Redescobrint la lectura (a cegues)

Poques vegades s’ha pogut veure una escriptora consagrada tan emocionada en el moment de rebre com a obsequi un exemplar del seu últim llibre i ser convidada a llegir-ne unes frases, òbviament escrites per ella, però redescobertes com si aquelles paraules no fossin seves. L’escriptora en qüestió és Maria Mercè Roca (Portbou, 1958), que ahir al matí va ser convidada a participar a la Setmana del Grup Social ONCE a Catalunya, a la seu de l’ONCE Girona. Durant aquesta setmana, les 18 seus de l’ONCE repartides per Catalunya han programat aquest tipus d’activitats, generalment convidant persones amb projecció pública a viure l’experiència de llegir, escriure i moure’s per la vida com persones cegues o amb visió molt reduïda, per transmetre al conjunt de la societat que encara queda molt per fer perquè aquestes persones puguin exercir en plenitud els seus drets com a ciutadans.

L’experiència d’ahir no va ser del tot nova per a Maria Mercè Roca, que té uns quants dels seus llibres publicats en sistema Braille i ja havia participat una vegada en l’experiència de viure la ceguesa, però només fent un itinerari a cegues pels carrers de la ciutat. Aquesta vegada, “l’experiència” va ser més completa, amb quatre fases diferents. Rebuda i ben orientada pel director de l’ONCE Girona, Fran Rodríguez, i pel tècnic en rehabilitació que treballa per a l’ONCE a les comarques gironines, Àlex Calvo, Roca va començar per experimentar com llegeixen les persones amb grans dificultats de visió, però no completament cegues, un text escrit “amb tinta”, o sigui els que acostumem a llegir les persones vidents sense donar gaire importància a aquest fet. L’escriptora va llegir –o si més no, ho va intentar– un petit text sobre el bicentenari del braille amb tres aparatoses ulleres que, respectivament, simulaven el tipus de visió que tenen persones amb diferents patologies que afecten la visió. Les primeres ulleres corresponien a un glaucoma o una retinosi, i amb elles Roca encara va poder llegir el text, “com si mirés pel forat d’un pany”. Les segones ulleres recreaven la visió d’una persona amb cataractes o degeneració macular, i aquí la lectura ja es va començar a fer impossible, però amb les terceres, les de pèrdua de visió central, Roca va deixar clar el que hi veia: “Res.”

Tot seguit, Rodríguez li va fer entrega de l’edició en braille (dos gruixuts volums) de la seva última novel·la, Marí (2024), que en paper ocupa 160 pàgines, i amb l’ajuda d’un alfabet en braille li va demanar que llegís una frase. L’autora ho va fer amb entrega i emoció, també amb esforç perquè no és gens fàcil, però se’n va sortir, i després va ser convidada a escriure una paraula amb una màquina d’escriure en braille, i aquesta és justament la paraula que va triar: braille. Tampoc no va ser fàcil, perquè aquelles tecles són tant o més dures que les de les màquines d’escriure antigues, però Roca també va superar la prova amb nota, com va constatar Rodríguez amb els seus dits. Per acabar, quedava el repte de moure’s a cegues per una ciutat que, com la majoria, està plena de barreres. Amb un antifaç, un bastó i un comandament de semàfor sonor, Maria Mercè Roca va sortir a la vorera i va travessar el carrer Emili Grahit per anar a fer un cafè a un bar, també a cegues, i en un trajecte curt va poder comprovar que la vida d’una persona cega és una cursa d’obstacles, com ja ho havien fet en anys anteriors els alcaldes Madrenas i Salellas, Josep Roca i Joaquim Vidal.