El govern es fortifica contra els ciberatacs

Partint de la certesa que la ciberdelinqüència és una amenaça creixent a escala internacional que té l’ull posat sobre empreses, particulars però també institucions, el govern català ha redactat un pla dotat amb 18,6 milions d’euros procedents de fons europeus per enfortir els mecanismes de protecció de diversos serveis públics contra eventuals atacs a través de la xarxa. Mitjançant l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya, i amb la col·laboració del Instituto Nacional de Ciberseguridad (INCIBE) —un ens que depèn del Ministeri per a la Transformació Digital i la Funció Pública— el programa preveu dur a terme 28 accions concretes en els propers dos anys per, a banda d’enfortir la malla de seguretat de sectors crítics com ara el sanitari, impulsar alhora la seva transformació digital i, de retruc, donar una empenta des de l’administració a les empreses locals que es dediquen a un sector, el de la ciberseguretat, que donades les circumstàncies, va clarament a l’alça. “Cada vegada estem exposats a més amenaces i intents d’atacs. Catalunya ha desenvolupat un bon escut, que certifiquen que els nostres serveis públics estan ben protegits, però hem de caminar cap un sistema de ciberseguretat de protecció d’excel·lència, i per això fem aquesta inversió” és el resum que fa de la iniciativa el conseller de Presidència, i responsable polític de la matèria, Albert Dalmau.

Amb el record encara molt present de l’abordatge amb ransomware —un programari que ‘segresta’ les dades d’un sistema informàtic amb la finalitat d’exigir, després, un rescat per alliberar-les— que va patir l’hospital Clínic de Barcelona el març de 2023, el de la salut serà un dels serveis als quals el pla donarà una cobertura preferent ja que, només l’any passat, va patir 1.257 milions de ciberatacs en el seu conjunt. Aquesta alta incidència no és casual, ja que aquests equipaments emmagatzemen dades molt sensibles de cara a potencials extorsions i, davant d’això, a 182 centres sanitaris repartits per tot el país es faran “proves tècniques de penetració” per mesurar el seu grau d’exposició a una escomesa virtual. Aquests tests s’aplicaran concretament a 68 hospitals del sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya (SISCAT) i 21 centres d’atenció primària que posteriorment s’aniran ampliant. Igualment, es reforçaran el sistema de protecció a 49 centres sociosanitaris i 44 de salut mental.

Un dels altres 400 sistemes digitals considerats crítics que depenen de la Generalitat, és el que afecta a tot el sistema de la seguretat pública i que també gestiona informació molt sensible com, per exemple, tots els expedients de gestió d’infants en situació de vulnerabilitat o maltractament o de violències masclistes, entre d’altres. Durant el 2024 també es va detectar que aquests serveis eren molt assetjats a través de la xarxa, i per això també s’analitzarà el seu nivell d’exposició a ciberatacs “mitjançant avaluacions tècniques de seguretat, i posteriorment es definirà un pla d’acció per reduir-ne el risc”. Igualment, també es farà un diagnòstic, i actualització si cal, de la xarxa de protecció de que disposen actualment 23 ajuntaments catalans de més de 50.000 habitants, les quatre diputacions i 40 consells comarcals i el Conselh Generau d’Aran. Campanyes de conscienciació adreçades a la població amb consells bàsics, serà un dels eixos del pla juntament amb la creació de la Ciberacadèmia, que es dedicarà a difondre continguts online per formar professionals de la ciberseguretat, i que també comptarà amb un assistent intel·ligent per assessorar la ciutadania en la matèria.