El llegat històric que recullen els rètols del nucli antic

Can Tenas, Can Rovira, la pastisseria Can Ferrer, Can Massias, Ca l’Argence, els magatzems Guitart, la llibreria Sala i Can Fontfreda són alguns dels 69 rètols del nucli antic que es poden qualificar d’històrics, que la historiadora de l’art i especialista en tipografia Cristina Simon ha recollit, en el marc del projecte Llegir la ciutat d’Olot, premiat amb la beca Ernest Lluc dels premis Ciutat d’Olot 2023. L’antiguitat varia: alguns encara es poden veure a les respectives façanes, tot i que els negocis han tancat les portes, i d’altres són encara avui en dia vigents. En concret, hi ha 48 mostres que encara es poden veure, 32 de les quals es troben al nucli antic, tot i que n’hi ha algunes del carrer de Sant Rafel o del Firal, que no és estrictament en aquesta zona.

El punt de partida del treball de Simon va més enllà d’una simple documentació i estudi gràfic d’aquests rètols. Des del primer moment, ha tingut clar que el fet de catalogar-los i, sobretot, de recollir dades i anècdotes o bé d’estudiar moments històrics clau que hi estan relacionats, com ara la catalanització de la retolació a partir de la llei de normalització lingüística del 1983, poden fer decidir un nou inquilí a preservar el rètol del negoci anterior. A més, proposa que el seu treball contribueixi a impulsar algun tipus de normativa municipal que protegeixi aquests rètols. “Un rètol és el mirall de l’època en què s’inscriu; forma part del paisatge urbà”, diu Cristina Simon. I hi afegeix: “Podem llegir la ciutat a partir dels rètols resilients.”

Simon explica que els rètols tenen unes arrels: són la cara visible d’una època, de la voluntat de transmetre unes connotacions –l’estil art-déco amb què Can Nyera vol transmetre modernitat, per exemple– i de l’ús de la llengua –alguns estan congelats en el temps, com ara l’Alpargatería Puig, tancada fa anys, i el rètol de la impremta Costa, que es llegia en català o en castellà segons si es venia del Tura o de la Indústria.

Cristina Simon vol que el seu treball no sigui “un bolet aïllat” i reivindica la seva transversalitat. Ho diu en un moment en què es planteja una reforma integral del nucli antic que opta a la llei de barris. Potser, doncs, l’última oportunitat per salvar aquest patrimoni gràfic i històric.