Temps de Flors, d’hora ben d’hora, millor

Ja ho deia aquell, que “si ens llevem ben d’hora ben d’hora i ens posem a pencar, som imparables”. Doncs fent cas del mestre, ahir ens vam encaminar, no sabent si per gaudir o patir, cap a la segona jornada de la 70a edició del Temps de Flors. I la veritat és que, com la resta dels primers milers de visitants, seguir el consell ens va ser recompensat amb un dia no només esplèndid quant a meteorologia, sinó també podent disfrutar sense massa sofriment la visita d’alguns dels patis i muntatges més recomanables d’aquest any.

“Això és una invasió!”, exclamava una dona mentre enfilàvem la pujada a Sant Feliu seguint amb parsimònia el recorregut obligatori a l’epicentre del barri vell. Humana? No pas, tenint en compte que es tractava del diumenge; això, o és que no està acostumada a altres moments viscuts d’aquest esdeveniment multitudinari en què hi ha anys que mor d’èxit. Floral? Doncs segurament, perquè de flors (naturals i artificials) se’n troben arreu. Sense anar més lluny, al llarg del carrer de les Ballesteries, amb testos blancs penjats a totes les balconades, talment com si estiguéssim en un gran pati andalús.

Descartem els Banys Àrabs, un dels punts més populars i ratera habitual, veient la cua que arriba ben bé fins a la capella de Sant Lluc, on els Manaies mantenen ben desplegat tot l’armament que llueixen per Setmana Santa. Una de les voluntàries que controlen l’aforament ens certifica la correcta decisió: tenen comptabilitzats un miler de visitants per hora. Ni sent puntual es perdona. Per aquest motiu preferim entrar als soterranis de la Catedral: aquí, unes quatre-centes persones per hora. I realment valia la pena. Només entrar i donant la benvinguda ens trobem un mantell de tulipes i molins holandesos que ens trasllada emocionalment a un altre festival floral de relleu internacional com és el Keukenhof. Un tast, com ho és la instal·lació artística japonesa Què amaga el bosc?, que és el preludi per a la proposta immersiva titulada Natura resilient, que una entitat bancària ha tornat a finançar perquè un grup d’alumnes i professors del màster en disseny i producció d’espais de la UPC School-CCCB mostri el cicle d’un bosc. La instal·lació es desplega en un entorn immersiu que recrea un bosc majestuós, dissenyat per capturar-ne tant la immensitat com la vulnerabilitat. En aquest espai, es presenten tres ecosistemes dins de càpsules: una selva tropical, un bosc mediterrani i un bosc asiàtic, tots harmonitzats visualment però representant diferents parts del món. L’ús de llums i sons fa ressaltar el contrast entre la força aclaparadora d’un incendi forestal i la delicadesa dels ecosistemes. És així com passem de l’aparició del vermell passió d’entre una penombra de les flors del paradís a l’espetec del roig tenebrós d’un incendi. “C’est magnifique!”, exclamava una turista francesa en sortir pel darrere al Passeig Arqueològic. D’allà és recomanable visitar el claustre de la Catedral, tant per l’entorn com per la reinterpretació floral d’alguns dels seus capitells més icònics, amb el bestiari que van plasmar a la pedra els antics mestres d’obra. Patrimoni artístic i floral casen bé. En aquest punt preguntem a una parella de turistes australians com és que han vingut fins aquí i què els ha semblat. “Fantàstic tot!” Reconeixen que s’ho han trobat de casualitat, perquè han vingut per celebrar un aniversari a El Celler de Can Roca, un altre dels pilars gironins que atrau gent de tot el món. I és que gastronomia, patrimoni artístic i floral, encara mariden millor.

A fora, val la pena parar, ni que sigui com ho fa tothom, al peu de la Catedral per contemplar la impressionant cascada d’hortènsies blanques que l’Associació d’Amics de les Flors i les brigades municipals han desplegat de dalt a baix en els noranta esglaons que té l’escalinata. “Sous guapíssimes!”, crida la fotògrafa que retrata l’escena, no sabem si referint-se a les amigues o a les flors, ben plantades totes en aquest punt cèntric i tan icònic de la ciutat.

Finalitzem el recorregut a La Carbonera, reservant-nos per a un altre dia la visita a la resta de 146 projectes repartits en 114 espais diferents. Allà s’hi troba El ball de la civada, on la combinació de tecnologia i flors dona peu a un muntatge original. “Treballem, treballem, que la civada, que la civada..., treballem, treballem, que la civada guanyarem.” Sí, però, com dèiem, d’hora ben d’hora.