Una protesta aconsegueix fer aplaçar un desnonament

La pressió ciu­ta­dana va fer que ahir es frenés, almenys tem­po­ral­ment, el des­no­na­ment d'un inquilí d'un immo­ble de la urba­nit­zació Gor­bei de la Bis­bal del Penedès, Luis Martí, que actu­al­ment està a l'atur i no pot assu­mir el paga­ment de la hipo­teca. Tot i la seva com­pli­cada situ­ació, l'afec­tat no es ren­deix i fa temps que està llui­tant per evi­tar que­dar-se al car­rer, sobre­tot perquè té un fill de 9 anys al seu càrrec. El desa­llot­ja­ment estava pre­vist que es fes a les deu del matí, quan es van per­so­nar al domi­cili una secretària judi­cial i la pro­cu­ra­dora de l'enti­tat bancària que s'ha de que­dar l'habi­tatge, les quals tenien la intenció d'entre­gar a Martí l'ordre que l'obli­gava a aban­do­nar la pro­pi­e­tat. Aquesta acció, però, va ser impe­dida per una qua­ran­tena de ciu­ta­dans que es van agru­par davant de la porta de la casa i van pro­ta­go­nit­zar una acció de resistència pacífica. Entre els mani­fes­tants hi havia diver­sos resi­dents de la urba­nit­zació, així com mem­bres de la Pla­ta­forma d'Afec­tats per la Hipo­teca. La ini­ci­a­tiva va ori­gi­nar que es diri­gis­sin fins al car­rer Fran­colí dues dota­ci­ons dels Mos­sos d'Esqua­dra, als quals els mani­fes­tants van tras­lla­dar la seva postura, que era la de “no moure's d'allí”. Aquesta exem­pli­fi­cació de força va tenir el seu efecte, i al final es va dic­tar una altra ordre judi­cial, la qual ha pos­po­sat el des­no­na­ment per al dia 3 de desem­bre.

El mal­son de Martí va començar el 2007, quan es va que­dar un taller mecànic on tre­ba­llava. Per adqui­rir-lo, va dema­nar una ampli­ació de la hipo­teca i va començar a pagar 730 euros al mes. La feina, però, va bai­xar en picat i l'agost del 2008 va tan­car el negoci. “Vaig par­lar amb el banc i es van negar a revi­sar-me la hipo­teca, tot i que estava dis­po­sat a pagar 400 euros com a mínim”. Des de lla­vors, ha vis­cut una cursa d'obs­ta­cles en què ha “mal­ven­gut” per­ti­nen­ces i fins i tot un veí li ha dei­xat una auto­ca­ra­vana “per no haver de dor­mir al car­rer”.