Obre al Palau Robert l’exposició La Catalunya emergida

La Catalunya desapareguda per la construcció dels embassaments i que el descens de les aigües, per mor de la sequera, va fer emergir, és l’eix central de l’exposició inaugurada aquesta tarda al Palau Robert de Barcelona, on ocupant les sales 1 i 2.

La mostra porta per títol La Catalunya emergida, el mateix que dona noma al llibre que els periodistes Òscar Palau –membre de la redacció del Punt AVUI– i -Jesús Jordi Pinatella –antic redactor del Punt– van publicar l’any passat amb Cossetània.

Palau i Pinatella són els comissaris de l’exposició on hi destaca el material gràfic del fotògraf Josep Maria Montaner que també va tenir una col·laboració indispensable en la il·lustració del llibre.

La mostra, que es podrà visitar gratuïtament fins el 7 de setembre, permet recuperar patrimoni que havia quedat submergit sota les aigües, oblidat pel pas del temps, i conèixer històries humanes de la gent que va haver de marxar de casa seva per la construcció dels embassaments.

Precisament, ciutadans de les zones afectades pels pantans han assistit avui a la inauguració de l’exposició, on els seus testimonis hi tenen un paper fonamental.

L’acte ha comptat amb la intervenció de la directora general de Difusió, Elisabet Valls, del periodista Òscar Palau i l’ha tancat el secretari general de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Jordi Terrades.

En un breu parlament, Palau ha destacat que amb la confecció del llibre i l’exposició es pretén “reivindicar el país que ja no surt als mapes” i que amb la història dels embassaments, la seva construcció i tot el que hi ha al seu darrere es pot fer el relat de “l’altra història de Catalunya al segle XX” i constatar “els clars i obscurs” que es deriven del concepte progrés.

L’exposició es divideix en tres grans àmbits i a través del recorregut es visiten 21 embassaments. Hi destaca els mapes dels pantans amb la situació de cases, infraestructures i altres elements que ja no surten en la cartografia actual, perquè l’aigua els ha esborrat. Al llarg del recorregut s’hi estableix un interessant diàleg entre les fotografies dels llocs, tal i com són ara i tal i com havien estat o tal i com són coberts d’aigua i com s’han pogut fotografiar quan la sequera va fer baixar el nivell.

La mostra quasi es tanca amb una inevitable referència a Jesús Moncada i el seu Camí de sirga, obra que ara ha estat reeditada per Club Editor.