societat
El sedentarisme, darrera un 13% dels casos d’Alzheimer
Augmentar l’exercici entre els 45 i els 65 anys podria prevenir la malaltia, segons un estudi d’ISGlobal i la fundació Pasqual Maragall
Un 13% dels casos d’Alzheimer a tot el món es poden atribuir a la inactivitat física, el que significa que augmentar l’exercici entre els 45 i els 65 anys podria prevenir la malaltia. És una de les conclusions d’un estudi elaborat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i el Barcelonaßeta Brain Research Center (BBRC) de la Fundació Pasqual Maragall. Tot i que s’ha investigat àmpliament com l’exercici redueix el risc d’Alzheimer pel fet que millora la salut cardiovascular i mental, estudis recents suggereixen que l’activitat física pot tenir un impacte directe en el desenvolupament de les patologies cerebrals relacionades amb la malaltia.
En el cas de l’estudi publicat a Alzheimer’s & Dementia, recull l’ACN, els investigadors han seguit durant quatre anys 337 persones de mitjana edat amb antecedents familiars de la malaltia. Es van utilitzar qüestionaris d’activitat física per avaluar el canvi d’activitat en aquest període i es van fer proves de neuroimatge per analitzar els efectes de l’exercici en l’estructura i funció cerebrals. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana entre 150 i 300 minuts d’activitat moderada o entre 75 i 150 d’activitat intensa a la setmana. Els responsables de l’estudi van arribar a la conclusió que els participants que van augmentar l’activitat física fins a assolir els nivells recomanats per l’OMS van presentar una menor acumulació de beta amiloide –proteïna que pot obstaculitzar la comunicació neuronal si s’acumula al cervell– en comparació amb els que van mantenir un estil de vida sedentari o van reduir l’activitat física. Els participants no sedentaris també van mostrar un major gruix cortical en regions del cervell relacionades amb la malaltia d’Alzheimer. El gruix cortical en àrees temporals medials, recorden els investigadors, és clau per a la memòria, de manera que el seu aprimament o atròfia (pèrdua de volum) “és un signe primerenc de neurodegeneració”.
L’estudi posa de manifest que fins i tot les persones que feien una activitat física inferior a la recomanada van mostrar un major gruix cortical que les sedentàries, cosa que suggereix que qualsevol nivell de moviment, per mínim que sigui, aporta beneficis en salut.