GIRONA
La rehabilitació del teatre Odèon agafa forma
L’antic teatre Odèon es troba en plena fase de rehabilitació per poder fer-hi un establiment de Velodrom, que, com va avançar aquest diari l’estiu passat, hi obrirà un gran espai ciclista amb botiga multimarca, cafeteria i altres serveis destinats als aficionats a la bicicleta. El propietari de l’Odèon, Miquel Casals, explica que s’està portant a terme una rehabilitació el màxim de fidel possible al disseny original del teatre: “Tots aquells elements que s’han conservat seran objecte de restauració.” La resta d’elements s’intentaran reproduir de la forma més fidel possible.
El treball de reforç estructural de l’edifici va finalitzar l’any passat. Entre d’altres intervencions, es van aixecar les dues línies de llotges que tenia el teatre. Segons explica l’arquitecta Berta Collell, responsable del despatx La Planta Baixa, només quedaven les restes d’una part d’aquestes llotges perquè eren de fusta i havien quedat calcinades en un incendi. Les noves tenen una estructura metàl·lica i de formigó, seguint els requisits tècnics vigents. La descoberta d’unes cartel·les que marcaven les alçàries de les llotges i d’alguns peus dels pilars i columnes de fosa va fer possible intuir com era la distribució de les llotges i elaborar un dibuix amb la seva forma oval molt fidel a l’original. Només es va arrodonir una mica el perímetre de les llotges i es van moure uns centímetres alguns pilars perquè el conjunt tingués més harmonia.
Treball de fosa i murals
Algunes de les columnes de ferro, un dels elements més característics del teatre, són originals. La resta, en canvi, s’han replicat a la foneria Voragran, de Cassà de la Selva. El seu propietari, l’artesà Manel Xifra, també està enllestint la reproducció dels barrots de les baranes de ferro de les llotges, que es començaran a instal·lar la setmana que ve. Se n’estan elaborant de tres estils diferents amb motlles fets a partir de models originals conservats. En total, seran uns 300 barrots per als 42 metres lineals que tindrà la barana de la primera llotja, que es començarà a instal·lar la setmana que ve. Per poder mantenir la distància original entre els barrots, que no respecta la normativa de seguretat actual, s’instal·larà un vidre a la part de darrere. La segona llotja tindrà un barana de 40 metres amb uns barrots més senzills que tindran la forma original de mitges llunes invertides i que elaborarà un ferrer. A la vora exterior de les llotges s’hi ha instal·lat un fris de fusta a tot volt replicat a partir d’un fragment original que es va trobar.
Entre els elements de més valor del teatre també hi ha les pintures murals del fons de l’escenari, dissenyades per Joan Tenas i executades pel pintor Carles Girbal. Els restauradors Joan Güell i Imma Badosa hi van començar a treballar abans de Nadal. El mural de la paret representa, en la seva part central, l'escenari d'un teatre, amb unes cortines de color verd i un teló abaixat que reprodueix un paisatge marítim vist des d’una terrassa. A la part esquerra hi ha unes sanefes i un drac d’estil oriental. La mateixa escena es replicarà de forma invertida, com si es mirés per un mirall, a la part de la dreta, que un incendi va devastar. Per consolidar l’estructura de la paret s’hi han encastat tres columnes fines que es pintaran i quedaran integrades al mural. Les pintures del gran arc d’obra, en canvi, no podran ser restaurades a causa de les humitats que es filtren des de la pujada de Sant Martí, que és just a sobre. Per evitar aquestes filtracions caldria aixecar el carrer i instal·lar un aïllant, una obra que l’Ajuntament de Girona no té previst fer. Per aquest motiu, els restauradors consolidaran la volta i en retiraran els elements que amenacin de caure. També es faran plantilles de la decoració que es conserva en previsió de futures actuacions.
El procés de rehabilitació està pendent ara del permís per poder actuar sobre la façana de l’edifici. L’arquitecta Berta Collell explica que la intervenció consistirà a netejar-la, reparar-ne les esquerdes i pintar-la. Els colors de la façana encara s’han de decidir, però es farà aviat d’acord amb els tècnics municipals i respectant la carta de colors del Barri Vell. Collell assegura que s’intentarà que siguin els més fidel possible als colors originals, possiblement un blanc vell per a les parets i un òxid rosat per al sòcol entre l’Odèon i el palau Artau. “Els colors originals eren molt vistosos i segurament els rebaixarem amb tons més neutres perquè quedi més equilibrat”, matisa l’arquitecta.
Un cop completada aquesta fase, el teatre quedarà enllestit perquè Velodrom l’adapti a les seves necessitats. La superfície útil del teatre és d’uns 900 metres quadrats entre la planta baixa i els dos altells. Entre d’altres actuacions, quedarà instal·lar un fals sostre de guix, possiblement amb elements decoratius, que per motius de seguretat hi ha d’haver per sota de la teulada. També caldrà fer les escales entre les plantes i les sortides d’emergència. Javi Campllonch, un dels responsables de la botiga, va confirmar ahir que el disseny del projecte, encarregat a l’arquitecte Jordi Llinares, d’Interiorisme Espígul, ja està molt avançat. Velodrom, que ja té una botiga a la ciutat, està pendent de l’autorització municipal per poder obrir un cop estigui enllestit el projecte.