Inaugurada la nova Via Laietana després de més de tres anys d’obres
Aquesta tarda s’obrirà al trànsit els dos sentits de l’avinguda, en la reforma de la qual s’han invertit 38 milions
La nova Via Laietana s’ha inaugurat aquest matí amb una festa ciutadana en què activitats familiars, música i tallers ocuparan la totalitat de la via fins les sis de la tarda. A aquesta hora l’avinguda quedarà oberta al trànsit en tots dos sentits. Després de més de tres anys d’obres i una inversió de 38 milions d’euros, la nova Via Laietana obre ara també el tram inferior, entre les places d’Antoni Maura i d’Idrissa Diallo, després que fa dos anys ja obrís el superior, entre Urquinaona i Antoni Maura, i tot el carrer recupera així el sentit ascendent.
La primera tinenta d’alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona, Laia Bonet, ha apuntat que la ciutat “guanya un nou eix cívic que convida al passeig amb més espai de pas i d’estada i que permet millorar la connexió dels barris del voltant”. Segons el govern municipal, la transformació de la Via Laietana busca millorar la connexió entre els barris del Gòtic i de Sant Pere i Sant Caterina i la Ribera, donant un espai predominant per al vianant, el transport públic i la bicicleta.
La nova Via Laietana té un carril bici segregat en el sentit de pujada, i aquest carril per a vehicles quedarà restringit al transport públic, veïns, taxis amb origen o destí a la zona restringida, usuaris d’aparcaments, clients d’hotels i vehicles de distribució de mercaderies. Després de l’estiu es posarà en funcionament un sistema de càmeres de lectura de matrícules per sancionar el pas de vehicles no autoritzats.
Pel que fa a les voreres, s’han ampliat fins a més de quatre metres, mentre abans en molts casos no superaven els 2,6 metres. La nova via també prioritza el transport públic i afavoreix l’ús de la bicicleta amb un carril exclusiu segregat de pujada, però no de baixada, on les bicicletes han de compartir carril amb els cotxes.
El carrer ha passat de tenir cinc carrils de circulació a tres: dos de baixada i un de pujada. En sentit mar un dels carrils és per al bus i el taxi amb bicicletes autoritzades, i l’altre permet la circulació a tots els vehicles. En canvi, el carril de pujada és de circulació restringida al transport públic i el trànsit local.
Crítiques del sector econòmic
Després de més de tres d’obres, Bonet ha remarcat durant la inauguració que la nova Via Laietana suposa un “tret de sortida” per treballar perquè el carrer sigui un eix econòmic. “Ho hem dit des del principi, amb aquesta transformació urbanística buscàvem també que hi hagués impacte econòmic, que hi hagués la possibilitat que aterressin nous projectes a la Via Laietana, que generessin llocs de treball i per això necessitàvem acabar les obres”, ha afirmat.
La reforma, però, no agrada tothom. El president del grup municipal del PP a l’Ajuntament de Barcelona, Daniel Sirera, ha assegurat que la reforma de la Via Laietana ha deixat “aïllats” els veïns del Gòtic i el Born. “Els veïns hauran de fer voltes absurdes de fins a quatre quilòmetres, generant més contaminació, o directament no podran accedir a casa seva amb vehicle privat”, ha alertat. Sirera ha afirmat que l’únic carril de pujada està reservat per autobusos, taxis, emergències i vehicles autoritzats, però que es desconeix qui serà autoritzat. “El que sí que sabem és que es penalitzarà la mobilitat, la vida diària dels veïns i el comerç de proximitat”, ha sostingut. “Exigim obrir el carril de pujada a tothom”, han reclamat.
La trentena d’entitats que integren la plataforma Taula Mou-te per Barcelona, relacionades sobretot amb sectors empresarials, han celebrat la fi de les obres però lamenten “la manca de consens en les decisions de mobilitat”. Creuen que la pèrdua del doble sentit de circulació tindrà conseqüències. “La reforma ha convertit la Via Laietana en un bulevard amb un únic carril de pujada compartit entre transport públic i vehicles privats, sense escapatòries durant un quilòmetre”. Una configuració que, diuen, “genera col·lapses circulatoris i redueix severament la funcionalitat d’una via clau per a l’accés a Ciutat Vella, especialment per a treballadors, serveis, comerç, restauració i transport de mercaderies”. És una reforma, al parer de les entitats, que acabarà convertint Ciutat Vella en un barri turístic.