Els riscos de prevenir els riscos

Ni entre els experts en segu­re­tat hi ha una­ni­mi­tat sobre si les mesu­res pre­ven­ti­ves apli­ca­des per la Gene­ra­li­tat han estat ade­qua­des o exces­si­ves. L'engi­nyer de camins Andreu Ulied, direc­tor de la con­sul­to­ria espe­ci­a­lit­zada en temes de pla­ni­fi­cació urbanística i d'infra­es­truc­tu­res MCRIT, subs­criu la posició del govern. “És molt millor assu­mir les con­seqüències d'un supo­sat excés de zel que les de no pren­dre prou pre­cau­ci­ons”, sin­te­titza, i recorda que tre­ba­llar a par­tir de pre­dic­ci­ons mete­o­rològiques implica assu­mir un marge d'error impor­tant: “Si ens posem a cri­ti­car, pot ser que aquesta nit hi hagi una nevada bru­tal i ens haguem d'empas­sar les parau­les”, rebla.

El direc­tor de l'empresa d'engi­nye­ria apli­cada a plans d'emergència T&asso­ci­ats, David Tisaire, també avala el govern: “S'ha fet el que tocava d'acord amb les pre­vi­si­ons i els plans que hi ha. El que passa és que si després l'encer­tes tot­hom et feli­cita, i si no, tot­hom et cri­tica.” Tisaire està con­vençut que en les pre­cau­ci­ons pre­ses per l'exe­cu­tiu ha influït el record del des­ga­vell de fa dos anys, però també que, tot i el major grau de pre­venció apli­cat aquest cop, “si ara hagués cai­gut la neu que hi va haver lla­vors, també hi hau­ria hagut molts dels pro­ble­mes d'aque­lla vegada”. En tot cas, afe­geix, tenir fresc el que va pas­sar amb la nevada del 2010 no només influ­eix en el com­por­ta­ment de l'admi­nis­tració, també en el dels ciu­ta­dans.

El con­tra­punt el posa el també engi­nyer Pau Gavarró, direc­tor de l'engi­nye­ria espe­ci­a­lit­zada en segu­re­tat i pre­venció de ris­cos Pera­de­jordi, que també és de l'opinió que el govern ha actuat influ­en­ciat pel desig d'evi­tar el des­ga­vell del 2010, però creu, a diferència de Tisaire, que aquesta ombra ha por­tat l'exe­cu­tiu a fer-ne un gra massa. “Encara no era res immi­nent, que­dava temps per reac­ci­o­nar si el clima hagués empit­jo­rat, i pot­ser es van pren­dre massa aviat algu­nes mesu­res pre­ven­ti­ves.” Per Gavarró, amb els cri­te­ris que s'han apli­cat a Cata­lu­nya, “el nord d'Europa esta­ria para­lit­zat tot l'any”. A més, “no es poden donar les matei­xes reco­ma­na­ci­ons a tot el ter­ri­tori”, com es va fer amb les esco­les, “perquè l'afec­tació varia”. Aquesta mateixa con­signa creu que ha de regir els pro­pers dies de cara a even­tu­als talls via­ris: “Caldrà deli­mi­tar l'afec­tació, detec­tar els ris­cos i actuar en con­seqüència en cada car­re­tera”, apunta.

I serà la xarxa de car­re­te­res locals i comar­cals la que con­cen­trarà els punts per ell més sen­si­bles, segons el seu col·lega Ulied, per la falta d'inversió que acu­mu­len en bene­fici d'apos­tes per grans infra­es­truc­tu­res. “El més deli­cat són les vies locals de mun­ta­nya que donen accés a pobles o polígons indus­tri­als. Hi ha llocs on un bus amb prou fei­nes hi passa, i si hi ha gel o neu acu­mu­lada als cos­tats, ja no hi ha manera.”

Serà un dels temes a tenir en compte de cara al futur. Un altre, apunta Ulied: ja que en aquests casos les deci­si­ons no són de caire polític, sinó tècnic, cal, opina, un pro­to­col d'actu­ació més explícit, que per­metés actuar amb “paràmetres més objec­tius” i auto­ma­tit­zar la presa de deter­mi­na­des deci­si­ons. Sigui com sigui, fins i tot Gavarró, el més crític dels con­sul­tats, està segur que, de la mateixa manera que la neu de 2010 s'ha tin­gut en compte ara, “l'experiència d'aquest cop ser­virà per fer les coses millor la pro­pera vegada”.