El barri més dens fa repàs
Els veïns de Can Gibert festegen el mig segle de la seva associació amb una mostra a l’espai cívic i un web
Les imatges dels primers pisos i de l’activitat actual del parc Vilamitjana mostren l’evolució del veïnat
-
Unes visitants a l’exposició de l’Espai Cívic de Can Gibert, dimecres a la tarda. QUIM PUIG. -
Un nen juga en la zona que actualment ocupa la plaça Pere Calders, l’any 1983. Imatge que forma part de l’exposició a l’Espai Cívic de Can Gibert del Pla amb motiu dels 50 anys de l'associació de veïns del barri. JOAQUIM CURBET HEREU. CRDI.
Una iniciativa de l’associació de veïns de Can Gibert i la Comunalitat del Güell ajuda a comprendre l’evolució d’aquest veïnat, que formarà part, juntament amb Santa Eugènia de Ter, de la “nova centralitat” de Girona, si es tenen en compte les paraules de l’alcalde, Lluc Salellas, en el ple extraordinari del passat divendres 20, el de l’aprovació provisional del canvi urbanístic del nou campus de Salut i que afecta el parc Jordi Vilamitjana, un espai molt estimat pels residents de Santa Eugènia de Ter i Can Gibert.
El fotògraf Carles Palacio, veí de Sant Narcís, ha volgut captar la transformació de Can Gibert recuperant imatges d’arxiu de “l’evolució” del barri des del model racionalista de les construccions de l’època franquista –explica– fins a l’activitat al parc Vilamitjana. El repàs comença amb la construcció dels habitatges del Patronat Benèfic de la Santa Creu de la Selva, al riu Güell, l’any 1969. És una de les vuit imatges en blanc i negre.
Les altres vuit són en color, estan a l’altra banda del passadís i són més actuals, com ara el parc urbà de patinatge del parc Vilamitjana, els patges de la cavalcada de Reis, una veïna cultivant l’hort i els edificis pintats amb motiu del festival Monar’t.
L’exposició es pot veure, a les tardes, a l’espai cívic del barri, al carrer Taga, fins dimarts que ve, 1 de juliol. Més endavant, hi haurà un web amb testimonis de veïns que parlen de les seves vivències a prop de la plaça Pere Calders, punt de socialització, allà on la mainada juga i els adults juguen a petanca, ara cap al tard. Una de les fotos és justament un nen amb una bicicleta, l’any 1983, a tocar d’una font pública, on és ara la plaça Calders. Amb motiu de la festa major, que comença aquest dilluns, s’exhibiran algunes imatges al passeig Sant Sebastià.
“Carrers sense asfaltar”
A Can Gibert hi va arribar, el 1980, Josep Maria Dalmau, secretari de l’associació de veïns des de fa vint anys. “Els carrers encara estaven per asfaltar; eren de terra”, recorda. El representant veïnal continua preocupat per la problemàtica del manteniment dels patis interiors dels edificis del barri. Fa mig segle, el primer president de l’associació va ser Jaume Viñas Subies i el primer secretari, Ramón Jiménez.
Les mesures per mantenir els espais privatius d’ús públic són una de les recomanacions de la defensora de la ciutadania de Girona, Marta Alsina, i que hauria estat acceptada, exposa Alsina en la seva memòria del 2024. L’Ajuntament hi va a netejar, “a fer una escombrada”, diu Dalmau, que voldria que el consistori es fes càrrec del manteniment, com havia fet durant molts anys. Un antic conveni va caducar i ara, segons el secretari de Can Gibert, el consistori ja no en vol subscriure cap altre.Can Gibert és el “barri més dens” de Girona, segons ha escrit en el seu bloc el geògraf i exregidor de CiU entre el 2016 i el 2019 Narcís Sastre. Al sector de Mas Masó del mateix barri, a tocar del terme municipal de Salt, ja s’hi han fet molts pisos els últims anys i es construeix ara una promoció d’habitatge de protecció oficial (HPO) en una iniciativa municipal.