Nulles aposta pel turisme i projecta la construcció d'un bloc d'apartaments rurals

Nulles, un muni­cipi de 420 habi­tants, que ha impul­sat la idea d'un con­sorci per a la pre­ser­vació del pai­satge agrícola a l'Alt Camp, aposta pel turisme rural. «Tenim vuit cases rurals i un bloc d'apar­ta­ments rurals en pro­jecte. Cada cap de set­mana tenim ple», explica l'alcalde, Xavier Domingo, que se sent dece­but pel poc interès que ha sus­ci­tat la pro­posta de crear un òrgan per valo­rit­zar el pai­satge d'aquest ter­ri­tori: «Ho entenc perquè pro­te­gir el pai­satge és per molts limi­tar el desen­vo­lu­pa­ment del muni­cipi i la majo­ria apos­ten pel desen­vo­lu­pa­ment indus­trial perquè és el que dóna diners als ajun­ta­ments; hi ha empre­ses que paguen un impost de béns immo­bles tan alt com el que paga tot el poble junt», sen­ten­cia el bat­lle. Aquesta situ­ació és radi­cal­ment dife­rent a Nulles, on «ningú vol ven­dre els seus ter­renys agrícoles; els que ho fan són casos comp­tats». Però aquesta aposta per la con­ser­vació del medi ambi­ent té con­seqüències nega­ti­ves per a Nulles, on la falta de recur­sos econòmics pre­o­cupa i molt els res­pon­sa­bles muni­ci­pals, que, almenys, se sen­ten satis­fets de la res­posta d'algu­nes enti­tats com la coo­pe­ra­tiva, «des d'on es fa un gran esforç per comer­ci­a­lit­zar els nos­tres pro­duc­tes de la terra». I la page­sia també aguanta amb ente­resa l'embat de l'època que els ha tocat viure: «El pagès segueix desen­vo­lu­pant la seva acti­vi­tat, prin­ci­pal­ment en la vinya, els amet­llers i l'ave­llana, però la gent està al límit i ja no pot més. El més pre­o­cu­pant és el preu que els paguen pel pro­ducte.»

Mal­grat les difi­cul­tats actu­als, l'alcalde de Nulles creu que a la llarga la seva opció serà la que els garan­tirà el futur: «Cada cap de set­mana tenim ple en totes les cases rurals i això dóna vida al poble perquè implica un des­ple­ga­ment impor­tant de famílies sen­ce­res cada dis­sabte i cada diu­menge.» Domingo, que és cons­ci­ent del defi­ci­tari trans­port públic que enllaça el seu muni­cipi amb d'altres de les roda­lies, no creu que aquest pro­blema que obliga a cada mem­bre d'una família a dis­po­sar de vehi­cle propi sigui insal­va­ble: «Hi estem acos­tu­mats i ho hem de fer d'aquesta manera i, a més, tam­poc voldríem morir d'èxit», deixa anar el bat­lle, que con­si­dera com­pa­ti­ble l'ús del cotxe par­ti­cu­lar amb la con­ser­vació del medi natu­ral.