LLORET DE MAR
El TSJC mana repetir el concurs que va fer tancar el restaurant Planiol
El Tribunal Superior de Justícia (TSJC) ha sentenciat que cal repetir el concurs que la Generalitat, a petició de l’Ajuntament de Lloret, va convocar al 2022 per actualitzar la concessió de l’espai del litoral que fins a l’any passat ocupava l’històric restaurant Planiol, a l’extrem nord de la platja de Fenals, a Lloret de Mar. L’aleshores titular, Isabel Sànchez Planiol, en va quedar exclosa per un defecte en la comunicació de la convocatòria –es va remetre a l’adreça desactualitzada de la seva mare Montserrat Planiol, que ja havia mort al 2014–, i va acabar recorrent davant la justícia ordinària després que Costes descartés incloure la seva participació fora de termini o bé tornar a convocar el concurs.
Al 2022, només hi va acabar concorrent l’empresa RMG Global Grup, que es va adjudicar la concessió i va litigar en paral·lel per forçar, finalment, el tancament del restaurant, que va servir els darrers arrossos el diumenge 11 de febrer de 2024. Sànchez Planiol acatava una altra sentència, que va arribar abans no s’acabés de jutjar el contenciós ara resolt pel TSJC.
I ara què?
Aquesta darrera sentència és susceptible ara de recurs de cassació davant el Tribunal Suprem. Però si es confirma, deixaria en l’aire igualment l’actual negoci: la guingueta Sa Maina. Pel que fa a la propietària de l’antic Planiol, Isabel Sànchez no amaga la seva frustració: “No sé si riure o plorar, tothom està molt content, però jo estic en estat de xoc i arruïnada.”
Sànchez va apostar per obrir un nou restaurant, Mar Amunt, a escassos 200 metres cap a l’interior del nucli. Però l’experiència va ser efímera: “El vaig haver de deixar perquè el meu pare va morir entremig, i he hagut de vendre casa meva i un local per pagar deutes, proveïdors i judicis. I ara resulta que sembla que tenia raó.”
La propietària de l’antic Planiol, després del tràngol de veure derruïda la guingueta, la mort del pare, el fracàs del nou projecte i deutes pendents tot i la pèrdua del patrimoni –“encara arrossego els crèdits ICO concedits per superar la Covid”–, havia començat a treballar fa un parell de setmanes com a dependenta en una botiga de roba a Tossa. Voldria torna a aspirar a la concessió, però ho veu difícil: “Perquè sigui un projecte guanyador, que el Planiol ho era, calen projectes, arquitectes, advocats, diners per a la inversió...I això sense algun soci al darrere és impossible”. A més, compta que en un eventual nou concurs segurament hi hauria molta més concurrència. També caldria veure si Sa Maina, en ple funcionament, partiria amb un avantatge com el Planiol, si s’hagués pogut presentar amb la notificació esmenada, hauria pogut aprofitar tres anys enrere.