“Hem demanat més proves de la suposada sobrepoblació”

El problema principal és que l’estadística es basa en una mitjana de les captures durant els darrers quatre anys, i la situació actual no té res a veure amb la del 2020 o el 2021, després de la pandèmia. Hem demanat que facin servir nous mètodes per justificar aquesta suposada sobrepoblació, com ara drons, des de l’aire.

Els haurem d’anar a comprar i deixar-los anar. N’hauríem de tenir tres o quatre milers, i dubto molt que hi siguin.

S’han basat massa en les simples alertes d’exemplars detectats, que és un sistema que pot funcionar a les planícies despoblades de gent i vegetació a Castella. Però no aquí, amb molts masos i propietats agrícoles disseminades. Això afavoreix, per exemple, que es puguin donar tres o quatre avisos que segurament són del mateix animal o manada, per part de persones diferents en llocs diferents.

4.068. Són moltes. Però quan sortim a la nit podem veure set o vuit porcs en el recorregut, mentre que fa tres o quatre anys en podíem veure quatre o cinc en cada camp. Vam assolir els objectius, caçant tot l’any. I ja s’ha reduït la població.

Sobre el terreny, jo no aprecio ni una quarta part dels danys que hi podia haver fa tres o quatre anys. És impossible que un porc senglar, o qualsevol animal, no faci algun mal en un camp determinat. Però ara si qualsevol pagès ho denuncia a Agricultura, encara que els Agents Rurals no ho puguin acreditar, ja poden autoritzar-los a intervenir de manera automàtica.

Amb el decret, el pagès diu que pot fer venir qui vulgui al seu terreny. Però si es posen a voltar de nit, amb rifles, sense conèixer el terreny, potser no saben on hi ha un mas, o potser una parella festejant en un marge. La llei de caça diu que el president de cada societat és el màxim responsable de cada vedat. El decret la deixa com paper mullat.

L’any 2022 ja vam atorgar-los alguns permisos nocturns per fer aguaits als camps, perquè anteriorment hi anaven furtivament. Però continuaven actuant en camps on no ho havien notificat, arreu de l’àrea de caça, sense comunicar-ho, i sense passar comptes de l’aprofitament o del destí de les captures. I també vam comprovar que no sempre s’havia disparat des dels camps assenyalats i des dels punts indicats.

Continuem corrent el risc que això sigui el Far West. Som escèptics, perquè el control per part dels Agents Rurals aquests anys ha estat lax. I nosaltres, els caçadors, ho controlàvem, però tampoc no hauria de ser la nostra feina. Si un pagès tenia danys al camp, havíem d’actuar, i s’hi anava. Si ens truquen, hi anem. Però la societat de caça, com a titular gestora d’una superfície, assumeix uns drets i uns deures, un usdefruit. I amb el decret tot queda desvirtuat i es confon. Si una bala perduda acaba en una casa, quedarà tacat tot el col·lectiu de caçadors.

Fins ara no ha passat, però amb el pla de control pot passar. Vam fer al·legacions, però ens van convocar per presentar-nos un pla de control ja fet. Han tirat pel dret. Des dels despatxos no entenen la posició dels caçadors. Estem mal vistos, però el vedat depèn de nosaltres. Paguem llicències, assegurances, i els pagesos o els autoritzats, no.

Sí, i pot agafar un rifle amb bales que arriben fins a 500 metres o més, i dispararà el primer o el segon tret en la seva vida. De nit, la caça pot semblar més senzilla. Però no té cap gràcia ni mèrit. És control poblacional. Fàcil els primers dies, però al cap d’una setmana els animals aprenen que vas a abatre’ls. Coneixen el cotxe, els llums; saben l’hora.

D’una setantena que podíem anar, anys enrere, a caçar senglars, sense reforços d’altres colles, ara potser hem passat a ser una dotzena. Som els que som, i també més grans. A Catalunya, de 120.000 llicències fa deu anys, ara ens situem al voltant de 40.000. Però amb els caçadors que som a Canet i Rocacorba, ara mateix, ja podem fer. De fet, el 2023 la Generalitat ens va enviar una carta de reconeixement a l’esforç i als resultats.

Alguns pagesos han pres mesures, com ara tancar els camps conflictius. O demanar-nos suport: comunicació. Podrien començar la recol·lecció pels camps més conflictius, o per les zones més altes, que toquen als boscos. I en aquest moment de l’any ja podria estar tot recol·lectat, perquè, si tens danys i vas deixant passar els dies, és com si deixes un moneder ple de bitllets sobre el seient d’un cotxe i marxes tan tranquil. I si plou o pedrega, els conreus es malmenaran igual.