”Hem d'estar contentes per poder continuar”

Doncs, fa uns dies que hem rebut el 60% de la sub­venció que la Gene­ra­li­tat ha de donar-nos per a l'any 2012. El tema de les sub­ven­ci­ons sem­pre ha anat amb un retard d'uns tres o qua­tre mesos, però enguany s'ha allar­gat fins a la mei­tat de juliol. I, clar, una enti­tat sense ànim de lucre —com és el TOLA— no té liqui­di­tat per fer front a tants mesos sense diners. Tenim un fons per poder anar pagant fins al mes de març, però portàvem ja tres mesos més sense pagar proveïdors, neteja, nòmines... Per exem­ple, els nos­tres sous (només dels tres pri­mers mesos de l'any) els hem pagat amb una pòlissa de crèdit que ens van con­ce­dir a nosal­tres mateixa, com a tre­ba­lla­dors, ava­lats pels nos­tres pro­pis béns.

Clar, el 40% que resta s'ha de rebre en setem­bre (nor­mal­ment ha sigut així) però enguany ningú sap donar res­pos­tes i, tenint en compte el retard del pri­mer paga­ment, som cons­ci­ents que pot­ser els diners que ens fal­ten no els cobra­rem fins els últims mesos de l'any.

Estem pràcti­ca­ment tots en la mateixa situ­ació, encara que nosal­tres ara hem rebut uns diners pels que molts altres cen­tres con­ti­nuen llui­tant. Hem de dir també que els cen­tres ocu­pa­ci­o­nals per­ta­nyem a Ser­veis Soci­als i no a Edu­cació, és un altre tema, però, com estem veient, tots els àmbits estan afec­tats.

No podria saber-ho. Mai podrem saber si ens hague­ren pagat igual­ment en la mateixa data sense haver pres­si­o­nat, però jo crec que alguna cosa ha tin­gut a veure perquè, com ja hem dit, encara n'hi ha molts cen­tres sense rebre un sol euro. Pot­ser el TOLA haguera sigut un d'aques­tos cen­tres o pot­ser haguérem cobrat el mateix dia... Si és de veres que, a nosal­tres ens dona més tran­quil·litat i satis­facció haver estat fent coses i rei­vin­di­cant allò que és nos­tre. També es cert que mol­tes vega­des dona més por pres­si­o­nar... però nosal­tres no ho hem fet per això, ho hem fet perquè la soci­e­tat conegués el fun­ci­o­na­ment d'estos ser­veis que, en la majo­ria de casos, s'ignora.

No donen massa expli­ca­ci­ons però, quan pre­gun­tes en Con­se­lle­ria, et diuen que està tot pri­o­rit­zat en Hisenda, que ells ja no poden fer res, i en Hisenda et diuen que a ells els arri­ben uns diners i els van repar­tint com poden i volen...

Sí, clar, el cen­tre obrirà les por­tes al mes de setem­bre. El pro­blema és que nosal­tres ja tenim una sub­venció con­ce­dida i ja sabem els diners que ens cor­res­po­nen enguany. Ales­ho­res, nosal­tres ja ens hem com­promès perquè tenim un con­tracte amb Con­se­lle­ria i hem de donar eixe ser­vei pel qual rebem la sub­venció, no podem dei­xar de donar-ho. Al con­tracte tenim els diners que ens van a donar però no ens diuen quan ens els dona­ran, doncs ells no estan —legal­ment— incom­plint res.

Ací és d'on ixen les pro­tes­tes. Nosal­tres quan ens queixàvem ho fèiem per les con­di­ci­ons en que esta­ven donant el ser­vei als usu­a­ris. Perquè, per exem­ple, si no puc fer-me càrrec del paga­ment de la llum, no puc encen­dre l'aire con­di­ci­o­nat. Doncs, nosal­tres donem el ser­vei però no en per­fec­tes con­di­ci­ons.

Clar, això és una opció. Este any seria molt pre­ci­pi­tat perquè setem­bre ja està ací, comen­cem el dia 3... però mirant al pròxim any hem d'anar pen­sant on podem reta­llar perquè tam­poc sabem com esta­ran les coses en gener de 2013.

Si, la Con­se­lle­ria els cobra a cada usu­ari 18 euros al mes, l'únic que no està inclòs és el trans­port fins al cen­tre. Uns venen en autobús, uns altres en tren, alguns els por­ten els pro­pis pares... La resta ho sub­ven­ci­ona la Con­se­lle­ria, al menys fins enguany.

És gene­ral. Rebem una sub­venció en gene­ral per cobrir les neces­si­tats dels 80 usu­a­ris i els 16 tre­ba­lla­dors que té el TOLA. Pel moment el grau de minus­va­li­desa no influ­eix, encara que s'ha fet un estudi i una valo­ració amb la Llei de Dependència i pot­ser que l'any que ve es pague un preu dife­rent depe­nent del grau i el nivell de dependència. Per al 2013 està tot molt en l'aire perquè no sabem quants diners ens dona­ran, si es man­tindrà tota la plan­ti­lla.

El TOLA no és un ser­vei muni­ci­pal, pel que l'Ajun­ta­ment no té cap obli­gació amb nosal­tres. Tot i això, enguany hem anat als plens muni­ci­pals, hem fet la mani­fes­tació... i el que els demanàvem a ells, prin­ci­pal­ment, era que ens acom­pa­nya­ren a Con­se­lle­ria, a reu­ni­ons amb la direc­tora gene­ral, sobre tot com un recol­za­ment més. També els hem dema­nat que econòmica­ment ens aju­den amb qual­se­vol aval, préstec o sub­venció muni­ci­pal per als mesos que no podem cobrir des­pe­ses i con­ti­nuar fun­ci­o­nant. Nosal­tres al ser una coo­pe­ra­tiva sense ànim de lucre (de 14 per­so­nes) no podem anar acu­mu­lant diners, per això la nos­tra falta de liqui­di­tat, no podem tin­dre bene­fi­cis, tot el que ens arriba hem de gas­tar-ho.

No, la veri­tat és que tot el que està pas­sant ha sigut molt “atípic”. Mai ens havien dit “no n'hi ha pre­visió de paga­ment” des del mes de març. Per això varem mani­fes­tar-se, varem moure's per dema­nar ajuda, etc. Jo tre­ba­lle ací des de fa trenta anys i hem pas­sat mals moments, però el màxim de temps que havíem estat sense cobrar eren 4 mesos, enguany han sigut més de sis.

Vull dir que, mal­grat que aques­tos últims mesos han sigut molt rei­vin­di­ca­tius, la gent també ha de recor­dar que nosal­tres tre­ba­llem a diari les habi­li­tats soci­als, la inte­gració en la soci­e­tat, els esports (fem bàsquet, atle­tisme, sen­de­risme...), els tallers de sexu­a­li­tat... i que, mal­grat tot el que hem pas­sat, els pro­fes­si­o­nals han con­ti­nuat venint tots els dies a tre­ba­llar per tal de donar el ser­vei als usu­a­ris el millor que hem pogut entre tots. Estic molt con­tenta perquè ara sabem ben bé el recol­za­ment que tenim per part dels fami­li­ars, dels veïns, dels Ins­ti­tuts i Col·legis muni­ci­pals (amb els quals tenim pro­gra­mes en comú) de tota la soci­e­tat en gene­ral i del poble de Silla. Però sobre­tot, hem d'estar con­tents per poder con­ti­nuar i no tant per haver rebut una cosa que, al cap i a la fi, és nos­tra, ens cor­res­pon. Ara, m'agra­da­ria que, en lloc d'eixir al car­rer a rei­vin­di­car-nos, la gent vinga a veure'ns i a conèixer com tre­ba­llem. I en setem­bre, si és neces­sari, segui­rem en peu de guerra.