castellnou de bages
Exhumen les restes de dos maquis i dos civils víctimes del franquisme
El Departament de Justícia i Qualitat Democràtica ha exhumat les restes de quatre persones víctimes de la repressió franquista enterrades en una fossa a l’exterior del cementiri de Castellnou de Bages. L’excavació ha recuperat els cossos de tres homes i una dona, probablement morts el 1945 per la Guàrdia Civil. Segons les investigacions, els cossos correspondrien a dos guerrillers antifranquistes i al matrimoni propietari del mas de la Creu del Perelló, que donava refugi als combatents. En aquest mateix indret, l’any 1963 s’hi va enterrar Ramon Vila Capdevila, conegut com a Caracremada i considerat l’últim maqui català.
“És un honor que els nostres avis i besavis puguin ser enterrats en un lloc digne, com es mereixen”, ha afirmat a l’ACN Daniel Puigoriol, besnet de Ramona Bessa i Domingo Rovira, el matrimoni exhumat. Puigoriol i la seva família han pogut ser presents durant les tasques d’exhumació. Un tercer cos correspondria a Ramon Bosch Noguera, maqui i guerriller antifranquista i el quart seria presumptament un company de Bosch, del qual encara no se’n sap la identitat. Les restes s’han traslladat a laboratori per continuar amb els estudis antropològics, genètics i històrics.
L’exhumació s’inscriu dins la tasca de la Generalitat per localitzar i identificar les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista, i dignificar els espais de repressió i resistència arreu del territori. Segons el director general de Memòria Democràtica, Xavier Menéndez, l’excavació de fosses associades a la repressió contra els maquis és una assignatura pendent que cal “prioritzar”, ja que la majoria de fosses que s’intervenen corresponen als fronts de guerra o als hospitals militars. Aquesta és tan sols la cinquena intervenció que es fa del fenomen maqui. “Són guerrillers que van defensar i lluitar per la recuperació dels drets i les llibertats democràtiques en plena postguerra”, ha expressat Menéndez.
Ferides compatibles amb trets d’arma de foc
L’excavació, que es va dur a terme entre el 21 de maig i el 12 de juny, ha permès recuperar els cossos de dos homes joves, una dona jove i un altre home d’edat més avançada. Alguns d’ells presenten ferides compatibles amb trets d’arma de foc i altres mostren fractures complexes a les extremitats inferiors o al crani. La fossa s’ha conegut gràcies al relat de diversos testimonis dels fets i a un estudi exhaustiu dels esdeveniments, segons l’antropòloga Marta Pujol, directora de la investigació.
Els cossos corresponents als dos guerrillers s’han trobat en posició “anatòmica estricta” i “intactes”, segons Pujol, ja que han passat tot el procés de putrefacció a la fossa. Per altra banda, els dos civils els han localitzat just davant dels maquis “tocant-se amb els peus”. Segons el relat dels testimonis, Ramona Bessa estava embarassada en el moment de la mort, tot i això, encara no s’han trobat els ossos del no nat. “Estarem molt pendents”, ha apuntat Pujol.
Durant l’exhumació, s’han identificat també elements personals, com ara una moneda francesa, botons de camisa, un cinturó, un cartutx sense disparar, arracades i un anell. Segons Pujol alguns ossos estaven una mica tacats de color vermell, restes que podrien ser d’una manta, ja que una testimoni explica que el dia de la mort va veure un carro amb uns cadàvers embolicats amb una manta. “Les anàlisis del laboratori ho hauran de confirmar”, assenyala Pujol.
Els fets de la Creu del Perelló de 1945
Les dades recollides indiquen que els cossos haurien estat assassinats durant la nit del 22 al 23 de febrer del 1945, quan la Guàrdia Civil va dur a terme una operació contra els maquis a la masia de la Creu del Perelló. En l’assalt van morir els dos guerrillers i el matrimoni propietari del mas. Segons Pujol hi haurien participat al voltant de trenta persones de l’exèrcit de muntanya de la Guàrdia Civil que haurien arribat a la masia a les sis de la tarda. A les 10 haurien tocat el timbre i hauria començat l’enfrontament.
“Un cop abaten els maquis, entren a la casa, passen per diferents habitacions, i surten de la masia per perseguir el matrimoni que fuig. A l’exterior, els executen per darrere. Disparen tres projectils a cadascun. En cap moment disparen a una cama perquè caiguin, de manera que hi ha una intencionalitat clara de matar-los, és una execució”, relata l’antropòloga. Els cossos van ser enterrats en un espai exterior al cementiri municipal, on l’any 1963 s’enterraria el també guerriller Ramon Vila Capdevila, l’últim maqui català.