societat
Generen teixit cardíac amb impressió 3D i aconsegueixen que bategui en animals
El pedaç de cèl·lules generat per l'IDIBELL permetria frenar el deteriorament de les funcions del cor en pacients amb insuficiència
Un equip de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) ha aconseguit generar per primera vegada teixit cardíac per biompressió 3D que sobreviu i batega durant almenys un mes després de l’implant. Es tracta de pedaços de teixit de miocardi capaços de créixer i madurar. Les proves s’han fet amb ratolins. El doctor Ángel Raya, líder de l’estudi, calcula que falten només cinc anys perquè aquesta estratègia de medicina regenerativa pugui arribar als primers pacients i avança que, en cas d’acabar sent una realitat clínica, canviaria radicalment la qualitat de vida de les persones amb insuficiència cardíaca, ja que podria frenar-ne el deteriorament de les funcions del cor una dècada.
Els investigadors han generat per bioimpressió 3D un pedaç de teixit de miocardi, una mena de tireta, que per primera vegada ha crescut i sobreviscut a llarg termini dins d’un hoste, en aquest cas un ratolí. Fins ara, estudis similars havien aconseguit una supervivència del teixit de dues setmanes, però després el teixit moria per manca de nutrients. Durant l’estudi, en què s’han renovat la recepta de les biotintes per generar la impressió, l’equip ha observat com el pedaç de miocardi bategava correctament i com s’havien generat nous vasos sanguinis. Amb aquests resultats, el pròxim pas per als investigadors serà provar aquesta tècnica en un model animal més gran, com el porc.
Les tècniques de la bioimpressió 3D han obert la porta a generar teixits més complexos que els que es poden aconseguir amb la tècnica del cultiu en placa. Aquesta no permet recrear el miocardi amb tota la seva complexitat, especialment a nivell vascular. Això n’impedeix la viabilitat, ja que sense una xarxa microvascular que aporti prou sang i nutrients, el teixit no pot madurar correctament i acaba morint.
Un pedaç amb diverses capes de biotinta
La fòrmula per fabricar aquest pedaç de teixit cardíac consisteix en capes de biotinta muscular i de biotinta vascular. “La bioimpressora funciona capa a capa. La primera i última contenen fragments de vasos sanguinis i les capes intermèdies, cèl·lules caríaques, que li donen funcionalitat”, indica Laura Casado Medina, coprimera autora del treball, que s’ha publicat recentment a la revista científica Biofrabrication.
Casado destaca que un dels avantatges de la bioimpressió és que no té límits a nivell estructural i en el futur es podrien generar pedaços més grans sense dificultats afegides. Les biotintes estan formades per gelatina, figbrinogen, àcid hialurònic i transglutaminasa microbiana. En el cas de la biotinta muscular, s’hi afegeixen cardiomiòcits, a partir de cèl·lules mare pluripotents induïdes (iPSC), i en el cas de la vascular, s’utilitzen microfragments vasculars de teixit adipós del mateix receptor mitjançant liposucció.
Quatre o cinc anys per arribar als pacients
Segons els investigadors, si el projecte avança podria arribar als primers pacients en assajos clínics d’aquí a quatre o cinc anys. l’objectiu és poder “aplicar aquest pedaç de teixit cardíac a sobre la zona del cor afectada perquè recuperi la funcionalitat i torni a bategar correctament”, ha explicat Raya. Un dels reptes per afrontar aquesta teràpia, però, és disposar d’un banc de cèl·lules mare pluripotents induïdes de donants.
El doctor Raya assenyala que si aquests pedaços de teixit arribessin a ser una realitat clínica canviarien la perspectiva dels pacients amb insuficiència cardíaca, ja que permetrien endarrerir el deteriorament de la seva salut uns deu o quinze anys.