La “veritat” de Hassan Ul Shoaib

Es deia Has­san Ul Sho­aib, era un jove pakis­tanès de 19 anys i el 15 d’abril pas­sat va morir després de sal­tar per una fines­tra d’un segon pis a Salt quan estava inten­tant ocu­par-lo i va arri­bar la poli­cia. Tres set­ma­nes després dels fets, amics i fami­li­ars, acom­pa­nyats de mem­bres de Càritas, han vol­gut expli­car la “veri­tat” de Has­san, des­vin­cu­lant-lo de fets delic­tius, i fer-li un petit home­natge –dipo­si­tant un ram de roses a la plaça de la Lli­ber­tat i fent un minut de silenci– a un “noi tran­quil” que havia “fet les coses bé” i que tot i així va tenir un final tràgic. I de rere­fons, denun­ciar la “doble difi­cul­tat” dels joves immi­grants amb l’habi­tatge a causa del “racisme immo­bi­li­ari”.

Muham­mad Raffy, cosí de Has­san, ha recor­dat la seva infància junts al Pakis­tan i l’ha des­crit com un “bon noi” que va voler aju­dar la família. Ha expli­cat que fa qua­tre anys es va morir el germà gran de Has­san en acci­dent de cotxe i que el pare, amb una malal­tia men­tal, no volia tre­ba­llar i la família va deci­dir enviar fora Has­san, que lla­vors tenia 16 anys, a gua­nyar diners. Segons ha rela­tat el cosí, el peri­ple del noi entre Pakis­tan i Girona va ser d’un any. Va estar vora cinc mesos a Líbia abans d’anar en vai­xell fins a Itàlia, on va estar dos mesos. Després va pas­sar per França, però “no li agra­dava perquè fuma­ven molt”.

Va arri­bar a Girona a finals del 2022 i va entrar en el sis­tema de pro­tecció de menors, segons ha expli­cat Maite Sal­va­dor, cap del pro­grama habi­ta­ci­o­nal de Cari­tas, que ha acom­pa­nyat els amics i fami­li­ars les dar­re­res set­ma­nes. En con­cret, Has­san Ul Sho­aib, un “nano molt tran­quil, amb ganes de for­mar-se i tre­ba­llar”, va estar al cen­tre d’aco­lli­ment de Mas Coll de Dalt i després va pas­sar al PIL (pro­grama d’inserció labo­ral) de Girona. Com a jove tute­lat, se li va tra­mi­tar el permís de residència i tre­ball. El noi, però, al cap d’un temps va voler sor­tir del sis­tema perquè volia tre­ba­llar. No va tro­bar feina a Girona, però sí a l’Hos­pi­ta­let, i s’hi va tras­lla­dar. Al cap d’algun temps, però, li van ofe­rir feina esta­ble com a aju­dant de cuina en un res­tau­rant de Girona i va tor­nar. Li va cos­tar molt tro­bar habi­tatge i va aca­bar llo­gant una habi­tació i com­par­tint pis amb tres per­so­nes més. El seu millor amic, Muham­mad Adnan, ha expli­cat que Has­san estava molt con­tent i feien plans de futur junts. Fa tres mesos, però, van des­no­nar-lo del pis i va començar un peri­ple, “dor­mint un dia aquí, un dia allà” en pisos d’amics, una situ­ació que “l’angoi­xava molt”. “Busca habi­tatge, però no en troba o tenen preus massa alts o li dema­nen requi­sits que no pot assu­mir”, ha asse­nya­lat Sal­va­dor, que ha expli­cat que un amic de Bar­ce­lona que ha ocu­pat un pis li sug­ge­reix l’ocu­pació, però que Has­san “no ho veu clar”. Al final, però, la “des­es­pe­ració” va fer que vingués l’amic de Bar­ce­lona i els dos entres­sis a un pis de Salt a pri­mera hora del matí per ocu­par-lo. “Ell sabia que estava come­tent un delicte i per això ini­ci­al­ment no volia fer-ho, però al car­rer no es podia que­dar”, ha dit Muham­mad Adnan. El pis tenia una alarma i els Mos­sos s’hi van pre­sen­tar. Quan van tru­car a la porta, el jove va tenir “un atac d’angoixa” i va sal­tar per la fines­tra. L’altre noi també va fer-ho però es va anar engan­xant de fines­tra en fines­tra i va esca­par il·lès.

Amics i família han insis­tit que Has­san “no va fer mai res de dolent, no va robar mai” i el secre­tari gene­ral de Càritas Girona, Martí Bat­llori, ha des­ta­cat que “fins i tot als joves que venen i fan les coses ben fetes no els posem les coses fàcils”.