La importància de ser protagonista
Els alumnes amb discapacitats necessiten activitats que potenciïn la seva autoestima
La presència d'aquests menors en centres ordinaris fa que la resta de la classe sigui més col·laboradora
Una nena amb els ossos de vidre ha deixat de tenir el suport permanent d'una persona contractada pel Departament d'Educació. L'objectiu és fomentar l'autonomia d'aquesta alumna matriculada en una escola ordinària, a la vegada que després de completar un primer any amb els mateixos companys de classe, els altres menors han après a ajudar-la quan, per exemple, li cau la goma d'esborrar a terra.
Les experiències d'escola inclusiva destaquen com els alumnes que comparteixen aula amb un company discapacitat en surten beneficiats. “Són més col·laboradors”, explica l'equip directiu de l'escola Folch i Torres d'Esplugues de Llobregat. “La resta del grup treballa la intel·ligència emocional, la importància de tenir una mirada diferent”, destaca Efren Carbonell, director del centre d'educació especial (CEE) Aspasim.
Tot i això, s'intenta evitar que els companys protegeixin en excés l'alumne amb necessitats especials. Un dels conflictes que hi ha a les aules inclusives són els problemes de conducta d'alguns menors discapacitats que deriven en agressions. Però, tot i els maldecaps que això comporta, també se'n pot extreure una lliçó: “Vam ensenyar els altres a no deixar-se pegar i posar límits al seu company malgrat que patís una discapacitat”, recorden un cas del Folch i Torres.
Els beneficis, segons Carbonell, són mutus, ja que l'alumne amb necessitats especials “va regulant el seu comportament perquè s'emmiralla en els altres”. Des de l'escola d'Esplugues afegeixen que “encara que la seva participació sigui diferent, el nen no ha de marxar de l'aula ni tampoc ha de tenir un suport exclusiu perquè quan treballes la inclusió t'adones que tots els alumnes són diversos”.
Tot i això, i sobretot a mesura que es van fent més grans, és important que aquests estudiants adquireixin papers protagonistes. És en aquestes ocasions quan a l'escola Folch i Torres se'ls separa de la resta del grup “perquè tinguin cura dels més petits a la biblioteca o vagin al mercat a comprar i preparin un berenar per a la resta de la classe, en què aprofiten per explicar les característiques de certs aliments als companys”.
Activitats compartides
Tot i que bona part de l'alumnat del CEE Mare de Déu de Montserrat prové d'experiències fallides a l'escola ordinària, aquest centre també aposta per activitats compartides en què els menors discapacitats tinguin un paper rellevant. Així, com altres escoles de Barcelona, participa en el projecte d'audiència pública i “enguany fins i tot tenim lectors de propostes”, explica el professor Artur Fernández.
Una altra activitat que contribueix que aquests alumnes, sobretot en la complicada etapa de l'adolescència, es relacionin amb la resta de la societat és la coral del centre. “És una experiència que els normalitza al màxim”, diu Fernández, que a més destaca com menors que tenen animadversió a la lectura i la memorització, “llegeixen cançons i se les aprenen”
