Compartir converses en turc a canvi d’una habitació per 130 euros
La Yüksel Tarhangil té 89 anys i en fa 3 que viu al Ripollès. Va arribar després que la seva única filla decidís dur-la al seu poble, Gombrèn, en morir el seu marit. No parla català ni castellà i només es pot comunicar en turc amb l’Hatice, la seva filla. Ara, la cooperativa Kloosiv, que lluita contra la soledat no volguda en entorns rurals, ha iniciat una campanya per buscar una dona que comparteixi habitatge amb elles dues. La condició és parlar turc i compartir estones de conversa amb la Yüksel. A canvi, se li ofereix una habitació a Gombrèn per 130 euros al mes. “En turc diem que l’ànima necessita ànima, i només és això. No busco una cuidadora, ja hi soc jo, només algú que pugui parlar amb la meva mare”, subratlla l’Hatice a l’ACN.
La Yüksel va dos dies al centre de dia. Allà fa activitats com ara la tómbola, però no pot interaccionar amb la resta d’usuaris ni tampoc amb les cuidadores perquè només parla turc. Comparteix pis amb la seva filla, que és l’única del seu entorn que l’entén i amb qui pot parlar. “Ella necessita parlar i que li preguntin com està; ho puc fer jo, però jo soc la seva filla, necessita parlar amb algú més”, explica a l’ACN Hatice Rana Tarhangil.
Algunes vegades han rebut visita i, malgrat no parlar turc, ja ha sigut una alegria per a la seva mare. “Se li veu la llum a la mirada”, explica Hatice. Però, al cap d’una estona, detalla, “torna a la rutina i a preguntar-se per què ha vingut aquí”.
La seva filla està preocupada pel seu aïllament. El que més li importa, diu, és veure-la feliç. “Que visqui els últims anys de la seva vida amb dignitat mental i psicològica”, explica. Per això, es va posar en contacte amb la cooperativa Kloosiv, que lluita contra la soledat no volguda en l’àmbit rural, per buscar una solució.
La Laura Ayala n’és cofundadora i, en declaracions a l’ACN, subratlla que el que es busca no és una cuidadora sinó algú que pugui compartir habitatge amb elles -disposaria d’una habitació individual- i que pugui parlar turc amb la Yüksel perquè no se senti tan sola. “Parlem d’una companyia puntual, de passar temps amb l’altra persona de forma natural. És a dir, dinar juntes o passar una estona mirant la tele o passejant pel poble, una cosa natural que sorgeix d’una convivència on hi ha respecte i suport mutu”, subratlla.
Des de la cooperativa es fan càrrec de totes les gestions i el preu de l’habitatge és de 130 euros per tal de fer front a despeses comunes. Des de Kloosiv expliquen que ja han dut a terme altres casos similars amb èxit i per això han decidit fer una crida.
Hatice està molt il·lusionada en trobar algú que també acabi essent “família”: “Menjarem a la mateixa taula, riurem dels mateixos acudits, plorarem per la mateixa sèrie i parlarem el mateix idioma, això és el que voldria”. I el fet de viure a Gombrèn, al mig de la natura, espera que sigui un bon al·licient: “Jo a vegades dic que visc com la Heidi; surts de la porta i ja està tot en verd. Aquí hi ha una gran qualitat de vida, sense soroll ni contaminació”.