Troben “errors” administratius en l’exhumació d’un cadàver per impagament

La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha detectat “irregularitats administratives” en l’exhumació d’un cadàver duta a terme per Cementiris. Es tracta del cas d’una ciutadana que va presentar una queixa exposant que va visitar la sepultura del seu pare al cementiri de Sant Andreu i va trobar-la buida, sense làpida, vidre ni gerros. En demanar informació, li van explicar que quasi vuit mesos abans, el 2 de març del 2023, s’havien retirat les restes per impagament i s’havien dipositat a l’ossari general. En accedir a la documentació, va constatar que les notificacions per impagament i caducitat s’havien enviat a una adreça incorrecta, que no coincidia amb el domicili d’empadronament. També s’havien omès els segons intents de notificació.

El 22 d’octubre del 2024 la ciutadana va iniciar un procediment de responsabilitat patrimonial, considerant que els fets eren conseqüència d’una negligència per part de Cementiris de Barcelona. Segons la normativa vigent, la sepultura era una concessió breu que requeria el pagament anual. L’impagament va motivar l’inici d’un expedient de caducitat, tal com estableix l’Ordenança Municipal de Cementiris de Barcelona.

La sindicatura ha apuntat que el procediment administratiu “ha estat marcat per deficiències en la notificació de la caducitat”. En concret, detalla que es va notificar a l’adreça de la qual disposava Cementiris però després que es retornés per ’domicili desconegut’, no es va consultar el padró municipal, com determina l’Ordenança Municipal de Cementiris i la jurisprudència. Posteriorment, va procedir-se a la notificació en el diari oficial corresponent després d’un sol intent fallit, “sense actuar amb la diligència mínima legalment exigida per localitzar l’adreça correcta”.

Segons el síndic, aquest “defecte” en la notificació pot comportar la nul·litat de la declaració de caducitat i obrir la via a un possible indemnització. A més, assegura que en l’execució del buidatge, Cementiris no va acreditar mitjançant una fotografia l’estat de la sepultura, fet que la Sindicatura considera que debilita la justificació de la mesura adoptada.

En aquest punt, afegeix que la desestimació de la reclamació de responsabilitat patrimonial per part de Cementiris per motius de prescripció és “jurídicament qüestionable”, ja que el termini de prescripció no s’hauria d’iniciar fins que la persona afectada té coneixement efectiu del dany. En aquest cas, defensa que la ciutadana no va tenir coneixement efectiu del dany fins que va descobrir la situació de la sepultura.

Així, conclou que el procediment administratiu de reclamació de responsabilitat patrimonial seguit per Cementiris de Barcelona “no va complir amb les garanties legals establertes”, especialment pel que fa al tràmit d’audiència i al requeriment per esmenar o completar la sol·licitud. Afirma que aquesta manca de garanties pot afectar la validesa del procediment i els drets de la persona afectada.

La Sindicatura ha criticat també l’intent d’acord al marge de la tramitació formal, a través del qual s’oferia indemnitzar la família però demanant que s’eximís Cementiris de qualsevol responsabilitat present o futura relacionada amb els fets. Per al síndic, això pot comprometre els drets de la persona afectada, especialment si es condiciona a la renúncia a accions futures.

Davant d’aquests fets, la Sindicatura ha recomanat revisar el procediment efectuat per declarar la caducitat de la sepultura a fi de determinar-ne la possible nul·litat o anul·labilitat i les conseqüències derivades. També aposta per documentar els expedients amb la imatge fotogràfica de la sepultura i, en aquest cas concret, que es tramiti la reclamació de responsabilitat patrimonial instada per la interessada i que s’ajusti a les determinacions i el procediment legals o que s’arribi a un acord convencional però sense comprometre els drets de la persona interessada.