Prop del 90% de la població de Barcelona ha canviat de pis o preveu fer-ho

El 85% de la població de Barcelona ha canviat d’habitatge des del 2018 o preveu fer-ho abans del 2028, mentre que a la resta de l’àrea i regió metropolitana la proporció supera el 90%. Els motius són sobretot factors econòmics (més d’un 30%) i les noves modalitats familiars, que fan que cada cop més gent visqui sola o en nuclis familiars petits. Així ho recull un estudi sobre habitatge promogut pel Consell Econòmic i Social de Barcelona, que s’ha presentat aquest dilluns.

L’estudi revela que l’oferta de lloguer ha disminuït recentment alhora que els preus han augmentat en tots els àmbits territorials, sobretot a Barcelona i l’àrea metropolitana. El desequilibri entre l’oferta i la demanda, que requereix habitatges a un preu molt inferior al de mercat, està expulsant a zones més assequibles aquells que no poden fer front als costos ascendents. Això i el canvi en la composició de les llars, que tendeix cada vegada més a les llars d’un sol membre, provoca que l’oferta no sigui suficient per cobrir tota la demanda. A més, segons l’estudi cal descomptar també de l’oferta els habitatges buits, que representen un percentatge rellevant del parc, i els habitatges d’ús turístic, que representen un 1%.

En aquest sentit, l’estudi apunta com a solució, no només construir més habitatge, sinó assegurar-se que els nous que entren al mercat siguin per a ús residencial. Els problemes d’accés a l’habitatge es veuen agreujats, segons l’informe per la manca d’un parc protegit, que no arriba al 3% del parc d’habitatge metropolità. La regió metropolitana de Barcelona compta avui en dia amb més de 2,2 milions d’habitatges, la majoria pisos petits on hi habiten poques persones. A mesura que ens allunyem de la capital, els habitatges són més grans i les llars tenen més membres.

La dificultat d’accés a l’habitatge afecta directament la meitat de la meitat de la població metropolitana, segons l’estudi. Els col·lectius més afectats per les dificultats d’accés a l’habitatge són els joves i les persones nascudes a països del sud global, que es veuen abocats a viure en habitatges de pitjor qualitat, amb menys espai per a les persones que hi viuen o més allunyats de les zones més demandades. Això provoca, segons l’estudi, una dissonància generacional en la percepció del problema de l’habitatge per part dels diferents grups d’edat.

Segons l’informe, el procés de mobilitat residencial no resulta sempre satisfactori, només en aquells casos en què es canvia per anar a un habitatge millor. L’estudi preveu que en els propers anys augmenti la mobilitat residencial cap a fora de Barcelona. Tot i això, s’ha registrat una voluntat generalitzada de viure a prop de la capital i el fet que per fer-ho es fan sacrificis en aspectes de qualitat de l’habitatge com ara disposar de menys espai o residir en edificis més antics.