L’ajuntament fa pinya en contra de l’ampliació de l’aeroport

Ampliar l’aeroport “altera” l’equilibri aconseguit al Delta del Llobregat “i atempta per tant contra l’interès general”, destaca una declaració institucional impulsada per Comuns, ERC, el PP i Junts a l’ajuntament del Prat de Llobregat. El rebuig al projecte presentat pel president Salvador Illa ha centrat el debat del ple municipal del mes de juny. Ha estat a través de l’aprovació d’una declaració institucional que reitera, “un cop més”, l’oposició de l’ajuntament “a qualsevol ampliació de l’aeroport del Prat més enllà dels seus límits actuals amb el compromís d’esgotar totes les vies polítiques, administratives i legals per fer front al projecte”. “El Prat, al bell mig del Delta del Llobregat, és el territori que, de forma solidària amb la resta de Catalunya, més espai ha hagut de cedir a infraestructures clau que presten servei a tota l’àrea metropolitana i a tot el país, com el port i l’aeroport”, recorda la declaració.

El text adverteix que “hi ha nombrosos arguments que impossibiliten l’ampliació de l’aeroport del Prat”, des de la normativa ambiental Europea a la necessitat de minimitzar l’impacte acústic de la infraestructura, passant per la necessària conservació del Delta. Com a alternativa al projecte presentat fa dues setmanes, en la declaració es demana revisar el model econòmic actual del país, així com el model aeroportuari, tot proposant una gestió integrada dels aeroports de Reus, Girona i Tarragona i una “aposta decidida” per la millora de la xarxa ferroviària, ja que ajudaria a tenir connectats de forma eficient i més sostenible els quatre aeroports catalans. A més, es recorda que l’aeroport té prou capacitat per als avions de doble passadís i que els vols de companyies de baix cost es podrien reubicar als altres tres aeroports, ja que les que realment impulsen un hub són les companyies aèries i no la pròpia infraestructura. També exigeix un nou model de sistema aeroportuari de Catalunya, amb un òrgan de participació directa amb AENA, la Generalitat de Catalunya i els municipis del territori i, especialment la participació de l’ajuntament del Prat de Llobregat, com a municipi que acull pràcticament tota la infraestructura.