Ni la Maria ni cap mare en tenien la culpa, és clar que no

Preguntada sobre què li diria al seu fill robat, el novembre del 1965, la Maria no va dubtar a afirmar que li diria que ella no en tenia cap culpa. Ni ella, ni la mare de la Dolors –una gironina amb dos germans robats– durant aquesta mateixa dècada, ni les tres-centes mil mares de l’Estat espanyol que han denunciat que han estat víctimes d’aquesta atrocitat i de les moltes més que no han tingut les forces per fer-ho. La Maria, que és centenària, ahir a la tarda, era a la primera fila de la sala de plens de l’Ajuntament de Vidreres, acompanyada d’altres fills i nets per seguir la presentació del llibre Cent anys i una absència, escrit pel seu fill Josep Comas.

Ell mateix va explicar que no és una obra literària, sinó una narració escrita “tal com raja” de fets reals, un llibre que va néixer com un homenatge a la mare amb motiu del seu centenari, quan una neboda, l’Elisabet, va proposar inicialment fer-li un àlbum fotogràfic. “És un homenatge a la mare, a la seva força i tenacitat, i una denúncia a la víctima que va ser, quan tenia 40 anys i li van robar el sisè fill, d’un dels drames més foscos de la història recent”, va sentenciar.

Però, no només és un homenatge i una denúncia. La diputada al Parlament de Junts Carme Renedo va remarcar que el llibre era també una crònica social de Vidreres, Girona –els fets van passar a la Clínica L’Aliança– i els municipis de la rodalia. Un relat real de “quan créixer entre capellans i mestres agres i servers no era gens fàcil, amb l’excepció del mestre Toni Domènech; de quan no estava arrelat el costum d’abraçar-se; i una crònica de fets com els accidents d’aviació del 1970 i el del 1999”, va dir i, en definitiva, va reblar que era una homenatge a la resistència cultural i política de l’època. Això no obstant, Renedo, que està treballant per desencallar la llei per a les famílies amb nadons robats i que preveu entre altres coses la creació d’un banc d’ADN, hi va afegir que sobre aquest relat hi ha “un dolor silenciós, una buidor totalment estèril, que la Maria va poder viure conscient que es devia als seus altres fills”.

Especialment colpidor va ser el testimoni de la gironina Dolors Sitjà, a la mare de la qual van robar dos nadons i a qui, abans de tenir fills naturals i perquè va tenir uns quants avortaments espontanis, li van dir que estigués tranquil·la, que li donarien nadó. El cost, segons ella, era de 200.000 pessetes –uns 1.200 euros–. Uns fets que també van passar a la Clínica L’Aliança. “A la sisena vegada que vaig anar al registre de Girona per buscar les referències dels fills de la mare, vaig descobrir que tenia dos germans manllevats. És curiós, que ho descobrís buscant proves d’uns crims tan perfectes que no van deixar traça”, va indicar.

Ella mateixa va suggerir, que, per l’època durant la qual van passar aquests fets, els nadons robats havien de ser adjudicats a famílies de l’entorn de Girona. Per això, l’exdirector de l’Arxiu Municipal de Girona, Joan Boadas, que era entre el públic, va proposar fer una recerca als arxius d’aquests municipis. Sigui com sigui, tothom, persones del públic també van reclamar més implicació a les institucions perquè prosperi la llei que ha de facilitar la recerca dels nadons robats.