Dues setmanes garantides de casals i colònies
Entitats socials i educatives reclamen que tots els infants i adolescents tinguin accés a les activitats del lleure d’estiu
En un país que arriba al 34% de pobresa infantil, no tothom pot pagar unes estades amb beneficis físics i emocionals
Un cop acabat el curs, comença el temps de casals d’estiu i colònies. Unes opcions que són per a moltes famílies un salvavides a l’hora d’afrontar la complicada conciliació de feina i vacances escolars, però que també tenen un important contingut educatiu. Tant, que l’Aliança 360, en què participen centenars d’ajuntaments, consells comarcals, escoles i instituts i entitats esportives i del lleure, entre d’altres, alerta de la desigualtat en l’aprenentatge: hi ha una escletxa de 6.000 hores entre els alumnes de 12 anys que tenen un entorn socioeconòmic favorable respecte dels que no el tenen. Aquest capital més gran prové de les lectures i activitats culturals que es facin en família, de l’assistència o no a l’escola bressol i també de l’activitat de lleure educatiu: 3.060 hores correspondrien a les activitats extraescolars que es fan durant el curs i 1.080, als casals, campaments i colònies d’estiu.
“L’estiu ha de deixar de ser un temps en què s’eixamplen les desigualtats per convertir-se en un temps d’oportunitats educatives”, defensa la directora de l’Aliança Educació 360, Maria Truñó. Perquè ara mateix no tots els infants i adolescents poden accedir en igualtat de condicions a les activitats extraescolars, tant les que organitzen els moviments d’esplai i escolta com les activitats esportives o culturals que ofereixen escoles de música, arts i idiomes. Segons l’informe de la síndica de greuges La universalització del lleure educatiu a Catalunya, de l’abril, el 34,5% dels infants de 3 a 14 anys, prop de 320.000, no participen en activitats extraescolars esportives durant el curs escolar, i el 58,1%, prop de 550.000, no fan activitats extraescolars no esportives. La participació dels que pertanyen a famílies més vulnerables és gairebé 30 punts percentuals més baixa que la dels infants i adolescents de famílies amb més capital econòmic. I no hi ha un sistema general d’ajuts per garantir l’accés econòmic a les activitats de lleure educatiu, alerta l’informe.
L’estudi actualitza un informe d’aquest mateix organisme del 2014, que analitzava les principals mancances que afecten l’àmbit del lleure educatiu, i formulava noves recomanacions al govern perquè les tingui en compte. La síndica conclou ara que hi ha hagut avenços en aquest sentit, però no pas un salt qualitatiu substancial. L’estudi reconeix que Catalunya ha estat pionera en el reconeixement del valor educatiu que té el lleure per als infants i adolescents. Perquè aquestes activitats milloren les competències personals i socials dels participants, fet que repercuteix en el rendiment escolar i la generació d’actituds més positives cap a l’aprenentatge. Però segons l’informe, en la darrera dècada, no s’ha avançat de manera significativa en la garantia del dret al lleure.
La Generalitat té les competències exclusives en aquesta matèria, però no ha desenvolupat el marc legal que determini què s’entén per lleure, quines són les condicions d’accessibilitat i quin és el procés d’admissió a activitats sufragades amb diners públics. Tampoc ho facilita el fet que la Generalitat tingui les polítiques del lleure disseminades en diferents unitats administratives i departaments. Ni que els ajuntaments, agents essencials en el desenvolupament del lleure educatiu, tinguin una política uniforme. Així, es veu que el 66% dels municipis de més de 3.000 habitants no tenen un pla local de dinamització del lleure educatiu, i el 27,7% no disposen d’estructures de coordinació dels agents educatius del municipi. També les entitats tenen problemes, segons la síndica, com mostra el fet que el 66,4% del personal educador no disposa de titulació, una xifra que s’ha mantingut estable al llarg de la darrera dècada.
Des del 2014, però, hi ha hagut avenços, ja que aquell any es van crear subvencions per poder finançar beques i ajuts per a infants i joves en situació de vulnerabilitat. També s’ha vist un lleuger augment en altres línies de subvencions, s’han creat les anomenades “motxilles escolars” –dotacions econòmiques per atendre alumnes amb necessitats educatives específiques– i s’ha aprovat un acord per elaborar l’Estratègia de reconeixement del lleure educatiu a Catalunya. “Tanmateix, tot això no ha suposat un canvi qualitatiu prou significatiu, i l’estratègia encara no s’ha desplegat”, assenyala l’informe. La inversió global de les diferents administracions és baixa, d’uns 300 milions d’euros anuals, fet que es tradueix en 217,5 euros per infant –en educació s’inverteix més de 5.200 euros per alumne.
“Les polítiques del lleure no estan focalitzades en col·lectius concrets i, per tant, no arriben a tots els infants en situació de pobresa o pobresa severa”, alerta la síndica. Els ajuts que atorga el Departament de Drets Socials i Inclusió tenen un import de 84 euros per infant, i cobreixen un 16% dels que estan en pobresa severa. Les entitats de lleure, com ara Fundesplai i la Fundació Pere Tarrés, tenen la seva pròpia línia de beques, sufragades en bona part per l’aportació de particulars i empreses. Els ajuntaments també ofereixen ajuts, però no de forma generalitzada: el 57,7% dels consistoris no els ofereixen per a la participació en les extraescolars durant el curs i el 40,1% no ho fan per al lleure d’estiu. El 52,2%, a més, no atorga subvencions a entitats d’educació en el lleure.
Manifest compartit
Tant la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de l’Infant com diverses lleis catalanes, com ara la LEC (la d’educació aprovada el 2009) i la LDOIA (dels drets s i les oportunitats en la infància i l’adolescència, del 2010), reconeixen el valor educatiu i socialitzador de les activitats de lleure. La síndica defensa la universalització del lleure entesa com dotar tots els infants i adolescents de les mateixes oportunitats d’accés a les activitats d’acord amb les necessitats que presentin, i que no hi hagi diferències socials a l’hora de participar-hi. També ho destaca així la directora general de Fundesplai, Cristina Rodríguez: “L’estiu és un moment en què els nens i nenes poden no tenir espais socials per compartir amb d’altres. I per tant es pot convertir automàticament en un espai de desigualtat. A l’estiu ha d’haver-hi qualitat, però aquesta qualitat ha d’anar de bracet de l’equitat i per tant ha d’haver-hi igualtat d’oportunitats en l’accés a les activitats. Quan diem que s’ha d’universalitzar no estem dient que tots els nens i nenes hi han de participar. El que diem és que tots aquells que vulguin haurien de poder participar en les activitats”, explica. La universalització no equival automàticament a la gratuïtat del servei, però sí a assegurar que la situació econòmica no sigui una barrera. “S’han d’articular o bé ajuts universals, perquè tota la infància en si mateixa és vulnerable i s’hauria de poder garantir la participació i el dret al lleure, o bé una política d’ajuts molt més activa que realment garanteixi que cap infant i jove es quedi fora del circuit”, defensa Rodríguez
Fundesplai és una de les entitats que han signat el manifest A l’estiu ens hi juguem molt, promogut per la Plataforma d’Infància de Catalunya (la PINCat, que agrupa més de 1.700 entitats) i l’Aliança 360. Prop de 50 federacions i entitats de l’àmbit de l’educació, la salut, el lleure, la infància i la joventut defensen la universalització del lleure educatiu com a mesura contra la pobresa infantil, i proposen començar per garantir almenys dues setmanes d’activitats d’estiu amb valor educatiu a menors en situació de pobresa, fet que costaria uns 47 milions d’euros anuals. Unes activitats amb un finançament estable, personal suficient i un sistema de beques adreçat a les famílies. Els signants demanen també que s’ampliïn els espais de trobada i jocs a l’estiu i s’obrin escoles i poliesportius un cop acabat el curs, una decisió en què els ajuntaments tenen també una responsabilitat. Reclamen, així mateix, que s’aprovi una estratègia de reconeixement del lleure educatiu que reguli i doni estabilitat a la diversitat d’entitats d’aquest àmbit.
La directora de l’Aliança 360 assenyala que l’administració ja té identificats els infants i adolescents més vulnerables, als que s’hauria d’assegurar aquestes dues setmanes mínimes “com un primer pas per a la universalització del lleure d’estiu”. Segons Truñó, “aquestes dues setmanes, amb activitats diverses de qualitat, són preventives de desigualtats més grans i de pèrdues d’aprenentatges i de benestar”. El coordinador de la PINCat, José Antonio Ruiz, defensa al seu torn aquestes activitats en un moment en què la pobresa infantil afecta a Catalunya el 34% dels menors de 18 anys. Per això la PINCat i el conjunt d’entitats que subscriuen el manifest defensen que sigui una prioritat a L’estratègia de lluita contra la pobresa infantil 2025-2030, que el govern va aprovar al maig. La presidenta de la Societat Catalana de Pediatria, Anna Gatell, defensa que les activitats de joc, sobretot si es fan a l’aire lliure, són fonamentals per al benestar físic i mental i tenen una repercussió positiva en el rendiment escolar.
Una campanya promou la lectura en les activitats d’estiu
Rosa M. BravoLectura en català, per plaer i també a l’estiu. La fundació Bofill, la PINCat i la revista Cavall Fort han engegat una campanya per incloure la lectura en els casals, colònies i campaments com una experiència d’oci i compartida. La campanya té el suport del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, Òmnium Cultural, Rosa Sensat, Abacus, les Associacions Federades de Famílies de Catalunya, la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica i la Fundació Carulla, i oferirà una guia amb 11 estratègies lúdiques per promoure la lectura adreçada a monitors i professionals del lleure. També es distribuiran 3.000 exemplars de Cavall Fort i El Tatano a activitats d’estiu d’arreu del país i materials de sensibilització a 150 municipis catalans. Els responsables de la iniciativa alerten que per a molts estudiants l’estiu representa passar 79 dies sense llegir i sense cap contacte amb el català. I recorden que els que llegeixen per plaer obtenen millors resultats acadèmics i menys risc de fracàs escolar.
Beques necessàries
Rosa M. BravoLa meitat de famílies becades per participar en casals i colònies a la Fundació Pere Tarrés es troben en situació de pobresa severa. I dues de cada tres estan per sota del llindar de pobresa. Així de contundent es mostra la Pere Tarrés quan analitza les condicions de vida de les famílies que aspiren als ajuts que cada any atorguen per a les activitats d’estiu. La meitat de famílies becades viuen amb el 40% dels ingressos mitjans d’una família a Catalunya. I una de cada cinc famílies que reben ajust està en situació de pobresa extrema, amb uns ingressos inferiors al 20% de la mitjana catalana. La situació d’aquestes famílies, a més, empitjora any rere any, alerta la fundació, ja que el cost de les despeses que han d’assumir va creixent. Les dones soles amb fills són les que presenten una situació més complicada. Les dificultats econòmiques es tradueixen en situacions com ara no poder mantenir una alimentació adequada o una llar calenta a l’hivern. Ni tampoc un espai adient perquè els nens puguin estudiar a casa. Per facilitar l’accés a casals i colònies, la Pere Tarrés té en marxa la campanya Transforma el seu estiu, en què demana la col·laboració social per garantir beques a qui ho necessita. L’any passat es van becar 6.734 infants i joves, amb un cost global de 2,1 milions d’euros. La Pere Tarrés espera arribar aquest estiu a les 7.000 beques. També Fundesplai té en marxa una campanya d’ajuts. En aquest cas, l’entitat preveu oferir prop de 9.000 beques. Es tracta d’un 10% més d’ajuts que l’any passat, quan es va arribar a un total de 8.118 beques. La previsió enguany és de dedicar-hi uns 770.000 euros.