eren segures i havien rebut l’autorització de totes les entitats preceptives, com ara l’Agència Europea de Medicaments. Era un missatge directament adreçat als grups antivacunes, que van intentar crear algunes campanyes en contra però que no van arribar a arrelar molt entre la immensa majoria de la societat.
En tot cas, Catalunya va habilitar un dispositiu segurament mai vist. Una estratègia nacional de vacunació: “És un repte de país”, assegurava Vergés en la presentació d’aquest projecte el mes de febrer del 2021. Evidentment, la rapidesa o la lentitud en el subministrament de la vacuna depenia de la disponibilitat que tingués cada territori. Vergés destacava que Catalunya estava prou preparada per arribar a vacunar “150.000 persones diàries si arriben les dosis suficients, i tenim experiència”, en referència a les vacunes de la grip que ja s’havien administrat en només dos mesos (amb pics de fins a 60.000 vacunacions diàries).
En una primera etapa, la vacunació va pivotar sobre l’atenció primària amb els prop de 600 espais polivalents que s’havien habilitat per la grip, però després es van anar obrint altres grans espais com pavellons, empreses o recintes esportius.
El pla era anar encavalcant col·lectius i prioritzant els de més risc. Per exemple, es va iniciar la primera etapa amb residents, professionals sanitaris i persones amb gran dependència, i en la segona etapa es va prioritzar personal essencial i les persones amb elevat risc. Així, de mica en mica, es va anar estenent a totes edats i a tots els col·lectius.
Però també va haver-hi alguns ensurts, com quan es va haver d’aturar a tot el món la vacunació amb AstraZeneca per uns possibles efectes secundaris de trombosis.
Al final, el programa traçat es va anar complint, i fins i tot es va arribar a vacunar els infants. I va quedar demostrat que el millor remei per frenar la pandèmia va ser la vacunació.
Dins d’aquesta estratègia nacional va haver-hi algunes imatges molt simbòliques, com l’habilitació d’un pavelló gegant de Fira de Barcelona o una sala al mateix estadi del Barça, el Camp Nou. L’objectiu d’aquests macrocentres era descongestionar els centres d’atenció primària, perquè, a banda de la covid, també havien d’assumir la seva activitat ordinària. El pavelló 4 de Fira de Barcelona, per exemple, tenia capacitat per administrar fins a 120.000 vacunes en una setmana, en una superfície de 10.000 m² i amb sostres a 5 metres d’altura, cosa que facilitava l’adequada renovació de l’aire segons l’aforament. El director general de Fira de Barcelona, Constantí Serrallonga, subratllava respecte a aquesta acció: “S’emmarca en el nostre compromís social, posant el nostre coneixement, actius i capacitats al servei del projecte. Per a la institució representa un orgull poder contribuir a aquest repte col·lectiu que suposa la vacunació i d’aquesta manera avançar cap a la normalitat el més aviat possible.”
El punt de vacunació de l’estadi del Barça era més modest, però tenia un simbolisme enorme: “Ara més que mai cal estar al costat de les persones i de les nostres institucions, de sumar esforços i sinergies per combatre aquesta pandèmia. És per això que hem ofert les nostres instal·lacions del Camp Nou com a centre de vacunació contra la covid”, apuntava el president del Barça, Joan Laporta.
Polèmica policial
La campanya de la vacunació a Catalunya va ser lloada per la immensa majoria de la població tant per la seva gestió com per l’eficàcia. No només per l’habilitació de grans pavellons, sinó per com es va muntar tot un sistema d’atenció a la ciutadania citant a tothom a través de missatges.
Però avui dia encara hi ha una polèmica viva. La llavors consellera de Salut i altres càrrecs del departament estan imputats per, suposadament, haver retardat la vacunació a cossos policials espanyols. Vergés sempre ha negat aquestes acusacions.
La covid en xifres
600
espais
4
milions
120.000
vacunes
40
milions
Trenta casos, trenta històries, trenta vivències
El Punt Avui ha fet els darrers mesos un exhaustiu repàs de l’efemèride dels cinc anys de la covid. Els nostres lectors han pogut llegir entrevistes amb els expresidents de la Generalitat, Quim Torra i Pere Aragonès; l’exconsellera de Salut, Alba Vergés; l’exconseller d’Interior, Miquel Buch, i altres cares visibles de la pandèmia, com ara els exsecretaris de Salut Pública Joan Guix i Josep Maria Argimon (aquest últim també va ser conseller de Salut al govern de Pere Aragonès). I també hem tingut la visió d’alguns dels responsables dels hospitals més importants del país com Albert Salazar (Vall d’Hebron) o Antoni Castells (Clínic). A més, articles d’opinió sobre les residències: els sistemes d’informació; l’esport; els i les professionals sanitàries. I reportatges sobre com es va gestar la covid, com va ser el confinament, la comunicació... Tots aquests articles es poden recuperar al nostre web, a l’apartat “Cinc anys de covid”.