Les tortures a Via Laietana arriben per primer cop a la fiscalia

En una compareixença que ha durat dues hores, Blanca Serra, la primera víctima de tortures de la policia franquista que aconsegueix que el seu cas arribi als jutjats, ja ha declarat davant la fiscalia de Barcelona. Ha comparegut aquest matí davant la fiscal delegada de Memòria Democràtica de Barcelona, Sara Expósito, per la denúncia que va presentar davant el ministeri públic per demanar que s’investiguin les tortures que va patir el 1977 a la comissaria de la Via Laietana. És la primera investigació sobre els abusos de la policia franquista a tot l’Estat espanyol, per això tant Serra com les entitats que li han donat suport en tot aquest procés han qualificat el dia d’“històric”.

“La justícia arriba tard, moltes persones represaliades ja no hi son, com la germana de la Blanca, l’Eva”, ha recordat Anaïs Franquesa, directora del Centre per la Defensa dels Drets Humans Irídia, que ha advertit que “queda molta feina per fer” perquè aquest cas ha de ser el primer “de molts”. També ha destacat que ha de ser “el primer pas de molts” Sònia Olivella, advocada penalista i coordinadora de litigi estratègic d’Irídia, després de la compareixença de Blanca Serra, que ha insistit que el retard en la investigació d’aquests fets és una “anomalia democràtica”. “Fa 50 anys que l’estat espanyol intenta sepultar [les tortures] en l’oblit i la desmemòria però seguirem lluitant per acabar amb la impunitat del franquisme i la transició, no demanem res que no hagin fet altres països: memòria, veritat, justícia, reparació i dignitat per les víctimes”, ha assenyalat Xavier Antich, president d’Òmnium Cultural.

Abans de declarar i a l’entrada de les dependències de la Ciutat de la Justícia, Blanca Serra, de 82 anys, ha assegurat que espera que el seu cas senti precedent i també que serveixi perquè els més joves “sàpiguen què va passar”. Les entitats que han acompanyat en aquest procés l’activista han aprofitat per exigir de nou que la comissaria de Via Laietana es converteixi en un espai de memòria, sense presència policial. També han recordat que les tortures “sistemàtiques i generalitzades” de la dictadura franquista, que van seguir després de la mort del dictador, son crims de lesa humanitat i que, per tant, no prescriuen i “s’han d’investigar, jutjar i condemnar si realment volem viure en una democràcia plena”. Per últim, han donat les gràcies a Blanca Serra i la resta de represaliats que porten anys lluitant, amb “valentia i perseverança”, perquè es faci justícia. Eva Serra, torturada juntament amb la seva germana Blanca, va morir al 2018.

L’ANC, que també ha acompanyat l’activista abans de declarar, ha assegurat que la compareixença de la sòcia i fundadora de l’entitat “no només representa un acte de dignitat i coratge individual, sinó també un pas clau en el camí col·lectiu cap a la veritat, la justícia i la reparació”. Sosté també que “aquesta pionera investigació permetrà assentar les bases del tipus de diligències que la Llei de Memòria Democràtica permet dur a terme”. Quan va fer públic que havia decidit investigar els fets, el ministeri fiscal va recordar en un comunicat que aquesta llei obliga a “realitzar una investigació efectiva que satisfaci el dret de les víctimes a la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició, principis que són pilars del Dret Internacional dels Drets Humans”.

Des d’Irídia, celebraven llavors aquest primer pas però deixaven clar que aquesta investigació ha de servir per accedir els arxius policials, prendre declaració als testimonis i als pèrits, i, “especialment, identificar els responsables de les tortures sistemàtiques comeses a Via Laietana 43”. “És un primer pas que ha de contribuir a garantir que, d’una vegada per totes, els tribunals de l’Estat espanyol deixin d’obstaculitzar l’accés a la justícia de les víctimes del franquisme”, sosté l’entitat. De fet, la denúncia, presentada per la Blanca a la fiscalia el mes de novembre, incloïa quatre detencions entre els anys 1977 i 1982 però només la primera queda dins del període cobert per la llei de memòria democràtica pel que fa a la responsabilitat institucional de garantir el dret a la veritat, la reparació i la no repetició. En els propers passos es veurà si la investigació per aclarir els fets i determinar qui van ser els culpables pot continuar o si les perquisicions per accedir a arxius i documents es topen amb nous obstacles, com ara la llei de secrets oficials.