Montserrat és vostre

El dia 23 de juny va ser un dia memorable a Montserrat, no tant per la visita d’un personatge sinó per les reaccions que va comportar. La visita anunciada del rei d’Espanya amb motiu del mil·lenari del monestir responia a una invitació? O havia estat un suggeriment de la Casa del Rei? En tot cas, les paraules del rei el 3 d’octubre del 2017 no havien estat oblidades per una part important dels ciutadans de Catalunya, i encara menys per aquells que havien estat agredits per la policia de l’Estat quan intentaven exercir el seu dret a votar.

El protocol del monestir havia preparat un itinerari de rebuda per la plaça de davant de la basílica. Unes 200 persones, moltes de l’ANC, hi havien pujat de bon matí i s’havien congregat davant de l’estació del cremallera, al camí d’accés a la plaça, per tal d’impedir el pas de la comitiva. Una gran bandera estelada barrava el pas. Els Mossos d’Esquadra impedien els moviments als manifestants.

S’havia creat un problema. Vaig recordar aleshores una altra visita al monestir de Montserrat. Era l’any 1956, el que ho subscriu tenia 16 anys. El 21 d’octubre, els Escoltes de Catalunya, més d’un centenar, pujàrem a Montserrat. Vam accedir al monestir per la porta del camí del cementiri. Abans d’entrar-hi, ens vam posar els uniformes que no havíem mostrat a fora. Era l’any 1956. El pare abat Escarré ens va rebre al claustre dels novicis i allà escoltàrem els parlaments. En primer lloc, l’ofrena del piolet de mossèn Batlle, mort feia menys d’un any, feta per Raimon Galí, del clan Màrius Torres, en nom de tots els assistents. A continuació, escoltàrem el parlament del pare abat Escarré, que ens va dir: “Tinc molt de gust de poder-vos veure. Tinc molt gust de poder-vos dir: «Benvinguts sigueu! Torneu!» Montserrat és casa vostra. Fins ara us hem acollit sempre i us acollirem sempre i sempre, perquè Montserrat és vostre, és de tots els catalans i de tots els cristians. Quan vingueu, trobeu-vos a casa vostra. I si he fet una excepció, de rebre-us en aquest pati, que és el pati del noviciat, el lloc de més clausura del monestir, és perquè vosaltres sou de Montserrat, sou d’aquí, ja que nosaltres en som només els administradors i vosaltres en sou els propietaris. La Mare de Déu de Montserrat és vostra, el monestir de Montserrat és vostre, la muntanya de Montserrat és vostra, és de tot Catalunya! Que Nostre Senyor, amb la mà de la Mare de Déu, us beneeixi!”

El record aquests dies d’aquella visita, de la qual enguany farà 69 anys, ens porta records, comparances i també agraïments.

Un agraïment en primer lloc a la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, que ha manifestat en una nota pública el seu descord amb la visita; en segon lloc, a l’ANC, que amb la seva presència nombrosa va impedir que la visita es fes amb normalitat. De fet, els hostes hagueren d’accedir al monestir per la porta del darrere. Agraïment i felicitació als que col·locaren banderes estelades en roques del voltant del monestir i que recordaren la del Gorro Frigi el 27 d’abril del 1947, el dia de l’entronització.

Ens preguntem si hauria estat possible que, amb una actuació violenta, s’hagués facilitat l’accés de la comitiva per la porta principal. Segurament. Tanmateix, es va informar que el mateix pare abat havia manifestat que, si s’actuava amb violència, ell no sortiria a rebre la comitiva. Si va ser així, hem d’agrair l’actuació de l’abat, màxima autoritat a Montserrat.

Hem de lamentar, d’altra banda, que en els parlaments que varen tenir lloc a la sala de la façana, no es recordés al personatge el desacord amb les seves paraules de menyspreu als ciutadans de Catalunya el 3 d’octubre del 2017 i que tampoc hi hagués cap referència ni record envers el president Puigdemont, que encara és a l’exili.

Una visita que recordarem i que potser no calia. L’any del mil·lenari, 2025, continua.