El cementiri s’incorporarà a la Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica
L’adhesió de l’espai, on hi ha la fossa més gran de represaliats a la rereguarda de la guerra civil, s’iniciarà a la tardor
El cementiri de Montcada i Reixac s’integrarà com a espai de memòria dins de la Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica de Catalunya. Així ho va anunciar ahir el conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, en una visita institucional al municipi, on es va trobar amb l’alcalde, Bartolomé Egea. L’adhesió s’iniciarà a la tardor, durant la segona edició del Cicle de Memòria Democràtica que organitza l’Ajuntament vallesà.
La senyalització del cementiri inclourà cinc punts informatius: un plafó panoràmic a la paret exterior que oferirà una visió general; un plafó específic a l’espai de la fossa comuna; un altre al mausoleu dedicat als veïns assassinats a la rereguarda, i dues plaques que ressignificaran el panteó carlista i el panteó dels militars de la Mestrança d’Artilleria.
El projecte sorgeix d’un estudi tècnic que documenta, per primera vegada i amb detall, la fossa comuna del cementiri de Montcada i Reixac. L’informe, encarregat pel Departament de Justícia i Qualitat Democràtica a través de la Direcció General de Memòria Democràtica, el va elaborar el professor d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona Oriol Dueñas, i es va presentar a l’octubre de 2024 durant la primera edició del Cicle de Memòria Democràtica.
L’estudi va ser posar en relleu la necessitat de senyalitzar els diferents espais del cementiri perquè puguin ser reconeguts com a llocs de memòria, contribuint així a la difusió de la narrativa històrica de la memòria democràtica i al reconeixement de les víctimes.
Fossa de repressió
En el cementiri de Montcada i Reixac hi ha la fossa més gran de represaliats a la rereguarda de Catalunya durant la Guerra Civil, de la qual només en queda una part. En aquest cementiri, entre el 19 de juliol de 1936 i el maig de 1937, es va executar i es van enterrar unes 1.200 víctimes de la violència política i social que es va produir després del fracàs del cop d’estat de juliol de 1936 contra la legalitat republicana. Es tractava de persones perseguides per les seves creences religioses, la seva militància política o la seva posició socioeconòmica, segons expliquen fonts de la Generalitat.
La fossa del cementiri, inicialment, estava situada a la part esquerra de l’entrada, però l’acumulació de cadàvers va motivar que el 18 de desembre de 1936 el ple municipal acordés obrir una nova fossa comuna.
Arran de la progressiva recuperació de l’ordre públic per part de les autoritats republicanes i a fi d’identificar els cadàvers i depurar responsabilitats pels crims comesos, la Generalitat republicana va impulsar, entre el 3 de setembre de 1937 i el 30 de març de 1938, una intervenció instruïda pel jutge especial Josep Ma. Bertran de Quintana, dins del sumari de cementiris clandestins, i va exhumar 450 cossos de la fossa, 155 dels quals van ser identificats.
Més endavant, entre abril i juliol de 1940, les autoritats franquistes van reprendre les actuacions d’exhumació i van recuperar 748 cossos. Els noms de les persones identificades van ser referenciats a la Causa General. Els cossos no identificats, uns 700, van tornar a ser inhumats en la fossa situada a la dreta de l’entrada del cementiri. Posteriorment, durant els anys setanta, aquest espai va quedar parcialment afectat per la construcció d’una filera de nínxols.