Societat

Veterinaris i químics són els que menys han notat la crisi

La taxa d'ocupació dels llicenciats en veterinària ha crescut un 3%

Les titulacions d'arquitectura, turisme i nàutica concentren un atur superior al 10%

La crisi no afecta tothom de la mateixa manera i la taxa d'ocupació segons les titulacions mostra que alguns universitaris han tingut més facilitats que d'altres per trobar feina després de finalitzar els estudis. Els veterinaris graduats durant el curs 2006/2007 s'han beneficiat d'una inserció laboral superior, respecte a l'anterior promoció analitzada per l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU), la del 2003/2004.

Veterinària és una titulació que pertany a l'àrea de ciències de la salut, que, segons l'estudi de l'AQU, és la que menys ha patit l'impacte de la crisi i té una taxa d'ocupació superior a la mitjana. Metges, odontòlegs i diplomats sanitaris es troben en una situació similar, tot i que la inserció laboral és un pèl més baixa que el 2008, però en cap cas supera el 3%.

La segona titulació amb menys problemes per trobar feina és la de química. Pertany a l'àrea de ciències experimentals, que no pateix canvis significatius en el mercat laboral respecte al 2008, excepte els estudis de biologia i natura, amb menys llocs de treball disponibles i menys estabilitat. Una altra carrera que manté una bona sortida laboral és la de mestre, afavorida per la implementació a l'escola pública de la sisena hora.

En la resta de titulacions, la taxa d'ocupació ha estat menor. No obstant això, la davallada només és superior al 10% en tres casos: arquitectura, turisme i nàutica. Les oportunitats laborals per als arquitectes s'han vist afectades per la caiguda de la construcció. Tot i això, des de l'AQU es destaca que els titulats que sí tenen feina, es beneficien d'unes millors condicions contractuals que en altres àmbits. A més, “ l'arquitectura es va orientar molt al sector de la construcció i ara s'està obrint a altres mercats emergents com el de les energies renovables”, va destacar ahir durant la presentació de l'estudi, el director de l'AQU, Josep Anton Ferré.

En aquest sentit, Ferré va subratllar que els estudis universitaris no s'han d'ajustar a un mercat laboral canviant, sinó han de formar professionals capacitats per desenvolupar un ampli ventall de feines en l'àrea escollida. Amb la finalitat d'afinar en aquest objectiu, el president de l'AQU, Joaquim Prats, va anunciar un pròxim estudi per analitzar l'adaptabilitat dels titulats al mercat laboral i a les tasques que se'ls encarreguen.

L'impacte de la crisi no només ha afectat carreres tècniques com arquitectura o nàutica, sinó que també ha tingut un impacte considerable en les humanitats. La diferència és que en aquest àmbit el comportament de la inserció laboral –pel que fa a quantitat i qualitat– és sempre més desfavorable i no és tan sorprenent.

En les carreres de ciències socials, tot i el lleuger descens de la feina, es detecta que els àmbit d'econòmiques o dret han tingut la disminució d'ocupació prevista i, en canvi, han augmentat els contractes fixos, l'accés a funcions de direcció i, en conseqüència, els titulats que superen els 2.000 euros mensuals de sou.

LA XIFRA

7
per cent
dels titulats universitaris del curs 2006/2007 van trigar més d'un any a trobar la primera feina.

Avantatge lleuger de les dones en la taxa d'ocupació

En el col·lectiu universitari, no hi ha diferències en la taxa d'ocupació per gènere, amb un únic punt d'avantatge per a les dones. En la resta d'àmbits, la distància és de 10 punts a favor dels homes.

Reduir graus i màsters a favor de la qualitat

Una altra de les conclusions que s'extreu de l'estudi d'inserció laboral dels titulats universitaris, que l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU) realitza des del 2001, és que hi ha un “excés d'oferta”, segons va assegurar ahir el president de l'agència, Joaquim Prats. “Seria convenient un procés de racionalització per evitar duplicitats innecessàries”, va afegir. Prats va posar exemples concrets i es va referir a titulacions, com les filologies, que s'haurien d'oferir en un màxim de dues universitats –i no en cinc com passa ara–, per tal d'augmentar la qualitat. Una estratègia que també s'hauria d'aplicar als màsters.

Prats va voler deixar molt clar que aquesta aposta per la reordenació a la baixa del mapa de titulacions –que compta amb el vistiplau del nou govern– es faria “des del punt de vista de la qualitat, no de la retallada econòmica”. Núria Basi, presidenta del Consell Social de la Universitat Pompeu Fabra, va recordar que fa tres anys que els consells socials demanen aquesta reestructuració.

Un 1% de titulats crea empresa o despatx propi

Només l'1% dels titulats del curs 2006/2007 va decidir crear empresa o despatx propi. Pel que fa a la resta, prop del 70% treballen en l'àmbit privat, mentre que s'ha estabilitzat el funcionariat.

Internet s'erigeix en una eina per trobar un treball

En una dècada, internet s'ha convertit en la segona via d'inserció laboral. No obstant això, els contactes (personals, familiars...) continuen sent la primera opció. Funcionen en el 30% de casos.

La UOC té un perfil d'estudiant molt diferenciat

Els estudiants de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) presenten un perfil molt diferenciat al de la resta. Un 66% tenen una titulació prèvia i un 90% treballen a temps complert.

Els mileuristes tenen feines a temps parcial

El mileurisme entre els universitaris està associat a jornades temporals a temps parcial. Únicament un 13% de titulats contractats a jornada completa cobren menys de 1.000 euros al mes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.