Societat

El TSJC anul·la un altre projecte lingüístic d’una escola per no incloure el castellà com a llengua vehicular

Es tracta del centre Puig de les Cadiretes de Llagostera i amb aquest ja son sis els que desautoritza el tribunal per no incloure el castellà

Reconeix el dret d’uns pares a que el seu fill rebi “un ensenyament que inclogui el castellà com a llengua vehicular en proporció raonable”

El Tri­bu­nal Supe­rior de Justícia de Cata­lu­nya (TSJC) ha anul·lat un nou pro­jecte lingüístic esco­lar, el de l’Escola Puig de les Cadi­re­tes de Lla­gos­tera (Gironès), el sisè que desau­to­ritza per no incloure el cas­tellà també com a llen­gua vehi­cu­lar de l’ense­nya­ment.

En una sentència redac­tada en català per la secció cin­quena de la Sala Con­ten­ci­osa Admi­nis­tra­tiva del TSJC, a la qual ha tin­gut accés Efe, el tri­bu­nal reco­neix el dret d’uns pares “al fet que el seu fill rebi l’ense­nya­ment obli­ga­tori, con­jun­ta­ment amb els seus con­dei­xe­bles, al col·legi i curs en el qual segueix els seus estu­dis, un ense­nya­ment que inclo­gui el cas­tellà com a llen­gua vehi­cu­lar en pro­porció rao­na­ble”.

El tri­bu­nal con­si­dera el català “com a cen­tre de gra­ve­tat del sis­tema edu­ca­tiu”, però fixa, “a falta de la seva con­creció per l’Admi­nis­tració deman­dada” -la Gene­ra­li­tat-, “la presència mínima del cas­tellà com a llen­gua vehi­cu­lar en el curs i classe en el qual el fill dels recur­rents segueix els seus estu­dis en un 25% de les hores efec­ti­va­ment lec­ti­ves, havent-se d’impar­tir en aquesta llen­gua ofi­cial, a més de la matèria o assig­na­tura lingüística, almenys una altra àrea, matèria o assig­na­tura no lingüística cur­ri­cu­lar de caràcter tron­cal o anàloga”.

La sentència anul·la explícita­ment “per no ser con­forme a dret” el pro­jecte lingüístic del col·legi Puig de les Cadi­re­tes de Lla­gos­tera perquè “no con­tem­pla el caràcter vehi­cu­lar del cas­tellà com a llen­gua ofi­cial con­jun­ta­ment amb el català”.

El pro­jecte lingüístic d’aquesta escola reco­neix que la llen­gua materna de les famílies del cen­tre en un 60,2% és el català, 28,7% el cas­tellà i l’11,1% són estran­gers, i esta­bleix trac­tar “la llen­gua cata­lana com a eix ver­te­bra­dor d’un pro­jecte edu­ca­tiu plu­ri­lingüe, expli­ci­tant l’ús com a llen­gua vehi­cu­lar i d’apre­nen­tatge a emprar de forma habi­tual en les acti­vi­tats inter­nes i exter­nes de la comu­ni­tat edu­ca­tiva”.

L’escola havia apro­vat aquest pro­jecte perquè “la major com­ple­xi­tat i diver­si­tat lingüística i cul­tu­ral de la soci­e­tat cata­lana fan neces­sari poten­ciar des de l’escola la llen­gua pròpia, que ha de con­ver­tir-se en llen­gua comuna i fac­tor de cohesió social de tota la població”.

Amb aquesta sentència, ja són sis els col·legis cata­lans els pro­jec­tes lingüístics dels quals han estat anul·lats pel TSJC: Escola Puig de les Cadi­re­tes de Lla­gos­tera (pública); Escola Fran­goal de Cas­tell­de­fels (con­cer­tada); Escola Aura de Reus (con­cer­tada); Ins­ti­tut Els Palla­res­sos d’Els Palla­res­sos (públic); Escola Boga­tell de Bar­ce­lona (pública) i Escola Jose­fina Ibáñez d’Abrera (pública).

Arran d’aquesta sentència, l’Assem­blea per una Escola Bilingüe (ABE) ha rei­te­rat la seva petició perquè tots els col·legis de Cata­lu­nya “reco­ne­guin que tant el català com el cas­tellà són llengües vehi­cu­lars i garan­tei­xin en tots els cur­sos esco­lars que s’impar­tei­xin almenys un 25% de matèries en cas­tellà o en català, amb inde­pendència de la rea­li­tat social de l’entorn del cen­tre edu­ca­tiu”.

La Gene­ra­li­tat ha recor­re­gut en cas­sació fins ara les anul·laci­ons dels pro­jec­tes lingüístics de l’Escola Jose­fina Ibáñez, Boga­tell i Els Palla­res­sos perquè con­si­dera que els pares dels alum­nes no tenen “legi­ti­mació activa” per recórrer els pro­jec­tes lingüístics, cosa que l’AEB con­si­dera “inau­dit” perquè el Depar­ta­ment d’Edu­cació fona­menta el recurs “en aspec­tes de con­tin­gut for­mal i no qüesti­ona el model de con­junció lingüística”.

“Lamen­ta­ble­ment, el que pretén la Gene­ra­li­tat amb aquests recur­sos de cas­sació és dila­tar l’apli­cació imme­di­ata de la doc­trina del TSJC que con­si­dera que els pro­jec­tes lingüístics han de reconèixer que tant el cas­tellà com el català són llengües vehi­cu­lars”, han afir­mat fonts de l’AEB.

L’AEB, a més, con­si­dera que aquesta nova sentència esta­bleix “una nova doc­trina que suposa un canvi subs­tan­cial en l’apli­cació del model de con­junció lingüística men­tre que afecta el con­junt dels alum­nes i docents dels cen­tres edu­ca­tius afec­tats i no sola­ment els del grup classe”.

L’Assem­blea per una Escola Bilingüe ha llançat a través de les xar­xes soci­als una cam­pa­nya, amb un vídeo divul­ga­tiu, per “impli­car i fer reac­ci­o­nar la ciu­ta­da­nia enfront de la impo­sició il·legal del sis­tema d’immersió lingüística i les cam­pa­nyes que des de la Gene­ra­li­tat i asso­ci­a­ci­ons del cer­cle naci­o­na­lista inten­ten asse­nya­lar pro­fes­sors i alum­nes que usen l’espa­nyol dins dels cen­tres esco­lars”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia