Mor Roser Rosés, una de les nenes de l’expedició a l’URSS dels anys 1938-1946

La correctora Roser Rosés Senabre, una de les nenes que va formar part de l’expedició infantil a l’URSS amb l’objectiu de salvaguardar-los de la Guerra Civil espanyola, ha mort als 99 anys, segons han confirmat fonts familiars i ha anunciat, a través de les xarxes socials, l’editorial Mixa.

Rosés va néixer a Barcelona el 1926 en el si d’una família republicana. Quan es va confirmar que el conflicte bèl·lic a Espanya s’allargava, el govern va decidir allunyar de la guerra als nens i les nenes. L’oncle de Rosés era el metge responsable d’aquestes expedicions i això va facilitar que s’hi pogués acollir. Va formar part del que era l’última expedició d’infants, que integraven uns 200 refugiats. Durant el trajecte, per una qüestió d’higiene, li varen tallar les trenes, però va decidir conservar-les en un tovalló de seda. Segons explicava el 2014 en aquest mateix diari, els refugiats eren ben acollits i alfabetitzats de seguida i va passar un parell d’anys “agradables”, de “vida tranquil·la”, a prop de Moscou; però després va arribar la Segona Guerra Mundial i les evacuacions, que li varen fer fer fins a 120.000 quilòmetres marcats per la fam, el fred i diverses situacions dràstiques. Explicava que va ser portada a l’antiga Stalingrad, on va sentir els 40 graus sota zero, després cap a diversos punts de l’Uzbekistan i, finalment, cap al nord de Crimea, fins que, acabada la guerra, va retornar a prop de Moscou: “vaig vendre’m les trenes que havia guardat per poder menjar”. Durant aquest temps va fer feines com de pagesa o de cuinera: “només fèiem farinetes”... Finalment, des de Mèxic, el seu oncle la va reclamar, i després de vicissituds de tota mena, va poder arribar a Amèrica. S’hi va estar un any fins que el 1947 va poder tornar a Catalunya, on es va trobar que res era com la Catalunya que havia conegut. Tampoc els seus pares i el germà: “tothom havia canviat”, deia. Es va casar amb el poeta Alfred Vilaplana, el qual li va dedicar el poemari Rosa de torrent, i va treballar com a correctora i professora de classes de català i rus.

Va amagar la seva història durant més de seixanta anys fins que el 2016 es va decidir per recollir tots els seus records en un llibre, Trenes tallades. Records d’una nena de Rússia, i des d’aleshores va fer xerrades a escoles i instituts com a membre del Consell de Savis del Museu d’Història de Catalunya, i va ser col·laboradora del Club d’Amics de la UNESCO.

El passat mes de febrer es va estrenar al Cinema de Catalunya de Terrassa el documental Roser Rosés, una nena de la guerra, de l’historiador Josep Puy, en el qual es relaten de forma detallada moltes de les seves vivències.