Més de 17.000 peticions de protecció internacional durant el 2024

Catalunya va registrar el 2024 un nou rècord de sol·licituds de protecció internacional: 17.488. Són dades de la Comissió Catalana d’Acció pel Refugi (CCAR), que avui ha exigit al Govern que “s’actualitzin els marcs reguladors de la protecció internacional” i que es desenvolupin iniciatives “pròpies”, com corredors humanitaris i patrocinis, per acollir refugiats. “Catalunya necessita un pla propi”, ha reclamat Dilara Ekmen, copresidenta de la CCAR durant la presentació aquest dijous de l’Anuari 2024, tal i com recull ACN. L’informe analitza la situació dels drets d’asil i protecció internacional i destaca que Catalunya té un model “fortament concentrat i desequilibrat, amb una pressió especialment significativa a Barcelona”, que concentra la majoria d’aquestes sol·licituds, amb un total de 12.745. Aquesta xifra representa més del 72% del total en l’àmbit català.

La CCAR atribueix la forta concentració a Barcelona, entre altres factors, a la densitat de població a la capital, l’exigència de tenir el domicili on se sol·licita, la centralització administrativa, així com la presència “àmplia de xarxes d’entitats del sector social”. Segons ha explicat la també codirectora de la CCAR Elena Maya, les sol·licituds també han augmentat “bastant” a la resta del territori. A Girona es van comptabilitzar 2.697 sol·licituds, a Lleida un total de 1.240, i a Tarragona 806.

L’entitat lamenta, però, la creixent “criminalització” dels migrants i refugiats a Catalunya, així com les “deficiències estructurals” en el sistema d’asil espanyol. En aquest context, Dilara Ekmen ha advertit del risc que el traspàs de competències en immigració pactat entre el PSOE i Junts “es faci des d’una lògica criminalitzadora”. “Els drets humans s’han de posar al centre de l’acció a Catalunya”, ha demanat.

L’entitat considera que aquest acord polític “condiciona la interpretació de la immigració des d’una òptica de control i restricció”, agreujant “la violència institucional contra persones migrants i refugiades” i fomentant “els dicursos d’odi”.

“Amb temor observem com els discursos d’odi, que criminalitzen les persones migrants i refugiades van sorgint amb més força i marcant l’agenda social, política i mediàtica, establint-se en el si del mateix Parlament de Catalunya”, avisa l’informe.

Per lluitar contra “l’estigmatització” del col·lectiu, la CCAR ha aportat dades sobre les ajudes socials que reben els refugiats. Dels 19.419 sol·licitants de la prestació de renda garantida el 2024, només 323 van marcar la casella de “refugiats” en el formulari i, d’aquests, només la meitat la van rebre. “La realitat és que l’accés dels refugiats a les prestacions socials és absolutament minoritària”, ha remarcat Ekmen.

El 2024 es van resoldre 96.101 sol·licituds de protecció: un 40% es van denegar, un 35% es van atorgar per raons humanitàries (la majoria a veneçolans) i un 19% es van concedir com a protecció internacional. Aquesta última xifra està per sota de la mitjana europea de reconeixement de la protecció internacional, segons la CCAR.

“La gran proporció de resolucions desfavorables reforça la necessitat de revisar el sistema d’anàlisi i avaluació de les sol·licituds i posa en relleu la interpretació restrictiva que sovint fa l’Estat espanyol del dret d’asil comparat amb altres estats de la Unió Europea”, diu l’informe.

Durant la roda de premsa, Adnan Herzalla (Gaza) i Aboubacar Drame (Mali) han explicat les seves dificultats per aconseguir l’asil a Catalunya. Un dels primers problemes, entre molts d’altres, és demanar cita, com ha explicat Aboubacar, que va arribar amb només 17 anys. La CCAR fa anys que es queixa del “col·lapse” per demanar cita amb la Policia Nacional per iniciar els tràmits per demanar la protecció internacional.

Pel que fa al nou Pacte de Migració i Asil de la Unió Europea, la CCAR ha exigit al govern espanyol que no “rebaixi els estàndards” actuals a l’hora d’implementar-lo a l’Estat. En concret, ha reclamat “accés efectiu” al procés per sol·licitar la protecció internacional, mantenir l’assistència jurídica i traducció gratuïta, així com un enfocament “individualitzat” per avaluar els retorns. Però sobretot, ha demanat que “no hi hagi centres de detenció” a les fronteres, tal com preveu el pacte europeu, que contempla l’empresonament dels “menors majors de 12 anys”. Ekmen ha lamentat la manca d’informació per part del govern espanyol sobre els seus plans per implementar el Pacte de Migració i Asil de la UE.

D’altra banda, la CCAR ha apressat el govern espanyol per fer una regularització administrativa col·lectiva a tot l’Estat i demana que s’acceleri la tramitació de la petició popular al Congrés. Ekmen ha alertat, però, que els plans poden perjudicar els exsol·licitants d’asil perquè no es tindrà en compte el període durant el qual van estar demanant l’ajuda de cara a obtenir els papers.