L’arròs com a signe d’identitat d’un poble

No és un sec­tor econòmic potent de què depen­gui l’eco­no­mia local, ni de bon tros, però, en canvi, el cul­tiu de l’arròs és el signe iden­ti­tari de Pals. Per tant, en aquest muni­cipi els resulta indis­pen­sa­ble cui­dar-lo i difon­dre’l, i encara més ara, quan els ano­me­nats pro­duc­tes de pro­xi­mi­tat estan recu­pe­rant el seu lloc als res­tau­rants i les cases. La plan­tada tra­di­ci­o­nal d’arròs que des de fa 21 anys se cele­bra en aquest poble del Baix Empordà s’ha d’enten­dre en un con­text de defensa del patri­moni. I també com un home­natge a les gene­ra­ci­ons que van haver de tre­ba­llar en una feina tan dura, molt abans de la meca­nit­zació. Ahir, al mas Car­les, es va cele­brar l’edició d’aquest any, en què van par­ti­ci­par unes 150 per­so­nes. “Ens importa molt com a lle­gat”, resu­mia l’alcalde, Sergi Brull, quan sor­tia de l’esmor­zar de pagès que va pre­ce­dir la demos­tració de la plan­tada a mà, a càrrec de set vete­rans. Després, gent del públic va poder expe­ri­men­tar-ho en pri­mera per­sona.

En èpoques recu­la­des, molt abans que s’inventés el turisme, quan a la costa eren page­sos i pes­ca­dors, sí que la pro­ducció del cereal més popu­lar del món era una acti­vi­tat bàsica a Pals. Després, vin­drien unes quan­tes dava­lla­des, però mai va des­a­parèixer del tot. Josep Clau­sell, del molí de Pals (un dels dos molins arros­sai­res del poble), explica que, ara, en el sec­tor hi ha entre 20 i 22 page­sos, que con­reen unes mil hectàrees i pro­du­ei­xen unes 5,5 tones anu­als. La collita d’aquesta tem­po­rada –entre setem­bre i novem­bre– serà millor o pit­jor segons el temps que faci. Convé, segons Clau­sell, que no plo­gui massa ni faci molt de vent.