Ja només faltava la sequera

Atenció al cicle de l'aigua. Cada any repe­teix el seu camí des dels cims nevats del Piri­neu fins a la costa asse­de­gada repar­tint una mica de super­vivència pel camí. Com que ho fa sem­pre, ja no crida l'atenció a ningú. En canvi, cri­den l'atenció els pro­jec­tes en camí con­trari. El somni neo­de­sen­vo­lu­pista d'uns fan­tas­mals Jocs Olímpics d'hivern viatja a diari de ciu­tat a mun­ta­nya, con­tra natura, remun­tant rius i con­gos­tos gràcies a unes vagues pro­me­ses d'auto­vies i pro­mo­ci­ons hote­le­res que ja veu­rem com es paga­ran si mai s'han de fer. Cada cop que he pre­gun­tat a un alcalde del Piri­neu pels Jocs, en lloc d'una ria­lla sor­ne­guera o un gest murri m'he tro­bat un inter­lo­cu­tor que es posava en guàrdia, esti­rava l'esquena, s'acla­ria la gola i reci­tava algun pas­satge més o menys estu­diat de suport cal­cu­lat al pro­jecte. La idea dels Jocs es manté viva, pro­te­gida de les dures inclemències de la rea­li­tat gràcies al mate­rial imper­me­a­ble que envolta els som­nis dels homes i dels alcal­des, i que envolta també la burocràcia opaca del movi­ment olímpic.

Hi ha set de pro­jec­tes, de som­nis, de les gran­de­ses d'asfalt i totxo que omplien el DOGC fa qua­tre dies. Del Piri­neu a ciu­tat. L'home de l'Euro­ve­gas hau­ria sor­tit fa cinc anys amb una pun­tada al cul en direcció a Nevada. Avui, catifa ver­me­lla ofi­cial als casi­nos, als mòbils, al que faci falta.

Però el cicle de l'aigua no l'hem de per­dre. Només ens fal­ta­ria una sequera, ara. Les esta­ci­ons d'esquí estan pas­sant una mala tem­po­rada per la neu. Excepte Vaquèira, que a la Val d'Aran sem­pre men­gen una mica a part, la resta d'esta­ci­ons piri­nen­ques han mos­trat uns pai­sat­ges una mica tris­tos, amb les línies ver­ti­cals de les pis­tes impreg­na­des del blanc llu­ent de la neu arti­fi­cial, però amb la resta de mun­ta­nyes seques i pela­des com un mes d'agost. L'escas­se­dat de neu fa que més avall alguns empre­sa­ris apro­fi­tin per avançar la tem­po­rada del ràfting als rius, tot i que l'inici ofi­cial s'ha ajor­nat fins al 30 de març pre­ci­sa­ment per no per­ju­di­car encara més l'esquí. Ahir van començar a bai­xar les pri­me­res embar­ca­ci­ons de ràfting a Lla­vorsí: d'aigua en baixa poca i cal apro­fi­tar-la. A la plana de Lleida els page­sos ja s'han posat a cal­cu­lar danys, perquè diuen que fa tres mesos que no plou, i el des­gel por­tarà poca aigua perquè al Piri­neu hi ha poca neu per des­con­ge­lar. I a l'estiu, quan aquesta neu sigui als embas­sa­ments i d'allà cir­culi a les cases i indústries del país, valdrà més que no en falti.

Els humans avan­cen con­que­rint mun­ta­nyes. La natura s'imposa fent el camí con­trari. Ara només ens fal­tava una sequera. Que algú al govern vagi a veure la More­neta, ara que encara hi som a temps.