Societat

Sergi Figuerola

Director de la Fundació i2CAT

“Si no entens una tecnologia, la perceps com una amenaça”

“Catalunya té una gran concentració de talent i de recerca en telecomunicacions, un àmbit molt important geopolíticament”

“Hem de ser capaços de captar el talent femení al nostre sector, perquè té molt valor afegit, però cal fer-ho des de la base”

El doc­tor en engi­nye­ria de tele­co­mu­ni­ca­ci­ons Sergi Figue­rola (Vila­franca del Penedès, 1975) ha assu­mit, recent­ment, la direcció de la Fun­dació i2CAT, el cen­tre de recerca espe­ci­a­lit­zat en inter­net i inno­vació digi­tal a Cata­lu­nya. Figue­rola ha estat vin­cu­lat a aquesta ins­ti­tució, que ara cele­bra vint anys, pràcti­ca­ment des del seu inici i hi ha ocu­pat dife­rents posi­ci­ons, al llarg dels anys. Inves­ti­ga­dor espe­ci­a­lit­zat en xar­xes de tele­co­mu­ni­cació i la nova gene­ració d’inter­net, va ser un dels impul­sors de la ini­ci­a­tiva 5GBar­ce­lona i ha con­tribuït en més de 50 publi­ca­ci­ons científiques. Recent­ment, també ha coor­di­nat la defi­nició de l’estratègia New Space de la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya.

Quan va néixer l’i2CAT, no exis­tia ni l’iPhone. La tec­no­lo­gia s’ha acce­le­rat tant en aquest temps que no deu ser fàcil d’abas­tar.
Sí, evo­lu­ci­ona amb una rapi­desa i un crei­xe­ment expo­nen­cial que supo­sen tot un repte si volem crear impacte gene­rant noves tec­no­lo­gies o nous usos. Hem de tre­ba­llar per evi­tar que es pro­du­eixi una bretxa digi­tal, tant al ter­ri­tori com pel que fa a l’adopció per part de la ciu­ta­da­nia, inclo­ent-hi també el sec­tor públic i el pri­vat.
Tenim força clar com es fa la recerca mèdica o l’arqueològica. Com és la recerca tec­nològica?
Fem inno­vació en totes aque­lles tec­no­lo­gies que, d’alguna manera, tenen a veure amb les comu­ni­ca­ci­ons rela­ci­o­na­des amb l’ús d’inter­net. Per exem­ple, fa uns anys, eren el 3G, el 4G i el 5G. Ara, ja fa qua­tre anys que estem tre­ba­llant en el 6G. També ho fem en intel·ligència arti­fi­cial, en ciber­se­gu­re­tat, en sensòrica, en l’inter­net de les coses, en New Space, en rea­li­tat immer­siva i aug­men­tada... En defi­ni­tiva, en com les xar­xes de nova gene­ració (intel·ligent, ràpida, efi­ci­ent i segura) poden apor­tar un valor dife­ren­cial a les apli­ca­ci­ons que tenim.

Com a soci­e­tat, mirem molt la tec­no­lo­gia i poc les per­so­nes?

Nosal­tres també tenim un altre ves­sant que es pre­o­cupa per la soci­e­tat, el grup de tec­no­lo­gies soci­als digi­tals, que tre­ba­lla més l’impacte d’aques­tes tec­no­lo­gies en la soci­e­tat i intenta posar l’usu­ari al cen­tre de la nos­tra estratègia. Al final, serà l’usu­ari dels avenços tec­nològics i el repte és que la ciu­ta­da­nia ho vegi com una opor­tu­ni­tat i no com una amenaça, que és el que sol pas­sar quan veus una nova tec­no­lo­gia i no l’entens.

Pot expli­car algun pro­jecte de recerca con­cret?
Vam coor­di­nar amb la Gene­ra­li­tat i en con­tacte amb el sec­tor el pro­jecte per llançar l’Enxa­neta, perquè no hi ha un estàndard de comu­ni­cació defi­nit per a aquest tipus de satèl·lits. Ara, estem avançant en temes de vide­o­con­ferències immer­si­ves. En un futur, les vide­o­tru­ca­des seran en tres dimen­si­ons i amb tots els par­ti­ci­pants immer­sos en un mateix esce­nari, inde­pen­dent­ment d’on siguin en rea­li­tat. El repte de tele­co­mu­ni­cació que plan­teja és bru­tal.
Fan més recerca apli­cada amb el sec­tor que no pas bàsica, oi?
Tre­ba­llen molt de la mà de la indústria. Ara, tenim un pro­jecte amb Simón per veure com dotem d’intel·ligència els endolls de nova gene­ració a través de coman­des que inclús poden anar per veu.
Fa poc que ha assu­mit la pre­sidència d’i2CAT. Quin és el seu pro­jecte de futur? Cap on han d’anar?
Hem d’acon­se­guir ser reco­ne­guts com el cen­tre de referència en l’àmbit digi­tal a Cata­lu­nya, i estem en aquest camí. El repte que tenim ara és tri­ple: con­so­li­dar el crei­xe­ment, gene­rar impacte i focus. Fa uns anys que tenim crei­xe­ments de tres dígits i hem arri­bat a una mida d’orga­nit­zació en què cal un canvi estruc­tu­ral per tenir una base molt sòlida per seguir crei­xent. El que hem de fer és espe­ci­a­lit­zar-nos més per ver­ti­cals, com ara la mobi­li­tat, la salut, l’admi­nis­tració digi­tal, el New Space, la indústria 5.0, etc.
El 81% dels inves­ti­ga­dors del seu cen­tre són homes, molt lluny de la pari­tat que es fomenta des de la coor­di­nació dels cen­tres de recerca cata­lans. Algun pla en aquest sen­tit?
Estem defi­nint un nou pla estratègic per als pròxims qua­tre anys que inten­tarà tre­ba­llar en això, apli­cant dife­rents polítiques de gènere. Hem de ser capaços de fer enten­dre que les dones poden fer car­rera en el camp de les tele­co­mu­ni­ca­ci­ons i en la seva recerca i que tenen molt valor per apor­tar-hi. Cap­tar aquest talent, però, de vega­des és com­plex, i s’ha de començar a tre­ba­llar des de sota, amb les uni­ver­si­tats. Estem defi­nint dife­rents estratègies per acce­le­rar aquesta entrada de talent femení a l’orga­nit­zació. És un dels objec­tius pels pròxims anys
L’ante­rior govern de la Gene­ra­li­tat creia molt en el desen­vo­lu­pa­ment tec­nològic. Aquest pot­ser no tant i ara anem a elec­ci­ons.
És impor­tant que hi hagi un com­promís per faci­li­tar que tot el teu ter­ri­tori tin­gui una infra­es­truc­tura avançada. I el pro­jecte de la Gene­ra­li­tat de ser una de les regi­ons més avançades pel que fa a capil·lari­tat de fibra òptica a tots els muni­ci­pis és molt impor­tant, perquè faci­li­tat que els ope­ra­dors des­ple­guin ser­veis en entorns on altra­ment seria molt com­pli­cat arri­bar-hi. S’estan fent bé els deu­res.
I pel que fa a recerca, on som?
Per tenir una referència, dels 100 mili­ons d’euros des­ti­nats al pro­grama espa­nyol de recerca en 6G, Cata­lu­nya n’ha cap­tats 48. Això sig­ni­fica que a Cata­lu­nya tenim un pol de gene­ració de talent i molt bona con­cen­tració d’una recerca en un àmbit geo­polític tan impor­tant com el de la tele­co­mu­ni­cació, que, al final, són les infra­es­truc­tu­res que trans­me­ten les nos­tres infor­ma­ci­ons i dades.
Ara, som en un boom de la IA, una tec­no­lo­gia molt trans­for­ma­dora però que hi ha qui tem perquè ens pot treure la feina.
És clar que matarà alguns llocs de tre­ball, com qual­se­vol evo­lució tec­nològica. Però ens hem de pre­o­cu­par que siguem nosal­tres qui desen­vo­lu­pem aquesta tec­no­lo­gia: el pit­jor que pot pas­sar és que l’haguem de com­prar. Lla­vors, ni l’estàs gene­rant ni man­te­nint i, per tant, has per­dut la par­tida. Per això, també es impor­tant ser capaços de fer que la gent enten­gui què fa la tec­no­lo­gia, perquè, si no, és la mateixa gent que blo­queja el seu avanç. És un repte de soci­e­tat i de país i ens hi hem de posar, perquè això mar­carà qui aca­barà sent un gene­ra­dor i expor­ta­dor de tec­no­lo­gia i qui un con­su­mi­dor que anirà a remolc.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia