Tres incidents seguits al sud i sud-oest van causar el col·lapse

Set dies després, encara queden moltes incògnites per determinar perquè el sistema elèctric es va fondre dilluns passat a negre, però després de rastrejar les dades anteriors al gran desastre, s’ha pogut saber que abans de les dues oscil·lacions –variacions ràpides i importants en la transmissió d’electricitat– que van fer col·lapsar el sistema, se’n va produir una altra. Va ser 19 segons abans i els mecanismes automàtics de compensació van aconseguir neutralitzar-la. Amb el segon incident, la xarxa ja no va poder recuperar la normalitat i amb el tercer, el sistema va caure. Així ho ha detallat avui en una entrevista a TVE la vicepresidenta tercera i ministra per la Transició Ecològica, Sara Aagesen, que dissabte va presidir la segona trobada del comitè que analitza la crisi elèctrica. “Hem de veure si hi ha relació entre els tres incidents, les causes i conseqüències i perquè el sistema no va poder esmorteir-ho”, ha apuntat la ministra.

Per saber què va fallar en aquests punts i per què, el govern central ha sol·licitat “més de 4.000 registres oscil·logràfics d’instal·lacions de generació del sud i sud-oest de l’Estat”, on es van produir aquests tres incidents. L’objectiu és rastrejar “segon a segon” què va passar, ha indicat Aaegesen després de tornar a destacar la complexitat d’un sistema que mou fins a 750 milions de dades. L’executiu manté obertes totes les hipòtesis, inclòs el ciberatac. La ministra s’ha reunit avui amb el ministre francès d’Indústria i Energia i han acordat augmentar la “cooperació” entre els dos estats per aclarir les causes de la crisi elèctrica.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha promès avui que treballarà amb rigor, prudència, transparència i col·laboració amb les operadores per arribar fins al final i saber les causes de l’apagada. Ho ha garantit en la seva intervenció en la inauguració de la reunió anual del Cercle d’Economia, on ha assegurat que l’estat espanyol va ser capaç de recuperar la normalitat en un temps rècord i que els ciutadans van donar un exemple de civisme, calma i solidaritat. Tot i que creu que el sistema elèctric és “robust”, ha explicat que l’objectiu de l’executiu és reforçar-lo i fer-ho avançant en la “imprescindible transició” cap a energies verdes, ja que no només proporcionen més seguretat i competitivitat sinó que permeten tenir energia més barata i mitiguen l’amenaça de l’emergència climàtica.

També la vicepresidenta de la Comissió Europea per la Transició Neta Justa i Competitiva, Teresa Ribera, ha defensat avui les renovables, criticant l’atac “fàcil” a aquestes energies. “No ens confonguem d’enemic”, ha demanat avui en un acte organitzat per l’Associació de Periodistes Europeus de Catalunya recollir per l’ACN. Ribera ha defensat que les renovables han donat més “autonomia” i capacitat de “reduir costos” al sistema i per això ha demanat “prudència” abans de “precipitar-se amb judicis de valor”. Amb tot, ha admès que cal “profunditzar” en una “gestió diferent del sistema” i invertir més en “modernitzar” la xarxa. “El que ha passat no ha de tornar a passar”, ha advertit.

La vicepresidenta executiva de la Comissió s’ha reunit aquest matí amb la consellera de Territori, Sílvia Paneque, per abordar els reptes de Catalunya en matèria energètica, sobretot com accelerar la transició energètica i garantir la viabilitat dels projectes amb renovables, especialment en sistemes elèctrics amb baixa interconnexió com és el cas de Catalunya. Ribera i Paneque han coincidit en la necessitat de millorar la xarxa de distribució elèctrica i l’emmagatzematge energètic i han destacat que cal establir mecanismes alternatius a escala europea per fer viables “més projectes solars i eòlics”, a més de la possibilitat d’aplicar “excepcions específiques per a sistemes poc interconnectats”.

Pel que fa la resposta a la crisi energètica, el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) ha explicat avui que va garantir l’operabilitat d’un miler de “seus crítiques” durant l’apagada. Segons el secretari de Telecomunicacions i Transformació Digital, Albert Tort, hospitals, comissaries, bombers o presons van continuar treballant gràcies als plans de contingència alternatius de subministrament d’energia amb generadors. A més, el CTTI va fer seguiment de la xarxa Rescat –on es connecten els serveis d’emergència–, el 061, el 112 i el 012.

Una setmana després de l’apagada, Tort ha valorat que els plans activats han estat prou resilients, tot i que ha apuntat que hi ha aspectes que es poden revisar per millorar. Per exemple, cal “homogeneïtzar” els plans, ja que la durada dels generadors és variable depenent de les seus. D’altra banda, el CTTI també es planteja estendre la pròpia xarxa Rescat a altres agents més enllà dels cossos d’emergència.