Absolen l’exalcalde de Badalona Rubén Guijarro d’un delicte urbanístic

L’Audiència de Barcelona ha absolt l’exalcalde de Badalona Rubén Guijarro (PSC), jutjat el 21 de maig per un delicte contra el territori, i pel qual la fiscalia li demanava quatre anys de presó i 16 d’inhabilitació, igual que al cap de disciplina urbanística i al cap jurídic d’urbanisme del consistori. El tribunal considera que la no persecució dels autors d’unes obres il·legals en terreny natural protegit no va infringir la normativa o almenys no ho va fer sent conscient de la seva irregularitat. Per això, també absol als dos tècnics municipals. Els fets es remunten als anys 2018 i 2019, quan Guijarro era regidor d’Urbanisme del govern del també socialista Àlex Pastor --Guijarro va ser alcalde després, entre 2021 i 2023.

La fiscalia l’acusa de no perseguir els responsables de diverses construccions il·legals que els Agents Rurals havien alertat que s’havien fet en parcel·les de l’espai protegit de la Serralada de Marina. El cas afecta unes parcel·les rurals de la Serralada de Marina on la normativa urbanística no hi permet usos residencials ni recreatius, entre altres restriccions. Era, explica la fiscalia, un sòl no urbanitzable “especialment protegit pel seu valor natural”. Tot i això, els Agents Rurals van detectar que en diverses finques s’hi havien fet obres il·legals.

En concret es parlava de diverses tipologies d’habitatge en parcel·les on la qualificació dels terrenys no ho permet. Eren, detalla el ministeri públic, unes actuacions “totalment contràries a la normativa urbanística municipal i autonòmica”. A més, es dona la circumstància que els responsables de les obres il·legals eren persones que havien ocupat il·legalment les parcel·les. Quan van finalitzar els expedients, es van incoar uns nous expedients sancionadors exclusivament contra els propietaris. La fiscalia deia que els dos tipus d’expedients s’havien de fer simultàniament, i que la segona tanda d’expedients també s’havien de dirigir contra els ocupants.

Els magistrats consideren que la legislació urbanística i ambiental no obliga a obrir els dos tipus d’expedients simultàniament, sinó que només és recomanable, i que es podien obrir consecutivament, com es va fer. Respecte al fet de no perseguir els ocupants en els segons expedients, el tribunal diu que no hi veu una actitud conscient que allò no era correcte, i que la fiscalia no ha demostrat que s’actués voluntàriament contra la legalitat. Per tot això, absol els tres acusats.