Lluitant per ser lliures de contaminació
L’AMB recull en un film dos projectes de gestió de residus que du a terme al Nord i Est de Síria juntament amb les institucions locals i dues ONG
Els drets ambientals i el canvi climàtic són l’eix principal dels projectes de cooperació internacional que l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) du a terme a l’Administració Autònoma del Nord i Est de Síria (NES) amb la complicitat de les institucions locals i les ONG que treballen a la zona. Una tasca que recull el documental Lliures de contaminació, dirigit per Joan Giralt, que es pot veure a la plataforma La Xarxa+ des de dijous, que era el Dia Mundial del Medi Ambient. A través de veus comunitàries, tècniques i polítiques, el film posa sobre la taula els principals reptes mediambientals del NES: la gestió de residus, la gestió de l’aigua potable i la contaminació. Així com la relació que s’estableix entre els reptes ambientals i la situació de conflicte i com la contaminació afecta la vida quotidiana de les persones.
Concretament, Lliures de contaminació mostra dos projectes de gestió de residus que l’AMB desenvolupa al NES amb la col·laboració de l’ONG italiana Un Ponte Per i la Mitja Lluna Roja Kurda. Al poble de Hassake, des del 2021, les organitzacions han implantat un sistema de recollida de residus selectiva i porta a porta que permet la separació en origen. El projecte ha distribuït material per al reciclatge a 2.000 domicilis i botigues i ha proporcionat dues furgonetes que transporten els residus fins a una planta de triatge.
L’objectiu és reduir les muntanyes de brossa que s’acumulen als abocadors als afores de la ciutat i dignificar la vida de les persones que contribueixen a la gestió de residus. El film mostra com avui en dia famílies senceres viuen als abocadors on es dediquen a regirar les deixalles cercant materials per vendre. “És la nostra feina, ho venem per poder comprar menjar”, diu un dels homes que hi treballa. La contaminació que generen els abocadors, però, suposa una amenaça per a aquestes famílies. “Tinc por que els meus fills puguin agafar malalties, però què hi puc fer? No tinc res més”, continua l’home.
La directora de la Direcció de Medi Ambient del municipi, Rûvend Ebdo, celebra la iniciativa, però lamenta que només “gestiona l’1 o el 2% de la problemàtica general”. En aquest sentit, Ebdo apunta al film que seria interessant estendre el projecte per tota la regió.
Un dels punts que més preocupen són els camps de refugiats. Concretament al camp Washokami, on viuen persones procedents de Sere Kaniye, que ha estat ocupada pels turcs, les organitzacions han implantat un projecte de gestió de residus sanitaris. Unes deixalles que són “molt complexes perquè si no es controlen de forma correcta poden reproduir moltes malalties i afectar els treballadors sanitaris, els familiars dels malalts i la població en general”, segons explica al documental Maria Peix, cap del servei de cooperació internacional de l’AMB.
En el marc del projecte, la Mitja Lluna Roja ofereix formació als professionals sanitaris de la zona per crear un “intercanvi de coneixement” que asseguri la continuïtat de la gestió dels residus un cop finalitzat el programa. A part dels projectes de gestió de residus, el film posa èmfasi també en la contaminació de l’aigua i la necessitat de sanejament del riu Eufrates. Així com la gestió de l’aigua potable, que s’ha convertit en una arma de guerra.