La monarquia
Lluís Simon
Profanació reial
Aquesta setmana els Borbons han estat notícia per la seva visita a Montserrat durant la revetlla de Sant Joan. L’excusa va ser el mil·lenari que celebra el monestir i el reconeixement a l’abat Oliba. Els ciutadans que van voler fer sentir la seva protesta contra l’acte van ser reprimits sense miraments pels Mossos i el monarca va accedir finalment al monestir d’amagat, amb covardia i traïdoria.
Acompanyat de la cúpula major del socialisme català, ergo l’espanyolisme del “retrobament”, i de l’abat Manel Gasch –quin paperot el seu–, Felip VI va aprofitar l’avinentesa per tornar a disparar en el seu discurs contra els seus principals enemics, els republicans, però no els de tot arreu, sobretot els catalans. Els té l’ull posat i això ja no canviarà.
Per molt que intentés amagar les seves vertaderes intencions, se li va entendre tot. Va recuperar la seva malaltissa obsessió de sempre: els extremismes, els discursos totalitaris, les identitats excloents, els prejudicis, la superioritat moral, etc. Entre línies es veu d’una hora lluny que va tornar a recitar un missatge dedicat als catalans que desitgen viure en llibertat i que ell identifica, des del 2017 i segurament des molt abans, com a sediciosos i colpistes.
No s’adona que tot allò de què acusa, d’amagatotis, el catalanisme no pactista és precisament el seu programa polític des del 1714, uniformitat absolutista. Zero autocrítica no només d’ell mateix sinó de tots els reis que el van precedir –tots, parents directes– que van maldar per destruir la nostra identitat nacional.
I heus aquí el trist paper de Montserrat i les seves actuals autoritats religioses. L’abat Aureli Maria Escarré, al cel sia, es devia posar les mans al cap. Va haver de fugir a l’exili perseguit pel besavi putatiu de Felip VI, Franco. Ara encara hi tenim un president de la Generalitat i altres consellers. Un dels responsables de la seva situació és el mateix monarca espanyol.
Gasch va tenir, a més, la barra de pronunciar una conferència sobre la pau, però ni una sola paraula dels policies i guàrdies civils que van atonyinar-nos l’1 d’octubre del 2017. És molt senzill parlar de l’Iran i Israel. Queda lluny, molt lluny, i no hi ha perill de parlar malament amb l’hoste que trepitjava, no ho oblidem, un dels grans centres de resistència del catalanisme durant el franquisme. Ni els centenars de cartes que van enviar catalans de totes les condicions a l’abat van servir per fer-lo reflexionar. En tot cas, va quedar ben retratat.
Més vassallatge
Després de la visita a Montserrat, els Borbons encara van fer més propaganda a Catalunya gràcies al PSC. L’excusa, els 50 anys de Badia del Vallès, un nucli que antigament va estar farcit d’obrers socialistes i també comunistes, descendents directes del republicanisme clàssic d’arrel espanyola. L’Ajuntament, doncs, va renunciar als seus orígens per portar al ple l’home que representa tot el contrari, el triomf del règim monàrquic. Tot estava preparat per a una rebuda triomfal, però hi va haver protestes també de ciutadans que el van rebre amb xiulets i banderes republicanes, que van recordar que aquells carrers es van aixecar gràcies a les lluites veïnals. Amb tot, l’alcalde socialista, Xavier Garcés, no pensava el mateix i va acostar-se als manifestants per amenaçar-los.
Felip V torna a Xàtiva
La vila de la Costera ha recuperat aquesta setmana la seva obra artística més popular, el quadre de Felip V de cap per avall. Després d’una restauració de dos anys, la imatge es podrà tornar a veure al museu de Xàtiva. Tot i que no tothom està d’acord a col·locar el primer Borbó en una postura poc digna, s’ha imposat la memòria històrica. El que va fer el rei durant la guerra de Successió va ser pràcticament una neteja ètnica. No només va cremar la ciutat i va matar gairebé tots els resistents, sinó que va obligar tota la població a abandonar les cases com a càstig pel seu suport a l’arxiduc Carles.
A Girona ja saben què han de fer
L’Ajuntament de Girona ha d’executar la sentència que l’obliga a penjar la foto de Felip VI a la sala de plens. L’alcalde, Lluc Salellas, diu que ho farà mitjançant una fórmula que deixi clar que la ciutat “no té rei”. No cal fer gaires invents. En aquesta secció d’avui, amb el suport dels amics de Xàtiva, ja els hem marcat quin camí han de seguir. Si a la vila valenciana Felip V de cap per avall és tota una atracció turística, imagineu quanta gent vindria a la capital del Gironès només per veure Felip VI en la mateixa postura.
